Pel darrere

Les 2 Catalunyes

Hi ha 7 milions de catalans i 1.000 maneres de dividir Catalunya en dues. Rivalitats petites, decisions aparentment insignificants que t'obliguen a triar: o ets dels uns o ets dels altres.

Albert Om

Catalunya es podria dividir entre els que passen l'estiu a la Costa Brava i els que el passen a la Costa Daurada. Entre els que s'escapen a la Cerdanya o a l'Empordà. Els que diumenge compren l'Sport o el Mundo Deportivo. Els que, tornant amb el cotxe, celebren els gols del Barça o els de l'Espanyol. Es podria dividir entre la Catalunya Nova i la Catalunya Vella. Entre els d'aquí de tota la vida i els nouvinguts. Entre els que parlen en català i els que ho fan en castellà. Entre nengs i catalufos. Entre CiU i PSC. Entre Pujol i Maragall. Entre els que senten devoció per Joan Manuel Serrat i els que veneren Lluís Llach. Entre els que brinden amb Freixenet i els que ho fan amb Codorniu. Entre els que obren una Estrella i els que prefereixen una San Miguel. Un caputxino a l'Starbucks o un suís al carrer Petritxol. Una Font Vella o un Vichy Catalán. Bolets o cargols. Calçotada o costellada.

Hi ha la Catalunya que es menja el raïm a TV3 i la que se'l menja a la Puerta del Sol. La Catalunya de la selecció catalana i la Catalunya de la selecció espanyola. Hi ha la Catalunya de l'Onze de Setembre i la que voldria que la Diada fos el 23 d'abril. La Catalunya independentista i la Catalunya unionista. Hi ha una Catalunya que se sent més propera a Albert Boadella i una altra que connecta més amb Flotats. Passa el mateix amb Ferran Adrià i Santi Santamaria. Amb Buenafuente i Mikimoto. Amb Laporta i Rosell. Amb Núñez i Cruyff. Hi ha una Catalunya que, quan es lleva, prefereix sentir en Bassas i una altra que vol veure en Cuní. Hi ha la Catalunya que sintonitza RAC-1 i la que escolta Catalunya Ràdio. Flaixbac i Teletaxi. La que riu amb Polònia i la que es pixa amb Escenas de matrimonio. La que envia els nens a dormir amb Les 3 Bessones i la que ho fa amb Los Lunnis. La Catalunya que s'amobla el pis a Ikea o a Muebles La Fábrica. La Catalunya Bultaco i la Catalunya Montesa. La Catalunya del Liceu i la del Sónar. La que resa a Montserrat i la que ho fa a Poblet. La Catalunya taurina i l'antitaurina. La d'Edicions 62 i la d'Anagrama. La del Zoo i la de l'Aquàrium. La que balla sardanes i la que aixeca castells. La que juga a dòmino i la que juga a la botifarra. I, finalment, hi ha la Catalunya que va al mercat i la Catalunya que va al Mercadona.

AVUI