Passa-ho!
PAPÀ (O MAMÀ), VINE EN AVIÓ
Iu Forn
No fa pas tant anar en avió era una cosa que feies dos cops a la teva vida. Ara estàs a casa avorrit i si et ve de gust fotre't un cafè a Amsterdam, compres els bitllets per Internet i ja ets a lloc al cap de quatre hores i 20 euros. Però, és clar, no sempre tot és tan fàcil com sembla. Com més fàcil és volar, més difícil és volar. M'explico.
Amb l'excusa de la seguretat ens fan anar a l'aeroport tres hores abans per tractar-nos com a presumptes terroristes. Ens mig despullen i ens grapegen. Ens revisen la llet dels biberons dels fills i ens prohibeixen dur a sobre el líquid de les lents de contacte. Al pas que anem acabarem pujant als avions en pilota picada... i sense maleta, perquè aquesta és l'altra: com pot ser que les perdin amb tanta facilitat?
Després hi ha el tema de les cancel·lacions. Qualsevol companyia es creu amb el dret de fer desaparèixer un vol sense donar-te cap mena d'explicació. I a partir d'aquí, l'arbitrarietat. A uns afectats els embarquen en un avió que surt tres hores després, altres s'han d'esperar sis, deu o vint hores, i els més desgraciats, potser dos dies.
I que me'n diu dels retards injustificats? El teu vol, que ha de sortir, per exemple, a les vuit del matí, resulta que sortirà a les deu. Després a les onze. Després te'l cancel·len. Després surt a les dues i al final t'enlaires a les quatre sense que ningú t'hagi donat cap explicació.
Això és culpa de les companyies? I tant!! I el desori de Clickair d'ahir és per començar a demanar caps ara mateix. Però nosaltres també hi tenim part de culpa. Per viatjar als preus que viatgem, aquestes companyies han de treure el màxim rendiment de cada avió. Això vol dir que un aparell pot fer en un dia la ruta BCN-París-Roma-Palma-Amsterdam-Madrit-Bilbao-Londres-BCN. I si tens la mala sort de fer el Londres-BCN en un avió al qual la bugia li ha fet la perla a París, ja has begut querosè.
Volem volar per 20 euros, oi? Bé, doncs assumim que de miracles ja ni a Lourdes.
PAPÀ (O MAMÀ), VINE EN AVIÓ
Iu Forn
No fa pas tant anar en avió era una cosa que feies dos cops a la teva vida. Ara estàs a casa avorrit i si et ve de gust fotre't un cafè a Amsterdam, compres els bitllets per Internet i ja ets a lloc al cap de quatre hores i 20 euros. Però, és clar, no sempre tot és tan fàcil com sembla. Com més fàcil és volar, més difícil és volar. M'explico.
Amb l'excusa de la seguretat ens fan anar a l'aeroport tres hores abans per tractar-nos com a presumptes terroristes. Ens mig despullen i ens grapegen. Ens revisen la llet dels biberons dels fills i ens prohibeixen dur a sobre el líquid de les lents de contacte. Al pas que anem acabarem pujant als avions en pilota picada... i sense maleta, perquè aquesta és l'altra: com pot ser que les perdin amb tanta facilitat?
Després hi ha el tema de les cancel·lacions. Qualsevol companyia es creu amb el dret de fer desaparèixer un vol sense donar-te cap mena d'explicació. I a partir d'aquí, l'arbitrarietat. A uns afectats els embarquen en un avió que surt tres hores després, altres s'han d'esperar sis, deu o vint hores, i els més desgraciats, potser dos dies.
I que me'n diu dels retards injustificats? El teu vol, que ha de sortir, per exemple, a les vuit del matí, resulta que sortirà a les deu. Després a les onze. Després te'l cancel·len. Després surt a les dues i al final t'enlaires a les quatre sense que ningú t'hagi donat cap explicació.
Això és culpa de les companyies? I tant!! I el desori de Clickair d'ahir és per començar a demanar caps ara mateix. Però nosaltres també hi tenim part de culpa. Per viatjar als preus que viatgem, aquestes companyies han de treure el màxim rendiment de cada avió. Això vol dir que un aparell pot fer en un dia la ruta BCN-París-Roma-Palma-Amsterdam-Madrit-Bilbao-Londres-BCN. I si tens la mala sort de fer el Londres-BCN en un avió al qual la bugia li ha fet la perla a París, ja has begut querosè.
Volem volar per 20 euros, oi? Bé, doncs assumim que de miracles ja ni a Lourdes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada