dijous, 31 de gener del 2008

com sempre som un segon plat

Chacón anuncia a corre-cuita un pla de Rodalies per a Barcelona similar al de Madrid

La proposta busca contrarestar els 5.000 milions que Zapatero promet per a la xarxa de Rodalies de Madrid


La cap de llista del PSC al Congrés per Barcelona, Carme Chacón, ha anunciat que en els propers dies es presentarà una iniciativa del grup socialista similar a la que s'ha presentat a Madrid respecte a les rodalies.

Chacón ha avançat que l'àrea metropolitana de Barcelona comptarà amb un pla de rodalies que serà possible si José Luis Rodríguez Zapatero continua al capdavant del govern de l'Estat.

A més, ha defensat que el govern de Zapatero fa una "aposta ambiciosa" per l'alta velocitat al mateix temps que ho fa per rodalies i ha assegurat que en dos anys l'Estat serà un dels que tingui més quilòmetres d'alta velocitat del món. La candidata és aquest dijous a Tarragona apadrinant la candidatura del PSC al Congrés i al Senat per a la demarcació.

AVUI


Això no ho portava anotat a la xuleta?

Pasqual Maragall: "Por qué votaré"

Creo que en el debate político que se está llevando a cabo en Catalunya nos equivocamos en los temas y en las formas.

Acaba cansando oír cómo Madrid y Barcelona se pelean por las infraestructuras sin iniciarlas y ver cómo convergentes y socialistas discuten sobre si la Alta Velocidad ha de pasar por la Sagrada Familia; si se tiene que hacer o no la estación diseñada por Frank Gehry en la Sagrera; o si se tiene que desdoblar el Eix Transversal y la carretera de la costa pasado Palafrugell; si la línea de muy alta tensión (MAT) se tiene que hacer o no; o si el Museo de Artes Decorativas se debe de instalar o no al lado de la Torre Agbar. Sé perfectamente que tomar decisiones es difícil, pero en los años 80 y 90 se tomaron. Se invirtieron 290.000 millones de las antiguas pesetas, y no hace demasiado tiempo se han terminado de pagar. A lo mejor sería conveniente endeudarnos un poco y así evitar la depresiva psicosis económica que vivimos.

La política, qué duda cabe, es importante, aunque hace falta un giro en su financiación, la estructura de los partidos y la elección de los candidatos.

Pero hablemos de las elecciones del 9 de marzo. En estas elecciones se deciden el Parlamento y el Gobierno español. Yo votaré al partido que pueda aprovechar mejor el Parlamento español para progresar en objetivos como la libertad de Catalunya para definir su estatus en España o el derecho a decidir qué queremos ser en Europa y en qué queremos que Europa tenga competencia, en concreto moneda, ejército y símbolos (himno y bandera).

Sería fantástico que los gobiernos y los ayuntamientos tuvieran claras algunas cosas:

-que sin una economía fuerte, empresas punteras y universidades de calidad no haremos nada;

-que las comunicaciones son decisivas: la alta velocidad en el Ebro, el aeropuerto de Lleida, Reus - Tarragona, Barcelona, Girona y en el Pirineo hacia Touluse, Lyon y Marsella;

-que Catalunya, un país de relieve accidentado, pronunciadas pendientes y rincones escondidos, tiene que tener, a pesar de todo, las infraestructuras a la altura de las de Castilla, Valencia o el Midi francés;

-que, dicho todo eso, que afecta a los debates más consumidores de prensa, radio y televisión, la educación y la salud son lo más importante;

-que el medio ambiente es una cuestión prioritaria, aunque no se puede convertir en una religión alternativa;

-que en política, la proximidad es mejor que la distancia -lo que se pueda hacer en el barrio no se debe hacer en la ciudad, y lo que se pueda hacer en la ciudad que no lo haga la nación.

Otro asunto es que, sin el reconocimiento de las áreas metropolitanas, el país pierde un equipo de primera categoría en la competición internacional. Como en la Copa de Europa de fútbol, en la Europa política y económica la competición se establece entre ciudades casi más que entre naciones.

En el año 1986 Margaret Thatcher suprimió el área metropolitana de Londres impulsada por Ken Livingstone, y Jordi Pujol aprovecho para suprimir la de Barcelona, que curiosamente habían creado Albert Serratosa y Xavier Subíes, gente mas bien afín a él. Todo valía para parar los pies a los rivales socialistas de Barcelona.

Cuando Blair ganó las elecciones, lo primero que hizo fue restaurar el "Gran Londres". Yo participé en su campaña electoral en esta línea, con Norman Foster, Richard Rogers y otros. Y el Greater London Council, como he dicho, se restituyó. En cambio, aquí no lo conseguimos y Catalunya se quedó sin force de frappe en la competencia con Madrid y otras naciones europeas.

Ya en la Generalitat, tampoco pudimos hacer gran cosa, en un mandato en el que ERC no quiso saber nada del tema ni ICV-EUiA y CiU tampoco.

¿Y el PSC? El PSC es un partido favorable a las diputaciones provinciales que el nacionalismo siempre había denostado. Hace poco lo comenté en otro artículo: la tradición política catalana no es provincialista pero ahora incluso los defensores de les vegueries d'Esquerra, si los hacen presidentes de una diputación, alucinan.

Creo que las diputaciones tienen competencias exorbitantes en beneficio de un sistema de partidos poco transparente, siendo generoso.

Dicho esto, y sabiendo de mi interés por la evolución de la política americana y mi debilidad por los partidos demócratas, tanto el americano como el italiano, comprenderán que confíe en la rápida emergencia de nuevas fórmulas para poder votarlas el 9 de Marzo.

Ciutadans pel Canvi no quieren integrarse del todo en el PSC, como parecía y prefieren limitarse a ser un centro de debate, cosa que está muy bien pero no llena el vacío político actual. Dommage...

Pero, frente al escepticismo dominante, sigo pensando que la política sirve para algo.

Quedan dos opciones.

La primera seria un partido europeo parecido al Partido Demócrata americano y al italiano. Eso es lo que comencé a proponer volviendo de Italia en el 1998. Entonces inscribí en el registro el Partit Català d'Europa. Hoy, dia 31, decidiré con mis amigos si se presenta.

La segunda alternativa seria votar un partido que se manifieste en positivo sobre todas estas reflexiones.

Pero sobretodo, y a pesar de todo, no dejen de ir a votar.

ADN

Roma (III)

El Coliseu i les excavacions que fan al voltant del Capitoli, la columna Trajana o el Fòrum.



EL PUNT

Devesa

l'apunt CARLES RIBERA

La Devesa de Girona ha sobreviscut a exercicis militars, inundacions, sequeres, plagues, competicions de tir, aeromodelisme, partits de futbol, de tennis, de frontó, de petanca, de rugbi, d'hoquei; ha suportat balls de tarda, concerts nocturns, concerts diürns, salts hípics, fires, festes, festetes, mítings, mercats, curses atlètiques, acampades legals i acampades il·legals; ha acollit bars, veles i restaurants, rostollades múltiples amb nocturnitat i alegria; s'hi han construït i destruït pavellons d'esports, aparcaments ordenats i improvisats; s'hi han erigit palaus firals i auditoris, s'hi han celebrat i deixat de celebrar i tornat a celebrar mercats setmanals, aplecs, costellades, curses ciclistes i s'hi engeguen tothora gossos a pasturar. Fins i tot hi he assistit a un funeral civil. No es pot pas dir que sigui un parc infrautilitzat, d'esquenes a la ciutat. Més aviat, la gràcia que ha tingut fins ara és que els gironins mai ens hem posat d'acord sobre què cal fer a la Devesa.

EL PUNT

dimecres, 30 de gener del 2008


ENTREVISTA AMB MÒNICA TERRIBAS

Chacón va a TV3 amb una xuleta escrita a la mà

Carme Chacón, candidata del PSC a les properes eleccions generals i ministra d´Habitatge del Govern central, va ser la convidada de Mònica Terribas a l'edició d'aquest dimarts del programa La nit al dia, de TV3. Chacón va parlar de l'actualitat del Govern, del seu ministeri i de la seva candidatura a les properes eleccions del 9 de març. En un moment de l'entrevista, la socialista va començar a gesticular molt i van quedar al descobert unes anotacions que portava escrites en retolador a la seva mà esquerra. Mònica Terribas se'n va adonar i li va preguntar a la Ministra: "què porta escrit a la mà?". Chacón va contestar, entre rialles, que "ui, això és que jo sóc molt xuletera. Sempre porto llibretes i quan no les porto no vull oblidar coses". La presentadora de La nit al dia va recordar que "això sempre ho feia el senyor Puigcercós".

E-NOTICIES

El meu dubte és què hagués passat si un alumne seu de la carrera de Dret de la Universitat de Girona hagués portat una xuleta el dia de l'exàmen. Si l'alumne li hagués dit que era molt xuleter, l'hagués suspès de cop o li hauria rigut la gràcia?

EL PUNT

Roma (II)

Diumenge ja va ser una jornada més lògica. El que no va canviar respecte el dia anterior és la patejada. Ja anem preparant el camino ... Típica visita a la Fontana di Trevi (no vam tirar la moneda perquè hi tornarem uns quants cops en pocs mesos), el Quirinale (on viu el president de la República), el Vaticà i el Castell de Sant Angelo.






AVUI
Passa-ho!

CARRILS ESTRETS... I CERVELLS TAMBÉ

Iu Forn

Sala de Genialitats del Servei Català de Trànsit i Ocurrències de la conselleria de Javeurastuquèse'nshaa cuditavui. Compartim amb el responsable del departament un moment particularment creatiu.

"Qui ho diu, que no sé com entretenir-me? Aquesta setmana m'estic superant. Dilluns al matí vam dir que farem més estrets els carrils de les vies ràpides. Dilluns a la tarda vam desmentir haver-ho dit. Dimarts vam fer que el conseller negués tenir cap proposta sobre el tema, però que digués que en quatre setmanes tindrà un informe que aposta per fer més estrets els carrils de les vies ràpides. I ara, dimecres al matí, se m'escapa el riure perquè estem anomenant vies ràpides les autopistes aquestes on ara fem anar a 80. He, he, és que som molt de la broma...

I com que la setmana no s'ha acabat, encara puc superar-ho. Tinc tantes idees que no sé per quina decidir-me. Què faig? ¿Engegem un projecte-estudi per fer pisos de protecció oficial d'un metre d'ample a l'espai que guanyem en cada carril? ¿Dissenyem carreteres de colors i que cada cotxe vagi per la que li toca, segons tingui pintada la carrosseria? ¿Fem que el Quart Cinturó és converteixi en el Tercer i Mig? Parlo amb altres departaments i, no sé, ¿els estrenyem les aules d'acollida perquè els nens puguin integrar-se de perfil? ¿Estrenyem el túnel de l'AVE que ha de creuar BCN? ¿Ajudem a pal·liar la sequera estrenyent les conduccions d'aigua? ¿Fem passar la interconnexió elèctrica amb França per una agulla de cap? ¿Proposem que Fecsa Endesa passi a anomenar-se Fecsa Estreta?

És el que té passar-se el dia avorrit aquí al departament, que ens queda temps per pensar cosetes. Bé, i el millor de tot és que mentre entretenim la gent llençant-los debats sobre amplades de carrils com qui llença cacauets als micos, ningú parla, per exemple, de l'increment de morts a la carretera. De moment, aquest gener que encara no s'ha acabat, 13 més que el gener de l'any passat. Vaja... i això no és el pitjor... ara se m'ha acabat el paper!!!

AVUI

dimarts, 29 de gener del 2008


EL PUNT

Bono diu que si és president del Congrés no permetrà l'ús del català

L'home que Zapatero vol posar al capdavant de la cambra baixa espanyola, no permetrà que els diputats hi utilitzin el català, l'euskera ni el gallec si no es canvia el reglament

AVUI

Doncs si en ZP vol que Bono sigui el president del Congrés, amb quins vots ho farà? L'ombra del pacte popularsocialista comença a ser allargada ...

EL PUNT

Roma (I)

El dia de dissabte va ser un dia estrany. Quan un arriba a Roma és per visitar monuments, fer turisme o menjar pasta i pizza. Però nosaltres no perquè teníem una altra intenció: buscar habitació. L'estació de Termini és la que ens guiarà tot el viatge, ja que el bus de Ryanair que ve de Ciampino arriba aquí. I l'hotel on estàvem allotjats (Hotel Urbis) estava a cinquanta metres d'aquesta. De bon matí visita a la Universitat de la Sapienza i de la Facultat de Matemàtiques. I al migdia i tarda, visites d'habitacions i trucades per affitare una camera singula. Quina patejada ...


dilluns, 28 de gener del 2008


EL PUNT

es busca nom

CATALUNYA

El PP assegura que no derogarà la llei de matrimonis homosexuals, sinó que modificarà la paraula matrimoni

La cap de llista del PP per Barcelona, Dolors Nadal, ha assegurat taxativament aquest dilluns que la seva formació, si està al capdavant del govern espanyol, no derogarà la llei de matrimonis homosexuals, sinó que modificarà el terme matrimoni
AVUI

Il·lús

l'apunt

CARLES RIBERA

Fins ahir encara em pensava que la comissió d'Afers Institucionals em cridaria a última hora per escollir-me com a membre del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. La corpo per als amics. L'organisme creat per regirar les inèrcies en les relacions entre el poder i els mitjans públics i conjurar la pressió política sobre els periodistes pagats pels contribuents. Havia pensat que un servidor podia ser un candidat independent idoni: fa vint anys que treballo en mitjans de comunicació privats, no he tingut mai carnet de cap partit, no he estat mai regidor, diputat, ni senador ni tan sols he treballat a Barcelona, que és on es couen les influències. Tinc una mica de crosta, això sí, però només és per poder acreditar algun defecte. No m'han trucat. Han preferit noms d'independència política provada com ara Sáez, Balletbò i Del Pozo. No sé si ho faran bé. Però m'hi jugaria un pèsol que la primera decisió que adoptaran serà programar Il Gattopardo a la Gran Pel·lícula dels divendres.

EL PUNT

AVUI

dissabte, 26 de gener del 2008


EL PUNT
Des de dos quarts de vuit del mati que estem rondant per Roma per tal de trobar un pis per a la Mireia. Carrer amunt, carrer avall, m'hauria agradat saber els quilometres que hem fet perque n'han estat un munt. Hem visitat tres pisos i ens han de dir alguna cosa entre avui al vespre i dema. Ja hem provat la pasta italiana (lasagna per dinar) i ara per sopar tocara pizza. I dema hem quedat amb en Marc al migdia. Ara farem una mica de visita turistica perque encara no hem vist res de la Roma mes tipica. I no escric amb accents perque el teclat de l'ordinador te les tecles canviades.

divendres, 25 de gener del 2008


EL PERIODICO
Passa-ho!

