Pel darrere

Abduïts per l'MP3

No cantaré més excel·lències dels reproductors de MP3 perquè les sabeu totes. Però no menystinguem un greu defecte: és un invent massa bo, que no ha previst el poder de la música ni els efectes secundaris.

Carles Capdevila

Hi ha riscos coneguts que es comencen a legislar: conduir o creuar el carrer amb auriculars és perillós, conseqüència de l'efecte aïllant que t'impedeix sentir sorolls d'alerta.

Però hi ha riscos socials. Els he anotat ara que torno a passejar amb iPod, i visc una segona pèrdua de virginitat amb l'aparell que em permet constatar amb quina força canvien els meus hàbits i estat d'ànim.

Perill 1. La música és tan teva, t'influeix amb tanta força que les interrupcions et molesten. Totes. Trobes algú que abans t'hauria fet il·lusió saludar, i ara et fa mandra, perquè t'enxampa en una atmosfera on no l'esperaves. La seva aparició és més brusca perquè vas pel carrer volent ignorar que hi vas. No és culpa d'ell, però l'hi fas pagar.

Perill 2. Si topar amb algú que et cau bé ja et talla el rotllo, imagina't si no et fa ni fred ni calor. Les esperes al bus, on podies acabar encetant una conversa per compromís i que alguna vegada -només alguna, tampoc no ho magnifiquem- havien generat una relació interessant, ara queden avortades perquè fas com els futbolistes del Barça, als quals els auriculars i les ulleres fosques els donen coartada i llicència per no aturar-se. Et sents home invisible només perquè no hi sents.

Perill 3. Gràcies a la música que has triat arribes a la feina més alegre, però per causes alienes a l'arribada, justament pel contrari, perquè has defugit el procés d'assumir que eres a punt d'entrar-hi. El disgust és més gran. T'has saltat la transició i treballar t'interromp un grandíssim plaer, si per fer-ho necessites alliberar l'orella.

Perill 4. T'enganxes a la banda sonora d'una pel·li (un tema d'Once, per exemple), i vas repetint aquell tema tan trist, i no perquè vulguis estar trist, només perquè és boníssim. Però els temes tristos t'acaben posant trist, sobretot si te'ls injectes a la vena via auricular.

Perill 5. El component ambiental de la música és tan potent que alguns temes tenen indicacions, com els medicaments: un tema és relaxant, l'altra és estimulant... En un seient de vagó de metro hi som tres persones, un amb esperit de ballar, l'altre absorbit en la melanconia, i un tercer que es vol relaxar. Però no som ni a la disco ni en un sofà de parella ni a cal massatgista, som tots al seient del metro. El retorn a la terra és dur.

AVUI