El burro català. Començaré per una cosa que pot sorprendre, i que sabrà greu a gent amiga. Políticament amiga i personalment amiga. I de bona fe. De molt bona fe.
Diguem-ho clar: això del burro català és absurd. Tanta importància té que jo cregui que s’ha de dir, amb el risc de decebre molta gent il•lusionada? Sí, perquè, es miri per on es miri, no és seriós. Forma part de l’estil de la conya que no du enlloc.
Ja sé que el símbol del Partit Demòcrata dels Estats Units és un ase. Caldria conèixer l’origen d’això, jo no el sé. I estic d’acord que sembla absurd voler contraposar un ase a un elefant (que és el símbol del Partit Republicà). Ells saben com a través de molts i molts anys s’han creat aquestes simbologies, i el cert és que no els fa cap mal. Però a nosaltres ens fa mal introduir la facècia en l’enfrontament polític i nacional. “Si ells tenen un toro, nosaltres tindrem un burro”. Mala peça al taler. “I si ells són tibats nosaltres serem sorneguers”. “I si a ells els agrada clavar garrotades, nosaltres som especialistes en entomar-les”. Ja entenc tota la filosofia sorneguera i en el fons displicent del burro com a símbol. Ja entenc allò de “veus com fem escarni i finalment ens mofem d’aquesta gent tan creguda, dominadora i agressiva?” Sobretot agressius amb nosaltres, els catalans. Ja ho entenc, però no du enlloc. Ni el símbol de Catalunya pot ser un burro ni la conyeta pot ser un arma de conscienciació de la gent. El burro no aspira a la victòria, ni tan sols al respecte.
Diguem-ho clar: això del burro català és absurd. Tanta importància té que jo cregui que s’ha de dir, amb el risc de decebre molta gent il•lusionada? Sí, perquè, es miri per on es miri, no és seriós. Forma part de l’estil de la conya que no du enlloc.
Ja sé que el símbol del Partit Demòcrata dels Estats Units és un ase. Caldria conèixer l’origen d’això, jo no el sé. I estic d’acord que sembla absurd voler contraposar un ase a un elefant (que és el símbol del Partit Republicà). Ells saben com a través de molts i molts anys s’han creat aquestes simbologies, i el cert és que no els fa cap mal. Però a nosaltres ens fa mal introduir la facècia en l’enfrontament polític i nacional. “Si ells tenen un toro, nosaltres tindrem un burro”. Mala peça al taler. “I si ells són tibats nosaltres serem sorneguers”. “I si a ells els agrada clavar garrotades, nosaltres som especialistes en entomar-les”. Ja entenc tota la filosofia sorneguera i en el fons displicent del burro com a símbol. Ja entenc allò de “veus com fem escarni i finalment ens mofem d’aquesta gent tan creguda, dominadora i agressiva?” Sobretot agressius amb nosaltres, els catalans. Ja ho entenc, però no du enlloc. Ni el símbol de Catalunya pot ser un burro ni la conyeta pot ser un arma de conscienciació de la gent. El burro no aspira a la victòria, ni tan sols al respecte.
Totalment d'acord. Que hàgim de reivindicar-nos amb adhesius de burros és força patètic. Però de qui és culpa que portem burros enganxats al cotxe? Dels burros dels polítics. També havíem de portar el CAT a les matrícules i la única manera de fer-ho és enganxant un altre adhesiu. Sempre amb adhesius. A veure si els polítics ho solucionen i poguem treure'ls tots. Excepte el de Sant Miquel del Fai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada