Les set meravelles del món (post publicat el setembre de 2005, però com que han escollit les noves recordem les velles també)

Les set meravelles del món eren construccions considerades a l'antiguitat grecoromana com a monuments a la creació i l'enginy humà. La llista clàssica es basa en un breu poema d'Antípater de Sidó (125 aC) o Antípater de Tessalònica (entre el 20 aC i el 20 dC) en què el poeta alaba les Set Meravelles del Món. Aquesta llista originalment mencionava les muralles de Babilònia en lloc del far d'Alexandria. Modificacions posteriors les van anar canviant.

Aquestes set meravelles estan situades a la part occidental del planeta, banyades pel mar Mediterrani. En l'actualitat, l'única de les set meravelles existents són les piràmides d'Egipte, sent les imatges de les restants reconstruccions basades en llegendes i relats històrics arribats als nostres dies.

Aquestes set meravelles, ordenades segons el període de la seva construcció, són les següents:

• La Gran Piràmide de Gizeh. Construcció acabada pels volts del 2860 aC com a tomba per al faraó Kheops. Situada a Gizeh, Egipte. És l'única de les set meravelles que encara es manté dreta.
  

• Els jardins penjants de Babilònia. Construïts entre el 605 aC i el 562 aC pel rei Nabucodonosor per a satisfer la seva futura esposa, Amytis, i recordar les muntanyes de la seva terra . Situats a Babilònia, Mesopotàmia (a l'actual Iraq), es trobaven al cantó del palau que donava al riu, per tal que els viatges i turistes ho poguessin gaudir. Els jardins estaven realitzats en pedra sobre bòveda i consistien en terrasses sobreposades a 15 metres d'alçada una de l'altra, aconseguint una alçada màxima de 90 metres. Aquests eren adornats amb arbres, d'uns 50 peus d'alçada, amb arbusts i plantes de tot el món, que eren regats des d'un dipòsit situat en la terrassa superior. Es creu que la vegetació dels jardins no servia contra el calor típic del clima de la regió, i per això es creu que més per donar ombra servien per donar color, ja que degut al continu rec al que eren sotmesos sempre estaven en flor.

• El temple d'Àrtemis a Efes. Construït devers els anys 550 aC i 325 aC, sobre les runes d'un temple anterior que va ser devastat per un incendi que el va destruir per complet. Situat a Efes, a l'actual Turquia. El temple d'Àrtemis media 123 metres de llarg per 67 d'ample i va ser realitzat en marbre blanc. La gran magnitud del temple, rodejat de 127 columnes, van incrementar la fama d'aquest temple.
  

• L'estàtua de Zeus a Olímpia. Esculpida devers el 430 aC. Situada a Olímpia, Grècia.

• La tomba de Mausol (Mausoleu) a Halicarnàs. Construït devers el 353 aC. Situat a Halicarnàs, l'actual Bodrum, Turquia. Va ser construida sobre el vell Artemís d'Éfes després de patir aquest últim un incendi que el va destruir. La reconstrucció del mauseleu va ser iniciada sobre la planta del temple arcaic. Sobre el gran edifici, una columnata jònica sostenia una piràmide esglaonada coronada pel monument del Rei i la Reina representats sobre un carro tirat per quatre cavalls. El temple estava rodejat per 117 columnes ordenades en dues línies.
  

• El Colós de Rodes. Construït entre el 294 aC i el 282 aC. Situat a l'illa de Rodes, Grècia. En el segle III aC, Rodes va produir un artista de gran mèrit anomenat Cares de Lindo, un alumne de Lísip, el qual va erigir l'estàtua més gran coneguda pels antics. Aquesta imatge va ser realitzada en bronze i representava a Apolo, el déu del Sol. La seva alçada va ser de 32 metres, es va tardar en construir-lo 12 anys i va ser situada a l'entrada del port de Rodes havent de passar per sota d'ella tots els vaixells que es dirigien al port. L'estatua d'Apolo es va mantenir només 56 anys, ja que va ser derruida per un terratrèmol. Les seves proporcions eren tals que després de la seva destrucció, la gent es dirigia a Rodes per observar-les, sent pocs els que podien abraçar el dit gros, i la resta de dits eren més grans que una estàtua.
  

• El far d'Alexandria. Construït entre el 294 aC i el 283 aC. Situat a Alexandria, Egipte, sobre l'illa de Pharos. És l'única de les set meravelles que va tenir un ús pràctic, ja que permetia als navegants una arribada segura al Gran Port, el més important de l'època. Va ser el primer far aparegut al món i mesurava 120 metres d'alçada. El Pharos d'Alexandria es van mantenir en peu 1600 anys, fins que va ser destruit per un terratrèmol al segle XIV.
  

Com que la majoria d'aquestes meravelles actualment ja no existeixen, s'està votant per escollir les noves set meravelles del món existents en el tercer mil·lenni. La pàgina en què es pot votar la llista és la següent. El rànquing està encapçalat per la gran muralla de la Xina, el palau de Potala al Tibet, el Taj Mahal a l'Índia, el Coliseu de Roma, les piràmides de Chichen Itzá al Yucatán mexicà, les estàtues de l'illa de Pasqua i la torre de Pisa.

Palau de Potala al Tíbet