Passa-ho!

TRASPASSOS A CABASSOS (O MÉS)

Iu Forn

Ahir tocava reunió de la cosa aquesta que en diuen "Comissió Estat-Generalitat". Ja sap, és allò que es troben i pacten els traspassos que ja estan previstos a l'Estatut.

En acabar, va sortir la ministra d'Administracions Públiques, Elena Salgado (coneguda també com la senyora Li falten dos entrecots perquè, renoi, surt sempre amb aquella cara que n'hi ha per dir-li: "Senyora, foti's un parell d'entrecots i un got de vi i alegri la cosa, coi"). La ministra va venir a dir que havia trucat a una empresa de contenidors perquè la part catalana pogués endur-se tots els traspassos aconseguits. I sí, escolti. He tingut accés a la llista completa de tot el que va acordar-se ahir i hi ha tant de material que has de llegir-te-la després d'haver-te pres un parell de biodramines perquè és que mareja i tot.

Bé, Eodalies, el que seria Rodalies pròpiament dites, doncs no, no s'han traspassat. Ara bé, el paquet de serrells és espectacular. La Generalitat podrà decidir: 1) la marca i el color del sabó de mans que s'utilitzi als trens que circulin dins de l'àmbit català; 2) el lloc exacte on s'hauran de situar a les estacions les imatges de la Verge de la Catenària, patrona dels soferts usuaris; 3) la mida dels llonguets i la quantitat de tomàquet que es sucarà als entrepans servits a les estacions; i 4) l'estona que ha de durar el silenci absolut a la megafonia de les estacions on hi hagi trens avariats.

I el més important de tot, les unitats que circulin per Catalunya seran anomenades en el nostre idioma. O sigui que del tren se'n dirà tren.

També hi ha importants traspassos en Immigració, on a partir d'ara, en cas d'arribada d'un cayuco o una pastera, la Generalitat podrà decidir el color de les armilles dels serveis de socors; en Ordenació i Gestió del Litoral, on es podrà legislar sobre la freqüència de les onades; i en Comunicacions Electròniques, on els consellers podran triar la sintonia del seu mòbil oficial.

Vaja, com veu, un bé de Déu de traspassos que ens deixen pràcticament a les portes de la independència... o més.

AVUI