NO PASSA RES, PERÒ EXPLOTAREM TOTS

Iu Forn

Per aclarir d'una vegada per totes el que ha passat i el que no ha passat amb tot això dels islamistes detinguts a BCN, li passo la nota que he rebut del ministeri de Serveis Secrets Europeus dels Mossos de la Guàrdia Civil de la conselleria policial de l'Interior del CNI.

"En relació amb les informacions aparegudes els darrers dies relatives a una presumpta actuació, que no ho és perquè sí que l'hem realitzada, contra una presumpta cèl·lula islamista de la qual tenim proves, o no, que pretenia atemptar a BCN, o tampoc, volem manifestar que:

"1. Els presumptes activistes que havien de ser immediatament posats en llibertat estan en presó incomunicada perquè són totalment innocents ja que ha quedat absolutament acreditada amb proves fefaents la seva intenció d'atemptar. El famós pastisser que tothom deia que era un innocent jubilat, efectivament no té cap relació amb el cas, ja que les proves demostren que ell és el líder ideològic i operatiu del grup i l'inductor dels preparatius per dur a terme l'atemptat.

"2. Cap dels detinguts té relació amb el cas, ja que en el seu poder no ha estat trobat cap element incriminatori, a excepció feta d'uns explosius i un temporitzador. Els presumptes detinguts només es reunien per resar a favor del sacrifici i el martiri i sis d'ells ja estaven totalment preparats per cometre un atemptat suïcida.

"3. No existia cap data preestablerta per cometre l'atemptat, concretament el passat cap de setmana. Tampoc s'ha acreditat que existís cap objectiu predeterminat i tenim proves que el lloc triat era el metro.

"4. Volem tranquil·litzar la ciutadania explicant amb tota claredat i transparència que no passa res, però que tot estava preparat per repetir l'11-M. Esperem que l'actuació de les diferents administracions serveixi per donar confiança als ciutadans, ja que aquest és el nostre gran objectiu..., però avui mirin sota el llit, no fos cas".


AVUI

dijous, 24 de gener del 2008


El president del govern italià perd el vot de confiança i dimitirà de forma imminent

Cau el govern Prodi

El Senat italià ha negat avui el vot de confiança demanat pel president del Gobern, Romano Prodi, raó per la qual s'espera que en les properes hores el líder de la coalició de centreesquerra La Unió presenti la seva dimissió al Cap de l'estat, el qual convocarà eleccions

El Senat italià ha negat avui el vot de confiança demanat pel president del Gobern, Romano Prodi, raó per la qual s'espera que en les properes hores el líder de la coalició de centreesquerra La Unió presenti la seva dimissió al Cap de l'estat, el qual convocarà eleccions.

Prodi, de 68 anys, havia demanat el vot de confiança després que la coalició governamental quedés en minoria a la Càmera Alta per la decisió del petit partit democristià UDEUR d'abandonar La Unió.

AVUI

La política italiana és força deplorable i avui n'hem vist un exemple més. Crits, empentes, agressions, escupinades ... Ja diuen que els italians són força barroers però els polítics s'ho podrien mirar una mica més.

Però en la vessant política més pura, el que cal a Itàlia és una reforma de la llei electoral. L'actual llei és un clar exemple de sobrerepresentació territorial que provoca una perpètua dificultat per assolir majories necessàries per governar. No és necessari arribar a extrems de sistemes no proporcionals però tampoc proporcionals en excés.


EL PUNT

AVUI

Mentiders

l'apunt

XEVI XIRGO

No en volia ni parlar. Perquè penso que quant més cas els fem, pitjor. Però és que em treuen de polleguera. La Dolors Nadal, que és la cap de llista del PPC a les properes eleccions –dedueixo que PPC deu voler dir Partit Popular i Castellà–, fa dies que ens obsequia amb un munt de declaracions sobre la situació lingüística de Catalunya que no són res més que un reguitzell de mentides. «A Catalunya, els alumnes castellanoparlants treuen més males notes que els catalans»; «a Catalunya hi ha un problema de manca de llibertat»; «el castellà està discriminat a Catalunya»; «els mitjans de comunicació enganyen els catalans»; «per culpa del sistema educatiu, a Catalunya els alumnes acaben secundària parlant catanyol»... I així anar fent. Saben què passa amb tot plegat? Que temo que estem tan acostumats a les mentides del PP que hi hem posat pell morta i al final ja no els fem ni cas. Aquí són quatre gats i els deixem pel que són, uns mentiders. Però no sé si fem curt i ens hauríem d'indignar un pèl més. I engegar-los a... A reflexionar, vull dir.

EL PUNT

SOBRE LA IMMERSIÓ LINGüÍSTICA

Enxampen la candidata del PPC amb una mentida

La cap de llista del PP, Dolors Nadal va afirmar dilluns passat en declaracions a a Catalunya Ràdio que “el fracàs escolar d’una criatura castellanoparlant escolaritzada en català dobla la d’una de catalanoparlant escolaritzada en català" segons indicava, va assegurar, el darrer Informe Pisa. Nadal, tanmateix, no va poder demostrar-ho dimarts passat durant la seva intervenció al programa de TVE a Catalunya 59 segons. El redactor en cap d'El Periódico, Josep Maria Ureta, amb l'informe PISA a la mà, la va acusar d'inventar-se les dades. "En lloc es dóna aquesta xifra. A l'Informe PISA, que només avalua coneixements, s'ha fet en el cas de Catalunya amb un 37% d'alumnat que parla català i un 59% que parla castellà, o sigui, la majoria des avaluats eren castellanoparlants a casa seva. I hi ha sorpresa, miri, en comprensió de textos el nivell a Catalunya és 477, baix, però és bastant superior a l'espanyol. Digui'm d'on va treure les dades que va donar a la ràdio, si us plau", va insistir el periodista.

Nadal no va poder concretar i va contestar que "el més remarcable de l'educació a Catalunya és que estem a la cua d'Espanya i d'Europa, en els estudis que s'han fet respecte a com surten els joves del sistema educatiu, el fracàs escolar de les criatures castellanes que tenen com a llengua vehicular la llengua catalana dobla el que tenen les criatures catalanes que estan escolaritzades tenint com a llengua vehicular la llengua catalana". Ureta li va retreure, com després van fer la resta de periodistes presents, que "encara no m'ha dit d'on va treure les dades". La candidata del PP per Barcelona es va limitar a dir que "ja els hi faré arribar", però en cap moment va poder aclarir d'on van sortir les seves xifres.

E-NOTICIES

Vaig veure tot el programa i realment se li notava a la cara que era una trola com una casa de pagès. En cap moment va referir-se a la font de la qual havien extret la informació sinó que feia redondàncies al voltant del bilingüisme. Quin polític ... però no és l'únic que menteix ni l'únic partit polític ...

AVUI

dimecres, 23 de gener del 2008

Ara no sé si és conseqüència del canvi climàtic o de la meva incultura, però els ametllers al mes de gener ja estan florits? Espero resposta ...


Tocar de peus a terra

l'apunt XEVI XIRGO

Sento per una emissora les declaracions d'un José Zaragoza eufòric perquè totes les enquestes donen per fet que Zapatero guanyarà les properes eleccions generals. N'escolto atentament els arguments: no es pot votar CiU perquè «Duran cada cop s'apropa més a Aznar i Rajoy»; no es pot votar ni ERC ni IC «perquè no són vot útil, i aquest cop es tracta de triar entre Zapatero i Rajoy»; i, evidentment, tampoc es pot votar Rajoy «perquè ell i el PP són cada cop més radicals». Revelador. Les enquestes dels darrers dies, és cert, donen per fet que Zapatero guanyarà les eleccions. I a mi no me'n queda cap dubte i segurament ja m'està bé. Però em penso que a can PSC una dosi de realitat tampoc els faria cap mal. Perquè els passa allò tan humà que ens passa a tots, i és que sovint convertim en virtuts pròpies el que no són res més que mancances dels altres. El PSC sap que Zapatero no satisfà, però que Rajoy és pitjor. I que el 9-M serà tan o més celebrada la victòria dels uns com la derrota dels altres. I que a hores d'ara de candidats ben situats a les enquestes només n'hi ha un de clar: l'abstenció, que ja simpatitza amb el quaranta per cent dels electors. I pujant.

EL PUNT

EL PUNT

dimarts, 22 de gener del 2008


EL PUNT

en això si que es posen d'acord els polítics de tots els partits ...



Els diputats i senadors espanyols cobraran una indemnització de 8.700 euros per la dissolució de les seves cambres, amb motiu de les eleccions. Així s'estipula en el pla de pensions i ajudes als parlamentaris que van acordar per unanimitat totes les forces polítiques al juliol de 2006. La mesura, que s'aplica per primera vegada, equival al sou que rebrien els representants de les dues cambres en els 53 dies que hi ha entre la dissolució de les Corts i la vigília de les eleccions. Només en quedaran exclosos els parlamentaris que formen part de les diputacions permanents del Congrés i el Senat.


Guetos

l'apunt XEVI XIRGO

No ho entenc. En els darrers anys ens hem fet un tip de publicar temes i més temes amb les queixes dels mestres sobre els alumnes nouvinguts. I sempre he pensat que tenen raó. No pot ser que un mestre faci classe amb normalitat i a mesura que el curs avança li vagin apareixent dos, tres, quatre o cinc alumnes nouvinguts a la classe, que no saben l'idioma i que els cal un procés d'adaptació previ. Entenc la distorsió. Ara, Educació proposa això que n'han dit aules vives, que no és res més que aules d'acollida immenses –tan immenses que fan una escola– i els mestres tampoc ho veuen bé. Ni que sigui una mesura provisional en espera que, un cop acollits en aquests centres, s'integrin posteriorment a l'escola que els toqui. ERC i ICV, i molts directors d'escola, ho consideren guetos. I jo em pregunto, i deixar-los arraconats al mig de l'aula perquè no els podem atendre, com passa ara, això no és crear guetos? O és que així queden més dissimulats?

EL PUNT

dilluns, 21 de gener del 2008


EL PUNT
La borsa viu el pitjor dia en vint anys

La por d'una recessió econòmica els Estats Units, derivada de la crisi hipotecària, ha provocat pèrdues generalitzades a les borses europees, que han perdut entre un 5 i un 7%. En el cas de l'Ibex-35, encara ha anat pitjor. Ha tancat la sessió amb una davallada del 7,54%, que l'ha deixat als 12.625 punts.

En diversos moments al llarg del dia ha caigut més d'un 7%. És una caiguda més gran encara que la que van provocar els atemptats de l'11 de març del 2004. De fet, ha estat el principal descens des de l'octubre del 1987, quan va baixar un 7,76%, i la caiguda més forta dels últims vint anys. Ara caldrà veure la reacció de Wall Street demà. Avui és festiu allà i la borsa no ha cotitzat.

TELENOTICIES

Qui tingui diners en borsa que vigili ...

EL PUNT
"La diferència entre la dreta i l'esquerra és real, però tant important com aquesta diferència és, a dia d'avui, la distinció entre una política que s'aboca en l'esdevenir i una altra que s'aferra al passat; entre aquells que agafen el futur per les banyes i aquells que es refugien en eslògans del passat."

Tony Blair dixit.

O de PSC

l'apunt CARLES RIBERA

El PSC ha presentat una colònia per perfumar una mica la pròxima campanya electoral. Els temps canvien. Enrere queden les hores de mítings i assemblees carregades de fum, quan els partits polítics regalaven a la militància encenedors o capsetes de mistos amb el logotip o les sigles de la formació, uns estris proscrits des de fa un temps per la modernitat i anatematitzats per la conselleria de Salut. En aquest segle XXI no només toca canviar els discursos, adaptant-los als nous temps i a les noves necessitats, sinó que paral·lelament resulta imprescindible actualitzar l'atrezzo. És llei de vida, i qui diu vida diu màrqueting. Naturalment, posats en la disjuntiva de triar entre la boira densa del tabac políticament imprescindible d'antany i el perfum amable de pàtxuli d'avui, la majoria coincideix a escollir la segona opció. Vet ací, doncs, com l'hegemònic PSC s'ha convertit ara en el partit de les tres os. La o de PSOE. La o d'optimisme. I la tercera? La tercera és l'eau de colònia.

EL PUNT

diumenge, 20 de gener del 2008

Quin partit més avorrit ...




Dos mesos i mig després de la darrera cursa (Maçanet, novembre de 2007), avui m'he tornat a vestir de curt per fer la marxa més propera que pot existir. El recorregut és de 16 quilòmetres (exactes) i els primers set quilòmetres són de lleuger ascens, deixant els nou següents en una condició més òptima per anar fent, encara que amb pujadetes punyateres. Al final, 1 hora i 26 minuts; anant xino-xano, sense forçar i notant bones sensacions.

MCCCXII

Avui ha estat la quinzena edició de la marxa de Vilobí d'Onyar, que ha arribat a la xifra de 1.312 participants, més o menys la mateixa participació que l'any passat. Com sempre, des de les sis del matí el pati de les escoles s'ha anat omplint per anar-ho enllestint tot i a partir de dos quarts de vuit ja arribaven els primers participants per inscriure-s'hi. A les 9 del matí, la sortida oficial i pocs minuts després el degoteig constant de gent que anava arribant. Dos recorreguts a escollir, un de 16 quilòmetres i l'altre de 9 per acabar amb un esmorzar a les escoles.

fent foc per coure-hi les botifarres

la sortida i l'arribada

les inscripcions en plena ebullició
Pel darrere

Abduïts per l'MP3

No cantaré més excel·lències dels reproductors de MP3 perquè les sabeu totes. Però no menystinguem un greu defecte: és un invent massa bo, que no ha previst el poder de la música ni els efectes secundaris.
Carles Capdevila

Hi ha riscos coneguts que es comencen a legislar: conduir o creuar el carrer amb auriculars és perillós, conseqüència de l'efecte aïllant que t'impedeix sentir sorolls d'alerta.

Però hi ha riscos socials. Els he anotat ara que torno a passejar amb iPod, i visc una segona pèrdua de virginitat amb l'aparell que em permet constatar amb quina força canvien els meus hàbits i estat d'ànim.

Perill 1. La música és tan teva, t'influeix amb tanta força que les interrupcions et molesten. Totes. Trobes algú que abans t'hauria fet il·lusió saludar, i ara et fa mandra, perquè t'enxampa en una atmosfera on no l'esperaves. La seva aparició és més brusca perquè vas pel carrer volent ignorar que hi vas. No és culpa d'ell, però l'hi fas pagar.

Perill 2. Si topar amb algú que et cau bé ja et talla el rotllo, imagina't si no et fa ni fred ni calor. Les esperes al bus, on podies acabar encetant una conversa per compromís i que alguna vegada -només alguna, tampoc no ho magnifiquem- havien generat una relació interessant, ara queden avortades perquè fas com els futbolistes del Barça, als quals els auriculars i les ulleres fosques els donen coartada i llicència per no aturar-se. Et sents home invisible només perquè no hi sents.

Perill 3. Gràcies a la música que has triat arribes a la feina més alegre, però per causes alienes a l'arribada, justament pel contrari, perquè has defugit el procés d'assumir que eres a punt d'entrar-hi. El disgust és més gran. T'has saltat la transició i treballar t'interromp un grandíssim plaer, si per fer-ho necessites alliberar l'orella.

Perill 4. T'enganxes a la banda sonora d'una pel·li (un tema d'Once, per exemple), i vas repetint aquell tema tan trist, i no perquè vulguis estar trist, només perquè és boníssim. Però els temes tristos t'acaben posant trist, sobretot si te'ls injectes a la vena via auricular.

Perill 5. El component ambiental de la música és tan potent que alguns temes tenen indicacions, com els medicaments: un tema és relaxant, l'altra és estimulant... En un seient de vagó de metro hi som tres persones, un amb esperit de ballar, l'altre absorbit en la melanconia, i un tercer que es vol relaxar. Però no som ni a la disco ni en un sofà de parella ni a cal massatgista, som tots al seient del metro. El retorn a la terra és dur.

AVUI

dissabte, 19 de gener del 2008

el dia abans

Demà és la marxa i com és habitual, el dia abans toca marcar-la. I demà a les sis del matí a les escoles de Vilobí, a revisar el recorregut i esperar que la gent arribi. I per desconnectar una mica, a les 9 i pocs minuts, canvi de roba i a córrer una horeta.




EL PERIODICO

Exàmens

l'apunt XEVI XIRGO

Un equip de metges de la ciutat de Qingdao, a l'est de la Xina, van haver d'operar d'urgència la setmana passada dos estudiants universitaris que, per poder copiar en els exàmens, s'havien ficat un auricular a l'orella i després no se'l van poder treure. Es veu que l'invent està fent furor: es tracta d'uns auriculars de la mida d'un gra d'arròs que es fiquen dins de l'orella i que permeten que, des de fora de l'aula, algú els vagi dictant les respostes. Un cop fets servir, gràcies a un imant, els auriculars es poden tornar a treure. Valen entre 70 i 100 euros i ja ens podem anar preparant que es veu que és el futur, que d'aquí a quatre dies els veurem per aquí. Són collonuts, és clar, menys quan fallen i es queden dins l'orella. Jo sóc de l'etapa de les xuletes clàssiques, dels fulls sota la taula, dels jerseis guixats amb dades i definicions i, en general, de qualsevol mètode de còpia basat en la tecnologia vetusta. O inexistent, vaja. Aquests dies, milers d'estudiants de la UdG estan preparant-se per als exàmens. I els puc ben assegurar que per aprovar no cal la tecnologia xinesa. Han passat molt anys, però es veu que els nostres mètodes continuen funcionant igualment. Ah. I amb els anys també he après que n'hi ha un que no falla: es veu que si estudies també aproves.

AVUI

divendres, 18 de gener del 2008


EL PUNT
Pel darrere

Les 2 Catalunyes

Hi ha 7 milions de catalans i 1.000 maneres de dividir Catalunya en dues. Rivalitats petites, decisions aparentment insignificants que t'obliguen a triar: o ets dels uns o ets dels altres.
Albert Om

Catalunya es podria dividir entre els que passen l'estiu a la Costa Brava i els que el passen a la Costa Daurada. Entre els que s'escapen a la Cerdanya o a l'Empordà. Els que diumenge compren l'Sport o el Mundo Deportivo. Els que, tornant amb el cotxe, celebren els gols del Barça o els de l'Espanyol. Es podria dividir entre la Catalunya Nova i la Catalunya Vella. Entre els d'aquí de tota la vida i els nouvinguts. Entre els que parlen en català i els que ho fan en castellà. Entre nengs i catalufos. Entre CiU i PSC. Entre Pujol i Maragall. Entre els que senten devoció per Joan Manuel Serrat i els que veneren Lluís Llach. Entre els que brinden amb Freixenet i els que ho fan amb Codorniu. Entre els que obren una Estrella i els que prefereixen una San Miguel. Un caputxino a l'Starbucks o un suís al carrer Petritxol. Una Font Vella o un Vichy Catalán. Bolets o cargols. Calçotada o costellada.

Hi ha la Catalunya que es menja el raïm a TV3 i la que se'l menja a la Puerta del Sol. La Catalunya de la selecció catalana i la Catalunya de la selecció espanyola. Hi ha la Catalunya de l'Onze de Setembre i la que voldria que la Diada fos el 23 d'abril. La Catalunya independentista i la Catalunya unionista. Hi ha una Catalunya que se sent més propera a Albert Boadella i una altra que connecta més amb Flotats. Passa el mateix amb Ferran Adrià i Santi Santamaria. Amb Buenafuente i Mikimoto. Amb Laporta i Rosell. Amb Núñez i Cruyff. Hi ha una Catalunya que, quan es lleva, prefereix sentir en Bassas i una altra que vol veure en Cuní. Hi ha la Catalunya que sintonitza RAC-1 i la que escolta Catalunya Ràdio. Flaixbac i Teletaxi. La que riu amb Polònia i la que es pixa amb Escenas de matrimonio. La que envia els nens a dormir amb Les 3 Bessones i la que ho fa amb Los Lunnis. La Catalunya que s'amobla el pis a Ikea o a Muebles La Fábrica. La Catalunya Bultaco i la Catalunya Montesa. La Catalunya del Liceu i la del Sónar. La que resa a Montserrat i la que ho fa a Poblet. La Catalunya taurina i l'antitaurina. La d'Edicions 62 i la d'Anagrama. La del Zoo i la de l'Aquàrium. La que balla sardanes i la que aixeca castells. La que juga a dòmino i la que juga a la botifarra. I, finalment, hi ha la Catalunya que va al mercat i la Catalunya que va al Mercadona.


EL PERIODICO

dijous, 17 de gener del 2008

Passa-ho!

DE QUÈ FA OLOR EL PSC?

Iu Forn

Zum zum, zum zum. De què fa olor el PSC? La versió Eau de PSC en què 'PSC' és el Perfum Secret de Carme (o de Chacón) diu que a "ximpleria simpàtica i trencadora". La versió Eau de PSC en què 'PSC' significa Pudor Sobradament Corrupta diu, en veu de Daniel Sirera, que "a tapar la pudor que fa el balanç de legislatura". Una mateixa olor, dues ensumades oposades. És ben cert allò que diuen que el perfum canvia d'olor depenent de qui se'l posa, oi?

Ja veu que el nivell del debat polític està cada cop més a l'alçada dels núvols del zum zum, zum zum de l'anunci aquell. I tot perquè el PSC va presentar ahir una bosseta (electoralment) aromàtica dins de la qual hi havia, diuen, "la fragància del partit" (aposta: quan falta perquè algú de CiU -potser serà Felip Puig?- digui que el PSC, en relació al PSOE, és com el perfum, que un cop posat, s'evapora?).

No, no he ensumat Eau de PSC, però donaria un pèsol per fer-ho. La madrina de la iniciativa, la sempre floral Manuela de Madre, va dir que l'olor "plasma els valors col·lectius dels socialistes catalans". Òndia i reòndia!!! Bé, o zum zum, zum zum. Em punxen i no em treuen sang sinó colònia. S'imagina? Surts una nit amb ganes de menjar-te el món, et poses unes gotes de l'invent aquest i quan tornes a casa, com sempre amb un fracàs total i absolut, pots dir-te: "Avui tampoc no m'he menjat un carquinyoli, ara bé, tinc uns valors col·lectius que no me'ls acabo". Bonic.

El que passa és que no sé si els sempre perspicaços estrategs sociates han valorat les conseqüències que tindrà la seva idea. És que aquest cop ens han donat el gag massa mastegadet. I si no hem de pensar gaire les gracietes pertinents, llavors tenim temps per pensar gags sobre temes com per exemple ZP i les seves promeses que al final són fum. Tot i que... tenint en compte com van ara les relacions PSOE-PSC... Coi, això és el que volen!! Que tinguem molta estona per pensar com fotre canya a ZP. Déu meu, quanta perversitat. Iceta, una cosa tan elaborada és cosa del gran Iceta!!!

AVUI



EL PUNT

Dos ocells d'un tret

l'apunt XEVI XIRGO

La setmana passada ràdios, teles i diaris anaven plens de tertulians, analistes i experts que s'escandalitzaven per l'estudi aquest que diu que un de cada cinc joves d'ara no ha menjat mai una tomata, que el 15% d'ells no han tastat mai una taronja i que pràcticament no hi ha cap jove que hagi vist de prop un plat d'espinacs. La culpa, diuen, és dels pares, que no sabem educar els fills. Un altre estudi fet públic fa un parell de mesos sostenia que els joves d'avui dia se'n van de casa molt més tard que no ho fèiem nosaltres, que si abans als vint i pocs ja tothom feia les maletes ara la bicoca dura de mitjana fins als trenta i escaig. La solució, no sé com no se n'adonen, és ben senzilla: verdura per dinar i verdura per sopar: mongetes, col, bledes, llenties –que tampoc els agraden, diu l'estudi– i, sobretot, espinacs. Tres o quatre anys així i no es preocupin: agafaran cultura alimentària i se n'aniran aviat de casa.

EL PUNT