dimarts, 31 de juliol del 2007
La Diputació crea cinc alts càrrecs de confiança i duplica els assessors de grup
Més assessors, més càrrecs de confiança i més treballadors al servei del govern i de l´oposició. Després del pacte al qual han arribat PSC, ERC i CiU per aprovar el nou personal del qual disposaran els diputats, tots els grups han multiplicat el nombre de gent que tindran amb un lloc de feina i un sou de la Diputació. Cada partit ha passat de tenir dues persones amb càrrec d´assessorament a disposar-ne de cinc. I a més, el Govern ha creat figures noves que els han permès col·locar cinc polítics més nomenant-los directors d´àrea.
El ple d´ahir també va donar llum verd a les retribucions de tot aquest gruix d´assistents dels polítics. Així, els sous van dels 68.000 euros bruts per any del cap de gabinet del president -el més alt exceptuant el del gerent de la Xaloc, que en cobra 71.400- fins als 22.400 euros anuals bruts que rebrà l´auxiliar que menys cobri, passant pels 58.000 dels directors d´àrea de l´organisme, els 52.500 dels coordinadors de grup o els entre 29.400 i els 44.800 dels seus assessors.
El sou de Vilert puja un 42% i el dels diputats d´un 34 a un 48%, respecte el 2003
El ple d´ahir va aprovar les retribucions i sous que rebran els membres de la Diputació de Girona en funció del seu càrrec i el règim laboral que tinguin. I, en resum, tots tenen un notable increment de nòmina. Les compensacions amb dedicació exclusiva augmenten entre un 26,5% i un 48,6%, sent els diputats del Govern els que més veuen apujat el sou respecte als seus homòlegs fa quatre anys. Sense discrepàncies. El sou dels diputats es van aprovar per unanimitat.
Si els sous augmenten en aquest percentatge, la feina feta també ho farà en la mateixa proporció no? I quan es tracta d'apujar-se el sou, tots els partits polítics hi estan a favor.
Com és que el diari Marca va publicar en portada a la seva web els dopatges de Vinoukurov i l'expulsió de Rasmussen i en canvi només surt una petita nota informativa a un racó de la web dient que Iban Mayo ha donat positiu? Depèn de la nacionalitat de l'esportista? Però no és basc l'Iban?
Passa-ho!
PAÍS PETIT, PERÒ MOLT PETIT
Iu Forn
El meu país és tan petit que quan es trenca un cable esquifit, durant uns dies la llum se'n va a dormir sense haver-la vist. Diuen les velles elèctriques que, res, que ja torna i els polítics es treuen les puces de sobre. Tant se val! És així com m'agrada a mi i no en sabria dir res més. Canto i sempre em sabré malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tan petit que pots anar a estiuejar a sobre d'un generador d'electricitat. I flairar el seu fum negre, suar amb el baf que crema. Tant se val! És així com m'agrada a mi i no en sabria dir res més. Canto i sempre em sabré malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tan petit que des de dalt d'un campanar és pràcticament impossible anar fins al campanar veí. Diuen que hi ha una cosa que es diu Renfe, que hauria d'unir els pobles, però ara ho impedeix la catenària traïdora o un canvi d'agulles que no va a l'hora, o un Altaria que no toca vores. Tant se val! És així com m'agrada a mi i no sabria dir res més. Canto i sempre em sabré malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tan petit que de joguina és l'aeroport i, renoi, com costa que un avió et porti lluny d'aquí. I no podem ni fer-nos contrabandistes, perquè no tenim dret a hub, diu el consell de ministres. Tant se val! És així com m'agrada a mi i no en sabria dir res més. Canto i sempre em sabré malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tan petit que a les empreses estatals, se'ls ben refot el que passi aquí. De tant en tant ens prometen, ens piquen l'ullet i ens enreden. I a nosaltres com ens agrada així. I és que no sabem fer res més. Cridem i després callem, d'això en diuen seny al meu país.
El meu país és tan petit que alguna culpa devem tenir del que ens passa últimament aquí. Però el silenci mareja, el conformisme ens impregna, la falta de sang ens bloqueja. Tant se val! És així com ens agrada patir. I no sabem ser diferents. Sempre ens la van foten i nosaltres ben mesells anem dient que estic malalt d'amor pel meu país.
PAÍS PETIT, PERÒ MOLT PETIT
Iu Forn
El meu país és tan petit que quan es trenca un cable esquifit, durant uns dies la llum se'n va a dormir sense haver-la vist. Diuen les velles elèctriques que, res, que ja torna i els polítics es treuen les puces de sobre. Tant se val! És així com m'agrada a mi i no en sabria dir res més. Canto i sempre em sabré malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tan petit que pots anar a estiuejar a sobre d'un generador d'electricitat. I flairar el seu fum negre, suar amb el baf que crema. Tant se val! És així com m'agrada a mi i no en sabria dir res més. Canto i sempre em sabré malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tan petit que des de dalt d'un campanar és pràcticament impossible anar fins al campanar veí. Diuen que hi ha una cosa que es diu Renfe, que hauria d'unir els pobles, però ara ho impedeix la catenària traïdora o un canvi d'agulles que no va a l'hora, o un Altaria que no toca vores. Tant se val! És així com m'agrada a mi i no sabria dir res més. Canto i sempre em sabré malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tan petit que de joguina és l'aeroport i, renoi, com costa que un avió et porti lluny d'aquí. I no podem ni fer-nos contrabandistes, perquè no tenim dret a hub, diu el consell de ministres. Tant se val! És així com m'agrada a mi i no en sabria dir res més. Canto i sempre em sabré malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tan petit que a les empreses estatals, se'ls ben refot el que passi aquí. De tant en tant ens prometen, ens piquen l'ullet i ens enreden. I a nosaltres com ens agrada així. I és que no sabem fer res més. Cridem i després callem, d'això en diuen seny al meu país.
El meu país és tan petit que alguna culpa devem tenir del que ens passa últimament aquí. Però el silenci mareja, el conformisme ens impregna, la falta de sang ens bloqueja. Tant se val! És així com ens agrada patir. I no sabem ser diferents. Sempre ens la van foten i nosaltres ben mesells anem dient que estic malalt d'amor pel meu país.
dilluns, 30 de juliol del 2007
Roberto Heras, Iban Mayo, Tyler Hamilton, Floyd Landis, Aleksander Vinoukurov, Bjarne Riss o Erik Zabel. Els que no he escrit i els que encara no se saben. Suposo que aguantar 20 dies d'etapes de més de 200 quilòmetres ha de ser molt dur i si veus que el del costat va fins al cul, penses que o ho fas o l'any que ve ja et pots dedicar a una altra cosa.
Però bé, són ells els que estan matant el ciclisme. Els mateixos ciclistes. O potser els patrocinadors que busquen audiència i diners?
Passa-ho!
LES LLIÇONS DEL CAS 'EL JUEVES'
Iu Forn
Ara per ara, l'únic interès del cas El Jueves és observar la maniobra de la fiscalia per sortir del ridícul on s'ha ficat ella soleta. El més intel·ligent seria deixar passar uns dies i, amb tothom a la platja, enterrar en silenci i per sempre més aquest lamentable moment.
Però, mirant enrere, la famosa portada ha servit per observar el trist paper dels cortesans instal·lats en la bava, per comprovar com l'Audiència Nacional viu en l'època de Gutenberg i, el millor de tot, per constatar la reacció de les dues ejpañes.
L'Ejpaña nazional (si quan ells es refereixen a nosaltres en general usen la z, tenim dret a fer exactament el mateix, no?) ens ha ofert dues versions. La casposa de tota la vida ha optat per ofendre's molt i menysprear la revista i els seus lectors. La casposa, sector delirant, s'ha inventat aquest cop una conspiració de ZP contra la monarquia amb un arguments en què barregen el seu avi, la memòria històrica i la Guerra Civil. L'objectiu: "Actuar al marge de la Constitució buscant la restauració republicana". Pel que sembla, 1) aquest cop ETA, els maçons i els serveis secrets marroquins no hi tenen res a veure, almenys de moment, i 2) el camell continua passant-los material adulterat.
I l'altra Ejpaña, la progre, què? Doncs la publicada ha defensat la llibertat d'expressió amb la boca petita, ha dit que la portada era molt grossera i, sobretot, no ha fet sang contra el govern. I sap per què? Doncs perquè manen els seus. S'imagina que la portada s'hagués segrestat manant el PP? Quins titulars més lluïts hauríem vist amb els nostres ullets tan provincians...
I que me'n diu dels artistes? Que indignats estaven Víctor Belén i Ana Manuel, Joaquín Serrat, la família Bardem & The Wailers, Loles Echanove i la resta de progres de guàrdia. Ui, sí. Lamentablement governen els nostres i llavors la indignació és tan interna que no pots ni expressar-la. D'això, igual que va passar durant tot el procés de l'Estatut, en diuen silenci covard.
LES LLIÇONS DEL CAS 'EL JUEVES'
Iu Forn
Ara per ara, l'únic interès del cas El Jueves és observar la maniobra de la fiscalia per sortir del ridícul on s'ha ficat ella soleta. El més intel·ligent seria deixar passar uns dies i, amb tothom a la platja, enterrar en silenci i per sempre més aquest lamentable moment.
Però, mirant enrere, la famosa portada ha servit per observar el trist paper dels cortesans instal·lats en la bava, per comprovar com l'Audiència Nacional viu en l'època de Gutenberg i, el millor de tot, per constatar la reacció de les dues ejpañes.
L'Ejpaña nazional (si quan ells es refereixen a nosaltres en general usen la z, tenim dret a fer exactament el mateix, no?) ens ha ofert dues versions. La casposa de tota la vida ha optat per ofendre's molt i menysprear la revista i els seus lectors. La casposa, sector delirant, s'ha inventat aquest cop una conspiració de ZP contra la monarquia amb un arguments en què barregen el seu avi, la memòria històrica i la Guerra Civil. L'objectiu: "Actuar al marge de la Constitució buscant la restauració republicana". Pel que sembla, 1) aquest cop ETA, els maçons i els serveis secrets marroquins no hi tenen res a veure, almenys de moment, i 2) el camell continua passant-los material adulterat.
I l'altra Ejpaña, la progre, què? Doncs la publicada ha defensat la llibertat d'expressió amb la boca petita, ha dit que la portada era molt grossera i, sobretot, no ha fet sang contra el govern. I sap per què? Doncs perquè manen els seus. S'imagina que la portada s'hagués segrestat manant el PP? Quins titulars més lluïts hauríem vist amb els nostres ullets tan provincians...
I que me'n diu dels artistes? Que indignats estaven Víctor Belén i Ana Manuel, Joaquín Serrat, la família Bardem & The Wailers, Loles Echanove i la resta de progres de guàrdia. Ui, sí. Lamentablement governen els nostres i llavors la indignació és tan interna que no pots ni expressar-la. D'això, igual que va passar durant tot el procés de l'Estatut, en diuen silenci covard.
divendres, 27 de juliol del 2007
dijous, 26 de juliol del 2007
Oposicions injustes
Enguany hi ha hagut molta propaganda del gran nombre de places que hi havia en les oposicions d'Ensenyament, però el que no et deien és les injustícies que hi ha hagut per obtenir la plaça en l'especialitat de mestres d'infantil pel que fa als opositors novells. Persones que havien aprovat amb notables i excel·lents no hem tingut plaça per culpa dels mèrits. Títols que solen tenir la gent jove, com és el de monitors, no han valgut, quan en anys anteriors havien comptat. I d'això te n'adones en la revisió de mèrits, ja que abans ningú no t'informa exactament del que és vàlid i del que no ho és. Què pretenen, aprovar només la gent amb anys d'experiència? Doncs així que convoquin oposicions expressament per a aquests mestres i que no facin agafar falses esperances a la gent jove que les aprova amb boníssimes notes. Com a mínim podrien reservar la nota de l'examen o fer alguna cosa per no tallar les ales als mestres joves. Trobem indignant i pèssim el sistema d'oposicions, ja que tot un esforç guanyat a pols i amb bons resultats no ens ha servit per a res.
Totalment d'acord. Jo també he aprovat les oposicions però només hi havia 300 places i els aprovats érem gairebé 600. Ens podem queixar ara? Crec que no. Ens hauríem d'haver queixat el dia 20 de març, quan apareixia al DOGC la resolució de convocatòria d'oposicions.
dimecres, 25 de juliol del 2007
Hi ha una cosa que es va inventar fa segles i potser encara no ha arribat a la capital ... es diu espelma
EL PUNT
DIMECRES, 25/07/2007 - 06:00h
Neix a Barcelona un circ específic per al públic homosexual
Les primeres actuacions es faran d'avui a dijous
Neix a Barcelona un circ específic per al públic homosexual
Les primeres actuacions es faran d'avui a dijous
Al Moll de la Barceloneta el Gay Circus oferirà avui la primera actuació pública, un espectacle de circ adreçat sobretot al públic homosexual, però apte per a qui no tingui prejudicis, segons els organitzadors. Amb això el circ s'afegeix als jocs olímpics, espectacles de ballet, obres de teatre, llibres i films pensats per a homosexuals. En l'espectacle, de dues hores, hi participen una vintena d'artistes internacionals.
Aquest espectacle tan sols es farà tres dies, avui, demà i demà passat.
No ho entenc. Els homosexuals són els primers a dir que no volen que se'ls margini de la societat però en canvi munten aquests pseudoespectacles destinats exclusivament a homosexuals, encara que hi pot anar gent sense prejudicis. Perfecte.
dimarts, 24 de juliol del 2007
reaccions (I)
Si el senyor fiscal volia que la portada d'El Jueves no s'escampés la va cagar de mig a mig. Però a més, ara tothom se n'enfot. No volies caldo, dues tasses !!!
dilluns, 23 de juliol del 2007
ATENCIÓ ATENCIÓ BREAKING NEWS (com dirien els americans)
La portada que realment volia fer El Jueves era aquesta ...
La web de la revista El Jueves ja torna a funcionar. Però en una versió reduïda: una nota informativa de la redacció i la nota de l'Audiència Nacional on es demanava que es tanqués la pàgina web.
¿ 20 de Julio de 2007?
Escribimos esta nota el viernes, 20 de Julio de 2007, a las 19h. Tenemos la redacción llena de medios de comunicación que nos preguntan el por qué del secuestro de la revista. No sabemos qué responderles. El Jueves ha publicado decenas, cientos de dibujos sobre la familia real ( y sobre políticos, famosos, la ETA y todo lo que se mueve). Incluso hemos publicado un libro, TOCANDO LOS BORBONES, un tomazo de 350 páginas que recopilaba los dibujos más divertidos.
Somos humoristas gráficos y trabajamos conscientes de que nuestra obligación, lo que nos piden los lectores, es que exploremos el límite de la libertad de expresión. Podemos aceptar que, incluso, en alguna ocasión, lo podamos traspasar . Gajes del oficio. Si nos pasamos para eso están los tribunales pero...¿un secuestro? ¿ la policía recorriendo los quioscos de todo el país retirando nuestra revista? ¿ De verdad escribimos esto el 20 de Julio del 2007?
Escribimos esta nota el viernes, 20 de Julio de 2007, a las 19h. Tenemos la redacción llena de medios de comunicación que nos preguntan el por qué del secuestro de la revista. No sabemos qué responderles. El Jueves ha publicado decenas, cientos de dibujos sobre la familia real ( y sobre políticos, famosos, la ETA y todo lo que se mueve). Incluso hemos publicado un libro, TOCANDO LOS BORBONES, un tomazo de 350 páginas que recopilaba los dibujos más divertidos.
Somos humoristas gráficos y trabajamos conscientes de que nuestra obligación, lo que nos piden los lectores, es que exploremos el límite de la libertad de expresión. Podemos aceptar que, incluso, en alguna ocasión, lo podamos traspasar . Gajes del oficio. Si nos pasamos para eso están los tribunales pero...¿un secuestro? ¿ la policía recorriendo los quioscos de todo el país retirando nuestra revista? ¿ De verdad escribimos esto el 20 de Julio del 2007?
Anys d'investigació han arribat a la conclusió que la família reial es reprodueix com s'observa a la foto i no com publicava la revista El Jueves en l'edició d'aquesta setmana ...
diumenge, 22 de juliol del 2007
A veure si el jutge també m'ho censura. O em xapa el bloc. Visca la llibertat d'expressió. Tots som El Jueves.
divendres, 20 de juliol del 2007
%201.jpg)
Passa-ho!
GRAN ÈXIT DE LA COMISSIÓ BILITORAL
Iu Forn
De "molt satisfactòria" ha estat qualificada la reunió celebrada ahir per la comissió bilitoral, que deu aquest nom al fet que a partir d'ara, cada cop que Madrit ens cedeixi un traspàs, ens regalarà dues llaunes de favada d'aquesta reputada marca.
Home (i dona), és que n'hi ha per estar feliç. És un gran èxit anar a negociar uns traspassos que estan més que detallats en un text aprovat pel Parlament espanyol i per un referèndum i que a la reunió ni et fotin la cartera ni res.
La part més important de l'acord és la que fa referència a l'exploració de la convocatòria d'una comissió d'estudi que elabori les bases per treballar en la regulació del desenvolupament de les negociacions prèvies que han d'establir un protocol de treball a seguir en el capteniment de l'estructura i els propòsits de l'agenda de treball de la comissió del got mig ple.
Molt important també és el punt que estableix la creació d'una ponència executiva que tindrà com a feina exclusiva treballar per trobar un lloc on poder guardar la gran quantitat de traspassos que ens vindran sense parar i, sobretot, les llaunes de favada que els acompanyaran. Es parla de construir una illa artificial aprofitant l'espai que queda lliure ara entre la costa de Vilanova i la d'Alcúdia.
Es confirma el traspàs dels aeroports. Bé, dels aeroports aeroports, ben bé no. De moment es tracta només de la neteja dels panells d'informació dels aeroports, però per alguna cosa es comença, no?
També es traspassa la decisió de quina música d'ambient sona a l'interior dels trens de Rodalies. La dotació pressupostària d'aquesta partida serà negociada pel consorci del grup de treball corresponent. Fins que no s'arribi a cap acord, la Generalitat se'n farà càrrec.
I el millor de tot: Woody Allen filmarà totes les reunions. La pel·lícula encara no té títol definitiu però s'apunten els de Desmuntant l'Estatut, Granujas de medio pelo o Toma el dinero y corre, Castells.
GRAN ÈXIT DE LA COMISSIÓ BILITORAL
Iu Forn
De "molt satisfactòria" ha estat qualificada la reunió celebrada ahir per la comissió bilitoral, que deu aquest nom al fet que a partir d'ara, cada cop que Madrit ens cedeixi un traspàs, ens regalarà dues llaunes de favada d'aquesta reputada marca.
Home (i dona), és que n'hi ha per estar feliç. És un gran èxit anar a negociar uns traspassos que estan més que detallats en un text aprovat pel Parlament espanyol i per un referèndum i que a la reunió ni et fotin la cartera ni res.
La part més important de l'acord és la que fa referència a l'exploració de la convocatòria d'una comissió d'estudi que elabori les bases per treballar en la regulació del desenvolupament de les negociacions prèvies que han d'establir un protocol de treball a seguir en el capteniment de l'estructura i els propòsits de l'agenda de treball de la comissió del got mig ple.
Molt important també és el punt que estableix la creació d'una ponència executiva que tindrà com a feina exclusiva treballar per trobar un lloc on poder guardar la gran quantitat de traspassos que ens vindran sense parar i, sobretot, les llaunes de favada que els acompanyaran. Es parla de construir una illa artificial aprofitant l'espai que queda lliure ara entre la costa de Vilanova i la d'Alcúdia.
Es confirma el traspàs dels aeroports. Bé, dels aeroports aeroports, ben bé no. De moment es tracta només de la neteja dels panells d'informació dels aeroports, però per alguna cosa es comença, no?
També es traspassa la decisió de quina música d'ambient sona a l'interior dels trens de Rodalies. La dotació pressupostària d'aquesta partida serà negociada pel consorci del grup de treball corresponent. Fins que no s'arribi a cap acord, la Generalitat se'n farà càrrec.
I el millor de tot: Woody Allen filmarà totes les reunions. La pel·lícula encara no té títol definitiu però s'apunten els de Desmuntant l'Estatut, Granujas de medio pelo o Toma el dinero y corre, Castells.
dijous, 19 de juliol del 2007
«Santfermines»
l'apunt
Molts mitjans de comunicació, per no dir tots, van informar amb tot luxe de detalls divendres passat sobre un dels encierros de les festes de Sant Fermí de Pamplona especialment dramàtic. He vist les imatges, fixes en paper i en moviment per la televisió, i realment són esfereïdores, algunes tan explícites que mostren la banya d'algun dels animals entrant en el cos dels individus que hi corrien al davant. Això no obstant, malgrat la sang que s'hi va vessar i el nombre de ferits i masegats que s'hi van produir, no em sembla un drama especialment remarcable. Més que res perquè si fem el balanç de tota la setmana, en el còmput total de víctimes els toros hi surten perdent clarament. Ja sé que no té el mateix valor un toro que un humà (tot i que en aquest context se situïn al mateix nivell intel·lectual), però això no vol dir que hàgim de fer escarafalls i lamentar-nos quan els humils toros, en aquesta lluita desigual, aconsegueixen escurçar les distàncies en el marcador final.
