Pel darrere
Visca les idees
Crec en les idees i en la gent, però no en termes globals. De tant en tant alguna gran persona i alguna gran idea fan avançar el món malgrat els obstacles que hi posem tota la resta.
Carles Capdevila / carles.capdevila@gmail.com

Excepte la idea de batejar-lo en anglès, el Bicing em sembla revolucionari. I al marge de si m'ho sembla, ho és en el sentit literal: en menys de tres mesos ha revolucionat la ciutat. Tothom sap què és, ho ha provat gent que no ho diries mai, i ha captat piles de defensors i detractors. Jo no vaig en bici, no m'hi veig, i no m'entusiasma l'actitud d'alguns ciclistes urbans de tota la vida, però estic disposat a assumir sacrificis i tenir paciència si compensa la ciutat.
Segur que és un model copiat: doncs felicitats a qui ho hagi fet, perquè per fi algú afronta el tema dels embussos de trànsit i la contaminació amb força i amb una alternativa seductora. Conèixer com som els ciutadans vol dir entendre que un preu suggerent, facilitats, comoditat, i cap risc que et robin la teva bici (perquè no és teva) és més garantia d'èxit que vint-i-cinc campanyes de conscienciació. Vostès facin que anar amb bici sigui possible, segur, econòmic i pràctic i la gent ho farà. I s'hi apuntaran també els poc ecologistes, perquè per protegir el medi ambient calen els no militants, els consumidors que opten per la via més pràctica, sigui ecològica o no.
Tot i que costa qüestionar-ne l'impacte, del Bicing, no parem de fer-ho. Vam començar dient que era electoralista, i ho era, però com que el noranta per cent del que fan els governants és electoralista, hem d'aprendre a valorar quan, a més a més de ser oportunista, una mesura és oportuna abordant un problema real amb una solució possible.
Es va començar a donar veu a petites empreses de lloguer de bicis que acusaven l'Ajuntament de competència deslleial. Però potser l'objectiu de descongestionar la ciutat s'ho val. Estic segur que les mútues troben indignant que la sanitat pública els prengui malalts, i els de les autopistes deuen lamentar que les carreteres els robin conductors.
I ara toca admetre amb la boca petita que sí, que el Bicing per casualitat ha estat un mig encert, però que morirà d'èxit. Que, per cert, no és la pitjor manera de morir. I pot ben ser que passi, sobretot si la nostra actitud és esperar ansiosos que desaparegui una iniciativa que ens pot fer la vida més còmoda per poder retornar a la incomoditat del fum i els embussos de sempre. Doncs a mi m'emociona el poder i la força d'una idea nova, bona, senzilla i eficaç.

AVUI