Sempre ens han fet creure que aquest país nostre anomenat Espanya només té una llengua propia: el castellà. Sempre hem de dir que s'hi parla tres llengües més; el català, l'euskera i el gallec, cooficials a les seves respectives comunitats i amb un estatut d'autonomia com a salvaguarda. Malgrat això, hi ha altres llengües que es parlen a altres regions. Avui parlarem de l'extremeny.
L'extremeny (estremeñu) és el dialecte del grup asturlleonès (en el sentit filològic del terme) parlat en el nord-est d'Extremadura i sud de Salamanca, habitualment classificat dins dels idiomes d'Espanya per organitzacions internacionals i nacionals, malgrat no ser oficial en las Comunitats on encara es parla.
També rep el nom de castúo, encara que aquest terme pot dur a la confusió, ja que també es denomina així tant a les parles de trànsit amb el lleonès (castúo) com a les parles castellanes de l'orient d'Extremadura i poblacions de Sevilla i Còrdoba, d'influència lleonesa.
Es parla en les comarques salmantines de El Rebollar, sud de Ciudad Rodrigo i de Béjar. A Càceres es parla en les comarques de Sierra de Gata, Las Hurdes(Les H.urdis, es pronuncia H. com una h aspirada), Guijo de Santa Bárbara, Valle del Alagón, Riberos del Tajo-Alagón, Riberos del Tajo-Almonte i poblacions del Valle del Jerte com Piornal, Rebollar o El Torno, Valle del Ambroz, Monfragüe i a Berzocana i Madroñera, en la comarca de Las Villuercas-Guadalupe. També es parla una varietat a mig camí entre l'estremeny i el portuguès a la vila portuguesa de Barrancos, a la frontera portuguesa amb Extremadura i Andalusia.
Les estadístiques que es tenen sobre el nombre de parlants són antigues i no molt fiables. Possiblement siguin uns milers els majors que encara conserven trets dialectals que es poden identificar amb l'històric dialecte asturlleonès.
També rep el nom de castúo, encara que aquest terme pot dur a la confusió, ja que també es denomina així tant a les parles de trànsit amb el lleonès (castúo) com a les parles castellanes de l'orient d'Extremadura i poblacions de Sevilla i Còrdoba, d'influència lleonesa.
Es parla en les comarques salmantines de El Rebollar, sud de Ciudad Rodrigo i de Béjar. A Càceres es parla en les comarques de Sierra de Gata, Las Hurdes(Les H.urdis, es pronuncia H. com una h aspirada), Guijo de Santa Bárbara, Valle del Alagón, Riberos del Tajo-Alagón, Riberos del Tajo-Almonte i poblacions del Valle del Jerte com Piornal, Rebollar o El Torno, Valle del Ambroz, Monfragüe i a Berzocana i Madroñera, en la comarca de Las Villuercas-Guadalupe. També es parla una varietat a mig camí entre l'estremeny i el portuguès a la vila portuguesa de Barrancos, a la frontera portuguesa amb Extremadura i Andalusia.
Les estadístiques que es tenen sobre el nombre de parlants són antigues i no molt fiables. Possiblement siguin uns milers els majors que encara conserven trets dialectals que es poden identificar amb l'històric dialecte asturlleonès.
Si en voleu més informació, podeu visitar l'entrada que té a la Viquipèdia. O aquest bloc escrit integrament en extremeny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada