virtualment classificats

Falten dos partits però l'Akasvayu ja està virtualment classificat pels quarts de final de la FIBA Cup. Els rivals més forts fins la final? La Virtus i l'Estudiantes. La resta d'equips no els concec ...

Posem-nos de dol

S'ha mort. Estava ja a la UVI però al final no s'ha pogut recuperar. Estic parlant del disquet. Aquell tros de plàstic que ens havia fallat a tots. "Sobretot no el treieu de l'ordinador si el llum verd està encès !!!!", ens deien. Doncs al final la famosa cadena de botigues PC World ha deixat de vendre ordinadors amb el dispositiu de lector de disquets. Ja fa temps que molts fabricants no l'incloïen. De fet, els portàtils fa molt temps que ja no el porten. Doncs ara també passarà amb les torres. Resem un pare nostre per la seva ànima.

No sé si ho heu llegit als diaris o escoltat a la tele o ràdio però es veu que uns francesos volen lluitar contra el canvi climàtic. I com? Doncs apagant els llums durant cinc minuts el dia 1 de febrer. Per fer veure a la gent la quantitat d'euros que estalviem amb els llums apagats 5 minuts. Però hi ha una cosa que no entenc. Sempre han dit que gasta més un fluorescent en encendre's i apagar-se que no estar encès durant hores. Si això és veritat, així volen lluitar contra el canvi climàtic? Gastant més energia? Ara ja coneixeu la inciativa. Si voleu apagar els llums ja serà cosa vostra.

5 minutes de répit pour la planète

En cadena

Per més insòlites que siguin, les notícies no vénen mai soles. Sempre viatgen en onades. Això sí, tal com arriben, de seguida se'n van i deixen pas a nous esdeveniments en cadena.
Quan un dia et lleves i a un propietari del carrer Urgell de Barcelona quatre xilens li han ocupat el pis, et penses que allò que llegeixes és un cas únic, increïble, pràcticament. Doncs en menys de 24 hores, els pisos ocupats s'han multiplicat per tot el país. Deu ser que el virus informatiu ja ha fet efecte i s'ha escampat amb la mateixa rapidesa que el de la grip. Un esternut al carrer Urgell provoca una febrada a totes les redaccions, fins al punt que sembla que els diaris competeixin entre ells per veure qui troba el cas més estrambòtic. Passa amb els pisos ocupats i passa amb tot. Un dia tens un caçador que mata un company i en poques setmanes a altres col·legues també se'ls dispara l'arma. És com si una notícia donés idees als que la llegeixen. A algú li sembla veure la cara de Jesucrist en una paret de casa seva i, de seguida, els mitjans van plens d'aparicions divines en superfícies tan inusuals com una paella, un entrepà o una ostra. Fins i tot els gossos fa la sensació que estiguin pendents de la tele. Quan un dels seus col·legues mossega una nena, els altres, per mimetisme, també s'hi posen. A vegades, més que periodistes, semblem caçadors de bolets. Si n'hem trobat un, vol dir que, si busquem bé i som els primers d'arribar al bosc, n'apareixeran més. Això és més o menys el que devia passar en aquella època que a la línia de l'AVE de Madrid a Lleida hi van començar a sortir forats. En pocs dies, allò no era una via ferroviària, era un formatge de gruyère. El Col·legi de Periodistes de Saragossa alertava que qualsevol dia s'ensorraria tot. N'heu sabut res més? Jo, tampoc. Com de l'aluminosi. És que ja no hi ha pisos amb aluminosi? O aquella mena d'aeròlits que queien del cel. No hi havia comunitat autònoma a Espanya que no tingués el seu poble espantat pel bloc de gel que havia estat a punt d'impactar al cap d'una veïna que estenia tranquil·lament la roba al terrat. De sobte, els aeròlits van desaparèixer. Qui s'havia calmat: el cel o els periodistes? Amb l'11-S, igual. Després d'un avió, se'n va estavellar un altre, i encara un tercer i també un quart. En dues hores, un fet que no havíem presenciat mai, el vam veure repetit en quatre ocasions. Ells, els terroristes, saben que només la repetició escampa la por i genera alarma social entre els ciutadans. Ho deuen haver après de nosaltres, els periodistes.

Albert Om

AVUI

EL PERIODICO

15-4

ACB

i el conill segueix corrent per la gespa

com sempre

L'espanyol sempre fa el mateix. Hem de mirar cap a dalt de la classificació, que si UEFA, que si no sé què més. Però sempre fent el ridícul. La meitat dels punts del nàstic a primera en tota la temporada els han fet contra l'espanyol. I Valverde renovat fins no sé quan. A veure quan dura. Amunt nàstic !

«¡Como sois... los catalanes!»

Els que patim els peatges som els que vivim en el territori i que reiteradament ens toca rascar-nos la butxaca, mentre que a la resta de la península, aquesta no és la tònica general

la crònica

JOAN RIBAS

Ella és una senyora madrilenya, que té parents a Girona. Altres vegades s'ha traslladat amb vehicle des de la capital d'Espanya fins aquí, però portant el cotxe una altra persona. Aquesta vegada ha vingut conduint ella mateixa, i ho ha fet donant un ampli tomb per tota la península, practicant turisme d'hivern, aprofitant el bon temps. En un comentari privat, entre família, no s'ha estat de donar la seva impressió sobre un aspecte curiós del viatge: «¡Como sois los catalanes!...» (sic). «He fet un recorregut molt llarg per diverses regions espanyoles. Gairebé sempre per autovies i autopistes, en cap lloc m'han exigit pagament de peatge. És una delícia viatjar així, i no pas exclusivament pel cost, sinó per l'atabalament que suposa la mecànica d'agafar el tiquet, i després la tarja. Però, noi! Tan bon punt he entrat a Catalunya... ah! Els peatges! M'he cansat de treure la tarja i pagar i pagar.... A vegades per poc tram d'autopista. Sembla mentida com sou: us cal recollir diners amb tot i l'autopista ens la feu pagar a nosaltres!» Encara que aquest comentari no ho descobreixi, es tracta d'una persona adulta, assenyada, mare de família i el que diu li surt de dins, sincerament. Prou li han replicat que aquest concepte –bastant compartit a Espanya– és fora de lloc: els que patim els peatges som els que vivim en el territori i que reiteradament ens toca rascar-nos la butxaca, mentre que a la resta de la península, aquesta no és la tònica general. I que amb l'import dels nostres peatges hem contribuït al fet que els seus no existeixin i es puguin traslladar per autovies de quatre carrils, cada vegada millors, encara que la intensitat de l'ús sigui generalment molt inferior al nostre. Ha fet una disquisició molt divertida: «No és el mateix, vosaltres pagueu els vostres peatges. A nosaltres –la resta d'espanyols–, ens els feu pagar!» No l'han pas convençuda. Li ha fet mala impressió la diferència de tracte, i encara que els fets són evidents queda amb una mena de desconfiança i se'n torna a casa amb una certa impressió d'haver estat espoliada.
Segona part. Ella és una vaileta gironina, molt trempada i voluntariosa, però té un lleuger problema de dislèxia. Com és sabut, la dislèxia és una incapacitat per llegir i escriure correctament, produïda per la dificultat de dividir la parla i l'escriptura en estructures petites –síl·labes– com pot fer la majoria de la gent. La família s'ha traslladat a Madrid per consultar un especialista que els han aconsellat i que és tota una celebritat en la matèria. El doctor, després d'escoltar la noia, fer-li proves i conèixer les circumstàncies, els ha dit solemnement: «Bona part del problema prové d'haver alternat dos idiomes: català i espanyol. Si aquesta persona hagués estat educada exclusivament en espanyol, segurament no hauria tingut cap dificultat. Però, es clar... Dues llengües... Hauria estat millor fer-li conèixer l'espanyol des de petita i el català ja hauria vingut després!»
Tal com diuen allà: «Apaga i vámonos!»

EL PUNT

A inicis de temporada, Capello va dir que en tota la temporada perdrien menys de 4 partits. Doncs quan acaben de començar la segona volta, només en lliga ja n'han perdut 6. Sense comptar copa ni champions. Ni les filigranes d'en Robinho ho poden salvar. I el grassonet, a Milà.

EL PERIODICO

Jo també vull ser antisistema

Jo també vull ser antisistema i cobrar el que cobra la senyora Imma Mayol, parella d'un altre excomunista, l'actual conseller d'Interior Joan Saura (Xuan pels amics), amb segona residència a El Port de la Selva, cotxe oficial, etc. Això si que és ser d'esquerres.

La parella de Montgat usurpa una segona vivenda sense moblar

• El David i la Maite van decidir deixar la primera casa perquè és plena de records del propietari
• El pis protegit a què encara opten és un projecte i s'hauria d'edificar en una finca també ocupada

S'han despertat en una casa diferent. David Salvat, de 33 anys, i María Teresa Gálvez, de 28, la parella que, acompanyada del seu fill de 10 anys, va ocupar una vivenda particular a Montgat (Maresme) el dia 19 de gener, va abandonar ahir aquest primer immoble i en va usurpar un altre. Al mateix carrer de Sant Antoni Maria Claret de Montgat, 100 números més amunt de la primera casa. Així de fàcil és ocupar un pis.La parella, que sap quins immobles és possible que estiguin buits a força de rastrejar el poble, va argumentar que van abandonar la primera vivenda, propietat d'Enrique García, un químic jubilat resident a Vilassar de Mar, perquè encara està moblada i hi ha massa material sensible a dins. Sobretot fotos i diverses pertinences als armaris. La casa ocupada ahir està completament buida.

EL PERIODICO

O sigui, que si un dia em quedo sense cotxe, agafo el primer que trobi i llestos. I quan l'amo es queixi, n'ocupo un altre. Si jo fos responsable de l'administració, a aquesta parella l'esborraria directament de la llista per ocupar pisos protegits. Si volen ocupar, que ocupin ponts, que de moment estan lliures.

Banalitats sobre zero
Passa-ho!
Iu Forn

Que bé que m'ho passo aquests dies mirant els informatius de les cadenes de TV espanyoles. Trec de sobre del sofà els mil milions de metres de neu acumulada (o més) m'hi ajec i, au, a segregar bava.
Com m'agrada que s'estiguin vint minuts connectant un cop rere l'altre amb uns senyors i senyores que un cop rere l'altre m'informen que a les muntanyes on estan instal·lats hi fa fred i neva en ple hivern.
Com m'agrada comprovar l'originalitat dels indrets triats per realitzar aquestes connexions que tant m'aporten. TVE-1, Tele-5, A-3, La Sexta i Cuatro van aconseguir dimarts un rècord històric consistent a enviar un reporter (o una reportera) al mateix lloc: a Piedrafita do Cebreiro. Si Cardedeu és el paradís dels borregos i Valls el dels calçots, la localitat gallega de Piedrafita do Cebreiro és des d'ara el paradís de la connexió per informar-nos que a Piedrafita, a l'hivern, hi fa fred i hi neva.
Com m'agraden les connexions amb ports de muntanya situats a dos mil metres d'altitud des d'on ens expliquen els problemes dels camioners per circular-hi. La veritat, no m'ho hauria imaginat mai. ¿I si algun dia fan una carretera que pugi a l'Everest, vostè també creu que passarà això?
Com m'agrada quan la cadena en qüestió envia algú a un lloc perquè digui que fot tant de fred que el mateix Ieti s'ha posat calçotets llargs i resulta que no, que a casa del Ieti encara tenen posada la flassadeta, i la funda nòrdica continua a l'armari. Va passar diumenge a Tele-5. Un pobre reporter dalt del Monte Altube (Àlava) va haver de fer cara de fred mentre ens deia que estaven a... 6 graus (positius, esclar). Ui sí, ni al magatzem central de La Sirena arriben a aquestes temperatures tan gèlides...
El problema és que m'he convertit en un addicte a aquesta mena d'informació i amb 40 minuts diaris (20 al migdia i 20 al vespre) multiplicats per les cinc cadenes en qüestió no en tinc prou. ¿I si fessin un canal 24 hores de banalitats inútils?

AVUI

Ahir jugava l'Akasvayu? Si navegueu per internet no ho trobareu enlloc. Que si la penya perd, que si el Winterthur juga avui ... però de l'Akasvayu res de res. Però això té una solució: aquest bloc !!!!!! Resultat d'escàndol i les millors fotos aquí, gentilesa de Xavier Gironés (hi ha el seu link penjat per algun racó del bloc ... jeje)

Anna Pagans, patrona de Girona

Els departaments de socials i de català de l'IES Narcís Xifra de Girona recullen en la revista digital «Els Mil i Pico» respostes errònies de proves i exàmens que semblen acudits

la contra

DANI VILÀ

Anna Pagans, patrona de Girona. La població ocupada són la gent que té molta feina i per això no pot tenir fills. La població activa són els ciutadans que tenen molts de fills. I els gremis són uns monstres petits verds. Poden semblar acudits, però en realitat són algunes de les respostes que han donat els alumnes d'ESO i Batxillerat de l'IES Narcís Xifra de Girona en exàmens i proves.
Els encarregats de recopilar aquestes respostes han estat els departaments de socials i de català d'aquest institut de Girona. El coordinador de la revista digital Els Mil i Pico i professor de llengua i literatura catalana, Jordi Vilamitjana, considera que fer públiques aquestes pífies «és una manera higiènica de tractar el tema i no fer-se mala sang els professors». Ell mateix considera que cal tenir present que al darrere de les respostes «hi ha la voluntat d'encertar-la, i en un examen si no ho saps t'ho inventes». Vilamitjana admet que darrere d'aquestes interpretacions o errors «hi ha una despreocupació per saber si és cert o no».
En poc més d'un curs els dos departaments han recopilat mig centenar de pífies, que a l'institut han volgut aprofitar perquè la tasca pedagògica «tampoc pot estar mancada d'una bona dosi d'humor». Vilamitjana explica que, més grossa o més petita, «en una prova de dos o tres fulls sempre hi ha alguna pífia, que ens fa adonar que la imaginació és il·limitada». En algun cas, fins i tot, el professor hauria de tenir en compte l'esforç deductiu i els sil·logismes que a partir d'una pregunta desenvolupen els estudiants.
«Crec que tots els centres tenen una llibreta amb respostes divertides, una altra cosa és que les hagin fet públiques», reflexiona Vilamitjana. El compromís dels professors és continuar ampliant i actualitzant les respostes humorístiques que es trobin a les proves. Qui sap si la proliferació de respostes acaben originant un llibre amb possibilitats de guanyar un premi literari de sàtira.

EL PUNT

AVUI

12 m2 a 420 euros al c/Nàpols de la capital catalana. Està força bé. Atenció als detalls: té 1 armari (segurament no n'hi cap cap més), 1 bany (no sé on), el sofà està al costat de la rentadora (si algú vol fer un cop de cap al sofà ho tindrà difícil si està fent una rentada) i dipòsit de 84o euros ... no està gens malament. Per denunciar al senyor Eduardo Dueñas, de Fincas Dueñas.

EL PUNT

EL PUNT

1215 participants

14-4 i segueix sumant

ACB

AVUI

entrenament

l'apunt

XEVI XIRGO

No estic d'acord amb el procés de pau. Amb ETA no s'hi ha de parlar. Aquest en Zapatero és un mal educat que només serveix per posar traves a la unitat d'Espanya. Aquí s'haurien de convocar eleccions ara mateix, perquè això ja està acabat. Ja es veu que no anem enlloc, que no hi ha res a fer i que la legislatura s'ha exhaurit. I saben què els dic? Que Zapatero l'únic que fa és sembrar el caos i la divisió entre els que som demòcrates de tota la vida. I ja estem tips de donar-li suport en això del País Basc. Ens varen fer entusiasmar amb això del procés de pau i ja veuen com ha acabat. Què coi això d'una pau dialogada! L'atemptat de la T-4 se l'han ben buscat! I això els passa per parlar amb aquests indesitjables. No, tranquils. No m'he begut l'enteniment. M'estic entrenant per si un dia em vull fer militant del PP. Perquè estic convençut que s'entrenen. No pot ser que tantes ximpleries els surtin a la primera!

EL PUNT

d'això se'n diu justícia

El Pentàgon vol poder condemnar a mort sense proves

MERCEDES HERVÁS

NOVA YORK

Les acusacions per coses que s'han sentit, sense estar recolzades per proves, i el testimoni obtingut per mètodes coercitius seran suficients per condemnar a la presó o fins i tot a la pena de mort els presumptes terroristes que els EUA reté a la base cubana de Guantánamo, segons l'avanç d'un manual de procediment per als seus futurs judicis, enviat ahir pel Pentàgon al Congrés.Encara queden prop de 400 presos reclosos a la presó de Guantánamo, dels quals almenys 10 seran sotmesos a judici per Washington. El manual prohibeix a més que els advocats defensors d'aquests detinguts utilitzin informació secreta per defensar- los, si no ha estat prèviament revisada pel Govern dels Estats Units.El manual està basat en la llei de tractament de detinguts, aprovada la tardor passada per un Congrés nord-americà encara sota el control del partit del president, George Bush, els republicans. No obstant, els demòcrates es van oposar ferotgement a les seves provisions durant tres mesos de llargs debats.

EL PERIODICO

Proposta de derogació dels pronoms febles

Fer forever

Campanya per portar Fer "als tribunals"

El director de l'Avui, Vicent Sanchis, ha denunciat que "per un acudit publicat fa poc en aquest diari contra els manifestants d'extrema dreta que fan servir ETA com a excusa per desbudellar Zapatero s'ha desplegat una campanya que pretén reportar Fer als tribunals". Sanchis, que es referia a la vinyeta publicada per l'esmentat dibuixant a l'Avui el passat 3 de gener en la qual parodiava una manifestació de la Asociación Víctimas del Terrorismo (AVT) i que va provocar que aquesta organització emetés un comunicat acusant el diari "d'inquina", també afirma que allò que "mou" els instigadors d'aquesta campanya és "la mala fe. L'animus laedendi, és a dir, la intenció de fer mal. O fins i tot el necandi", a més de deixar clar el seu suport a a l'autor de la vinyeta a l'exclamar "Fer forever!".

E-NOTÍCIES

Aquí la vinyeta de la discòrdia:

I aquí la queixa de l'AVT:

EL DIARIO AVUI ACTÚA DE MANERA RUÍN AL DECIR QUE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA SE ALEGRA DE QUE ETA HAYA VUELTO A MATAR
Madrid, 3 de enero de 2007. La Asociación de Víctimas del Terrorismo quiere hacer pública su más enérgica protesta por la viñeta incluida hoy en el diario AVUI en la que se expresa que los miles de ciudadanos que han acudido a las convocatorias ciudadanas de los últimos días se han alegrado del terrible atentado del pasado día 30 de diciembre en la Terminal 4 del aeropuerto de Barajas y que se ha cobrado, con casi total seguridad, la vida de dos ciudadanos ecuatorianos.

Es inconcebible que un medio de comunicación pueda verter semejante inquina sobre la mayoría de la ciudadanía española, que ha expresado en diferentes ocasiones su respeto y apoyo a las víctimas del terrorismo. Ninguna persona de bien puede pensar que nadie, salvo aquellos que asesinan con pistolas o bombas, sus inductores y aquellos que apoyan, comparten o alientan sus objetivos políticos, pueda haberse alegrado lo más mínimo por el atentado de la pasada semana.

La Asociación de Víctimas del Terrorismo exige públicamente una disculpa del autor de la viñeta así como de los responsables del diario. No sólo a las víctimas que han salido con fuerza a la calle durante el último año, sino a los miles de ciudadanos que se han sumado a sus reivindicaciones y a las que se les ha insultado gravemente en el día de hoy.

Por otra parte, la AVT sigue reclamando que los socialistas López Garrido y Blanco pidan perdón por el desprecio que manifestaron hacia un discapacitado que participó en la manifestación de Sevilla del pasado 1 de octubre. Y ya van 18 días sin respuesta.

una copa de menys

Ja són aquí

Han tornat! Finalment han arribat! Els autoanomenats "artistes i intel·lectuals" compromesos i domesticats -aquest adjectiu és de collita pròpia- han ressuscitat davant l'opinió pública per expressar el seu suport a la manifestació de Madrid a favor del PSOE i contra ETA i el PP (és així, per vergonya d'uns i altres: on ha quedat relegada la pau?). Amb llargues bufandes, ulleres rodones, cares solemnes i altives, veu petulant, renyant pacients a la ciutadania insensible, proposant una pedagogia revolucionària dels anys seixanta i sentint-se ser consciència crítica del poble. Els heroics sordmuts han recuperat, de cop i volta, l'oïda i la parla. Han sortit d'una llarga hivernació amb els sentits més afinats que mai com a resposta a la crida dels tambors, no tan llunyans, de les contractacions estivals, dels premis i guardons remunerats i de les publicacions institucionals esplèndidament compensades.
Quan, no fa tant de temps, s'insultava els catalans des de la dreta i l'esquerra, amb els barons del PSOE i els cacics del PP al capdavant, excitats i agressius, uns i altres, perquè Catalunya pretenia ser una nació i perquè algú gosava insinuar que Catalunya tenia una llengua pròpia, seguien ben callats, murmurant discretament que les llengües -llevat de la castellana, és clar- eren exclusivament un instrument de comunicació entre les persones i que la seva pàtria -desprès d'Espanya, és clar- era el món.
Quan, des de la intolerància i el ressentiment, es proposaven boicots als productes catalans, seguien bevent feliçment xampany francès i celebrant les efemèrides amb cares exquisideses importades, parlant sense embuts de la "insolidaritat" catalana i dels nostres " excessos" nacionalistes.
On s'amagaven quan les guerres africanes, instigades per islamites radicals i potències occidentals, seguien matant de fam i de misèria nens i dones? I quan palestins i jueus es bombardejaven sense pietat?
Són aquí, i jo em sento avui especialment cansat de sentir-los reiterar frases i idees prefabricades, fatigat de tanta ximpleria i cinisme, fart de tenir com a veí un país on, amb molt poques excepcions, els seus suposats intel·lectuals s'adormen cada dia amb el somni d'una pàtria imperial, avorrits de la seva mediocritat i submissió amb els poders establerts.
Començo a pensar que ser escocès ha de ser més satisfactori i menys frustrant que ser català. I si, a més a més, assolissin la independència, ja seria pura enveja el que m'inspirarien.

Àngel Miret i Serra

E-NOTÍCIES

Voleu sentir el políglota de l'Aznar (ansar pels amics) parlant en italià? Ja l'hem sentit parlar massa en castellà, parlava català en la intimitat (ara ja no deu tenir intimitat perquè no el parla) i fins i tot va provar amb l'anglès.

Arxiu sonor

fa una estona