(+) Carles
l'apunt
CARLES RIBERA
Un estudi presentat ahir per una empresa de venda per internet constata que el 35 per cent dels ciutadans no estan contents amb els regals que reben per aquestes festes. De desagraïts, l'infern n'és ple, dirien les nostres àvies fent ús del refranyer popular aplicat a unes dates de rerefons religiós innegable. Ho dirien les nostres àvies i probablement també el senyor bisbe de Girona, Carles Soler, que aquest any s'ha tornat a quedar sense el regal que tant li convindria: els capellans que fan falta a la seva diòcesi. Està tan desesperat que ha escrit una carta als Reis per demanar que li portin vocacions. Per més fe que dipositi en els Mags d'Orient i l'estrella divina que els il·lumina, tot fa pensar que li tornaran a deixar carbó. Potser hauria de canviar d'estratègia i fer com aquell muntanyenc que s'estimba i queda penjat d'una branca en un penya-segat. Angoixat, comença a cridar: «Hi ha algú? Hi ha algú que em pugui salvar?» Una veu cavernosa respon: «Jo.» Ell replica: «Qui ets, tu?» I la veu contesta: «Déu.» I el muntanyenc li diu: «Gràcies, però ¿hi ha algú més?» Segurament als catòlics d'avui dia aquest acudit no els farà gràcia, per irreverent. Sàpiguen que jo el sé perquè quan era petit me'l van explicar els hermanos.
EL PUNT
CARLES RIBERA
Un estudi presentat ahir per una empresa de venda per internet constata que el 35 per cent dels ciutadans no estan contents amb els regals que reben per aquestes festes. De desagraïts, l'infern n'és ple, dirien les nostres àvies fent ús del refranyer popular aplicat a unes dates de rerefons religiós innegable. Ho dirien les nostres àvies i probablement també el senyor bisbe de Girona, Carles Soler, que aquest any s'ha tornat a quedar sense el regal que tant li convindria: els capellans que fan falta a la seva diòcesi. Està tan desesperat que ha escrit una carta als Reis per demanar que li portin vocacions. Per més fe que dipositi en els Mags d'Orient i l'estrella divina que els il·lumina, tot fa pensar que li tornaran a deixar carbó. Potser hauria de canviar d'estratègia i fer com aquell muntanyenc que s'estimba i queda penjat d'una branca en un penya-segat. Angoixat, comença a cridar: «Hi ha algú? Hi ha algú que em pugui salvar?» Una veu cavernosa respon: «Jo.» Ell replica: «Qui ets, tu?» I la veu contesta: «Déu.» I el muntanyenc li diu: «Gràcies, però ¿hi ha algú més?» Segurament als catòlics d'avui dia aquest acudit no els farà gràcia, per irreverent. Sàpiguen que jo el sé perquè quan era petit me'l van explicar els hermanos.
EL PUNT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada