per Vicent Partal
divendres, 11 de gener de 2008
Una gran lliçó mallorquina
Finalment aquesta matinada s'ha confirmat la notícia per la qual, de forma lenta, molta gent ha treballat durant mesos: a Mallorca, i veurem si més endavant a les altres illes també, tots els nacionalistes aniran junts en una sola llista a les eleccions espanyoles. Sensibilitats tan diferents que van d'Unió Mallorquina a Esquerra Republicana de Catalunya han sabut superar tots els entrebancs i oferir a l'electorat la possibilitat d'enviar una veu pròpia a Madrid. Però no és només això. Perquè la lliçó mallorquina impacta més enllà de les eleccions i més enllà de Mallorca.
Que no ha estat fàcil és evident. Encara ahir hi havia un darrer escull a salvar dins el PSM on una part de la militància reclamava pactar amb Esquerra Unida i deixar fora de la coalició Unió Mallorquina "per dretana". Però la majoria ha entès que la proposta de coalició nacionalista, amb tots els dubtes que encara puga generar, és un pas endavant monumental pel país i que ara era el moment de fer-la. L'escenari mallorquí a les eleccions espanyoles sempre ha estat perfectament "espanyol": PP-PSOE. Ara, però, s'obre un possible espai per a una tercera força i si el hi ha la característica essencial d'aquesta serà el nacionalisme. I fins i tot si no el hi ha l'acord és ja històric perquè trenca una tendència a la divisió que col·lectivament ens afebleix a tots.
La coalició dels nacionalistes, a més, ha d'empènyer els independents i el potent nacionalisme cultural a jugar la carta de la unitat. És difícil demanar a les entitats culturals i cíviques que es mullen pels uns contra els altres. Però ací i ara ja no hi ha excuses i aquesta és una raó més per a sumar.
Cal esperar que a les Pitiüses i a Menorca la coalició també trobe el seu espai i que el que de moment és un projecte bàsicament mallorquí s'estenga arreu de les Illes. I és l'hora de preguntar-nos també si aquest no és un exemple magnífic per a un País Valencià que està patint una agressió sense precedents que reclama més unitat i més força que mai. La generositat, l'esperit de consens i la capacitat que han demostrat els polítics nacionalistes mallorquins d'unir no només projectes polítics diferents sinó també projectes de país diferents és un fet engrescador d'un alt valor. I el denominador comú és tan clar com consistent: tots aquells que no tenen dependències de Madrid. Així de fàcil. Així de radical. Així de senzill. Així de poderós.
VILAWEB
Que no ha estat fàcil és evident. Encara ahir hi havia un darrer escull a salvar dins el PSM on una part de la militància reclamava pactar amb Esquerra Unida i deixar fora de la coalició Unió Mallorquina "per dretana". Però la majoria ha entès que la proposta de coalició nacionalista, amb tots els dubtes que encara puga generar, és un pas endavant monumental pel país i que ara era el moment de fer-la. L'escenari mallorquí a les eleccions espanyoles sempre ha estat perfectament "espanyol": PP-PSOE. Ara, però, s'obre un possible espai per a una tercera força i si el hi ha la característica essencial d'aquesta serà el nacionalisme. I fins i tot si no el hi ha l'acord és ja històric perquè trenca una tendència a la divisió que col·lectivament ens afebleix a tots.
La coalició dels nacionalistes, a més, ha d'empènyer els independents i el potent nacionalisme cultural a jugar la carta de la unitat. És difícil demanar a les entitats culturals i cíviques que es mullen pels uns contra els altres. Però ací i ara ja no hi ha excuses i aquesta és una raó més per a sumar.
Cal esperar que a les Pitiüses i a Menorca la coalició també trobe el seu espai i que el que de moment és un projecte bàsicament mallorquí s'estenga arreu de les Illes. I és l'hora de preguntar-nos també si aquest no és un exemple magnífic per a un País Valencià que està patint una agressió sense precedents que reclama més unitat i més força que mai. La generositat, l'esperit de consens i la capacitat que han demostrat els polítics nacionalistes mallorquins d'unir no només projectes polítics diferents sinó també projectes de país diferents és un fet engrescador d'un alt valor. I el denominador comú és tan clar com consistent: tots aquells que no tenen dependències de Madrid. Així de fàcil. Així de radical. Així de senzill. Així de poderós.
VILAWEB
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada