Passa-ho!

DIARI D'UN OPTIMISTA

Iu Forn

M'ho ha notat, oi? Efectivament, sóc el famós català optimista al qual li vessa l'optimisme com al femer li vessen les mosques. I ahir vaig superar la meva pròpia marca de segregació d'aquest preuat sentiment.

Com cada dia, vaig agafar un tren de la línia C-2 per anar a treballar. Tot anava normal (bé, el que amb Renfe s'entén com a normal, oi que m'entén?) fins que vam aturar-nos en una estació. Deu minuts, vint... mitja hora... Cap explicació. Un viatger que duu una ràdio ens informa que la catenària que uneix les estacions de Montcada i Sant Andreu ha decidit agafar-se el dia lliure. Visca, avui podré desplegar el meu optimisme!!!

Per megafonia anuncien que hem d'anar a un altra estació situada en un altre punt del poble, que allà els trens sí que funcionen. Uns quants, incloent-hi persones grans amb maletes, ens ho creiem i fem l'excursió. Un cop allà, deu minuts, vint, mitja hora... i no surt cap tren. Arriba una noia de TV3 i ens diu que el tren que hem deixat a l'altra estació ha sortit poca estona després de marxar nosaltres. Visca, avui podré desplegar el meu optimisme!!!

Arribo a BCN dues hores tard. Hi ha vaga d'autobusos. Decideixo agafar un taxi. Cinc minuts després de pujar-hi ens submergim en un immens embús. Els semàfors no van perquè mig Eixample s'ha quedat sense llum. La perícia del taxista ens permet sortir de l'atzucac... fins que ens fiquem en un altre embús. És la manifestació dels conductors d'autobús. Decideixo continuar a peu... però plou i no duc paraigua. Visca, podré desplegar el meu optimisme!!!

Bé, almenys caminaré i faré salut... Bé, o potser em constiparé. I si em constipo molt i haig d'anar a l'hospital, potser em passarà com a aquell home que el dia de Cap d'Any va esperar-se sis hores dins d'una ambulància perquè no hi havia lloc ni als passadissos del Clínic. Visca, avui podré desplegar el meu optimisme!!!

Que feliç sóc de viure a Catalunya, un país on és impossible que se t'acabi l'optimisme.

AVUI