dimecres, 18 de juliol del 2007
les cinquenes llengües (V)
L' aranès (en gascó, afí a les varietats de Comenge. És llengua pròpia de la Vall d'Aran (era Val d'Aran). És llengua oficial a tota la Comunitat Autònoma de Catalunya conjuntament amb el estatut el 9 d'agost del 2006. A la Vall és la llengua vehicular de l'ensenyament des de 1984.
Més informació a l'enllaç de la Viquipèdia o en aquesta web d'informació sobre l'aranès.
Un dibuix de Homer Simpson al costat del gegant símbol de la fertilitat desferma la polèmica al Regne Unit
La presència de Homer Simpson amb una enorme rosquilla a la mà, dibuixat amb pintura blanca en el mateix turó on figura el gegant de Cerne Abbas, ha desfermat la polèmica entre els pagans defensors d'un dels més importants símbols de la fertilitat.Com a part de la promoció de The Simpsons Movie, pel·lícula que el pròxim 27 de juliol portarà a la gran pantalla la famosa família de Springfield, els publicistes de Fox han dibuixat un Homer en calçotets tan colossal com el Gegant de Cerne Abbas, però amb uns valors una mica diferents dels que representa uns dels símbols de l'espiritualitat antiga.La silueta del nu gegant, de 55 metres, es troba perfilada a pedra calcària als turons de Dorset, al sud d'Anglaterra, i encarna, amb el penis en erecció i una maça de 37 metres al braç esquerre, un símbol de fertilitat. Encara que alguns afirmen que compta amb més de 2.000 anys i altres el daten al segle XVII la silueta encara avui atrau dones de tot el món amb l'esperança de quedar encinta.
En un post de fa uns dies, que explicava imatges que es troben amb el google earth, apareixia aquest gegant representant de la fertilitat. Ara li ha aparegut un competidor, símbol de l'hamburguesa.
dimarts, 17 de juliol del 2007
Dos joves es tornen a enfilar a les grues de l'Hospitalet contra les obres de l'AVE
Eren prop de les sis del matí quan una dotzena de joves s'han encadenat a diverses altures de les grues de les obres de l'AVE que s'estan fent al costat de l'estació de metro de Santa Eulàlia, a l'Hospitalet de Llobregat. Tenien la intenció de mantenir la protesta fins demà però, a mig matí, agents antiavalots dels Mossos d'Esquadra han començat a desallotjar-los un a un de les grues.
Vestits amb granotes blanques, els protestants han desplegat pancartes contra les molèsties que aquestes obres estan ocasionant, diuen, als veïns de l'Hospitalet i de Sants. A més, també denuncien que la línia de l'AVE "suposa un model de transport que té conseqüències immobiliàries especulatives".
De forma espontània, diversos veïns de la zona s'han solidaritzat amb els joves i s'han sumat a la protesta amb una cassolada. El procés de retirada dels activistes s'ha allargat hores i no ha estat fins poc abans de la tarda que els Mossos han fet baixar els dos últims joves que hi havia enfilats. Poc després, però, s'ha sabut que una altra parella s'havien penjat més cap al centre de l'Hospitalet, al barri de la Torrassa, entre l'avinguda Carrilet i el carrer Torrent Gornal. Ni el servei de metro de la línia 1 al seu pas per Santa Eulàlia ni els trens de rodalies de Renfe no s'han vist afectats per aquesta acció i han continuat funcionant amb normalitat.
Jo ho hauria fet diferent. No els hauria despenjat. Ja haurien baixat quan comencessin a tenir gana o set. I els que han posat les mans dins d'una galleda amb formigó, que visquin tota la vida units en matrimoni.
Passa-ho!
L'AVE COM A EXCUSA
Iu Forn
Ahir a primera hora del matí, la notícia a les ràdios era que un grup de veïns, farts del soroll, s'havien encadenat a les màquines de les obres de l'AVE (mmmm... que estrany, més de cent anys amb les vies davant de casa i es queixen ara, quan, precisament, el soroll és per soterrar-les). Al cap d'una estona vam saber que darrere de la protesta hi havia una assemblea de no-sé-què (mmmm... una assemblea i no una associació; a veure si no seran veïns?).
El tema va començar a aclarir-se quan va aparèixer un portaveu qualificat d'activista social per fer-nos un sermó sobre la inutilitat de les obres (potser ho deia una miqueta tard, no?), sobre l'especulació i sobre el bla, bla, bla clàssic (mmmm... quan apareix un portaveu que és activista social es confirma sempre que, efectivament, darrere de la cosa no hi ha precisament veïns).
Per cert, petit incís. Això dels activistes socials només ho superen els diaris que s'han referit al bateig de la segona filla dels prínceps d'Astúries dient que la nena ha estat "acristianada"... Sen-sa-ci-o-nal!!!! Bé, ara ja podem tornar al tall.
A les 10 del matí Catalunya Ràdio va obrir-nos els ulls. Va ser quan van llegir el correu electrònic d'un veí de la zona d'obres (aquest sí, veí de veritat) on es queixava del soroll dels activistes socials, fins i tot superior al de les màquines.
Em sembla fantàstic que uns senyors es pengin d'on vulguin i de la part del cos que més els plagui. Ara bé, que no ens menteixin. És molt lleig usar l'AVE per colar-nos una protesta okupa. De la mateixa manera que també és molt lleig usar-lo per fer oposició a l'Ajuntament de BCN. Sobretot quan qui ho fa són partits que fa cinc anys defensaven el contrari del que diuen defensar ara.
Al pas que anem, no falta gaire perquè Trias, Portabellus i l'Albertito es pengin de la Sagrada Família a favor de l'AVE pel litoral, però dient que ho fan contra els integristes que han convertit el canvi climàtic en la seva jihad.
L'AVE COM A EXCUSA
Iu Forn
Ahir a primera hora del matí, la notícia a les ràdios era que un grup de veïns, farts del soroll, s'havien encadenat a les màquines de les obres de l'AVE (mmmm... que estrany, més de cent anys amb les vies davant de casa i es queixen ara, quan, precisament, el soroll és per soterrar-les). Al cap d'una estona vam saber que darrere de la protesta hi havia una assemblea de no-sé-què (mmmm... una assemblea i no una associació; a veure si no seran veïns?).
El tema va començar a aclarir-se quan va aparèixer un portaveu qualificat d'activista social per fer-nos un sermó sobre la inutilitat de les obres (potser ho deia una miqueta tard, no?), sobre l'especulació i sobre el bla, bla, bla clàssic (mmmm... quan apareix un portaveu que és activista social es confirma sempre que, efectivament, darrere de la cosa no hi ha precisament veïns).
Per cert, petit incís. Això dels activistes socials només ho superen els diaris que s'han referit al bateig de la segona filla dels prínceps d'Astúries dient que la nena ha estat "acristianada"... Sen-sa-ci-o-nal!!!! Bé, ara ja podem tornar al tall.
A les 10 del matí Catalunya Ràdio va obrir-nos els ulls. Va ser quan van llegir el correu electrònic d'un veí de la zona d'obres (aquest sí, veí de veritat) on es queixava del soroll dels activistes socials, fins i tot superior al de les màquines.
Em sembla fantàstic que uns senyors es pengin d'on vulguin i de la part del cos que més els plagui. Ara bé, que no ens menteixin. És molt lleig usar l'AVE per colar-nos una protesta okupa. De la mateixa manera que també és molt lleig usar-lo per fer oposició a l'Ajuntament de BCN. Sobretot quan qui ho fa són partits que fa cinc anys defensaven el contrari del que diuen defensar ara.
Al pas que anem, no falta gaire perquè Trias, Portabellus i l'Albertito es pengin de la Sagrada Família a favor de l'AVE pel litoral, però dient que ho fan contra els integristes que han convertit el canvi climàtic en la seva jihad.
dissabte, 14 de juliol del 2007
El govern aprova el pla que limitarà a 80 km/h la velocitat a l'àrea metropolitana de Barcelona
La velocitat contamina. Un cotxe a 120 quilòmetres per hora emet el doble de gasos tòxics que un que vagi a 80. Partint d'aquesta premissa, la Generalitat ha decidit prendre una mesura dràstica que ben segur que generarà controvèrsia. El govern ha anunciat que en 16 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona no es podrà circular a més de 80, sigui quin sigui el tipus de via. La iniciativa s'ha pres davant dels creixents índexs de contaminació que s'estan registrant a la zona més poblada de Catalunya.
El velocímetre marcant 120 quilòmetres per hora és una imatge que aviat passarà a la història en algunes vies de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. El decret de la Generalitat estableix una dràstica reducció de la velociat màxima per millorar la qualitat de l'aire.La limitació afectarà 16 municipis del Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat, la denominada zona 1. En aquests municipis mai es podrà passar de 80 quilòmetres per hora i això també inclourà les vies ràpides.La zona 2 la componen 24 municipis més, compresos entre Granollers, Terrassa i Martorell. Aquí s'establirà en 90 quilòmetres hora la velocitat màxima, tot i que en aquest cas és només una recomanació. En funció dels resultats, el gener del 2009 s'establirà un límit de velocitat variable a la zona 2 en funció de la via, la contaminació o la congestió.
La meva reflexió és la següent: els 80 qm/h és una de les velocitats més complicades. Pots anar amb cinquena i llavors el consum és baix. Pots anar amb quarta i anar bé de revolucions. O pots anar amb tercera i contaminar més que anant a 120 amb cinquena. O sigui, depèn del conductor.
les cinquenes llengües (IV)
L' aragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Els principals municipis on encara hi ha parlants patrimonials de l'aragonès són: Osca, Graus, Montsó, Barbastre, Fonz, Echo, Estadilla, Samianigo, Chaca, Plan, Ansó, Ayerbe, Broto, Lo Grau.
El benasquès (parlat a l'entorn de la vall de Benasc) és una llengua de transició entre l'aragonès, el gascó.
Els principals municipis on encara hi ha parlants patrimonials de l'aragonès són: Osca, Graus, Montsó, Barbastre, Fonz, Echo, Estadilla, Samianigo, Chaca, Plan, Ansó, Ayerbe, Broto, Lo Grau.
El benasquès (parlat a l'entorn de la vall de Benasc) és una llengua de transició entre l'aragonès, el gascó.
Podeu aconseguir més informació amb l'enllaç de la Viquipèdia o a l'Acadèmia de l'Aragonés.
divendres, 13 de juliol del 2007
les cinquenes llengües (III)
L'asturlleonès o asturlleonés és un grup llinguistic llatí format per l'asturiá, el lleonès i el mirandès. L'antic lleonès, conegut com "lleonès medieval", va anar la llengua oficial del Regne de Lleó en els segles XIII i XIV. Fou parlada en tota la part que ocupà aquest regne des de l'Atlàntic fins a Extremadura. Avui en dia s'utilitza molt poc. L'únic lloc on disposa d'oficialitat és a Miranda do Douro a Portugal on sovint es anomenat mirandès. No en té ni a Castella i Lleó, ni a Extremadura, ni a Astúries on l'estatut només fa una tímida referència a la protecció de les variants locals. Hi ha tres zones diferenciades de bable: l'occidental, la central i l'oriental, amb formes dialectals diferenciades.
Ja podem anar pactant coses aquí perquè mentre no les pactem allà no servirà de res. I ja sabeu on és aquí i on és allà (recordeu el capítol de Barrio Sésamo on ho explicava).
EL PUNT
dijous, 12 de juliol del 2007
No cal que m'ho expliquin perquè he patit renovar el dni i el passaport fa unes setmanes fent la seva corresponent cua ...
AVUI
les cinquenes llengües (II)
El muntanyès, també anomenat càntabre (en asturià montañés), és una parla asturiana emprada a l'occident de Cantàbria i algunes zones de les valls del Pas i el Soba, a la part oriental. És característic, doncs, de les comarques de muntanya de Cantàbria, i d'aquí el seu nom.
El muntanyès és una variant de l'asturià o asturlleonès, llengua procedent del llatí que manté una gran vitalitat en les diverses comarques d'Astúries així com del nord de la província de Lleó.
El muntanyès té dos subdialectes: l'occidental i l'oriental. La divisòria entre ambdues variants està entre els rius Saja i Pas. El pasiego pertany a la variant oriental, amb la particularitat que està especialment ben conservat.
El muntanyès és una variant de l'asturià o asturlleonès, llengua procedent del llatí que manté una gran vitalitat en les diverses comarques d'Astúries així com del nord de la província de Lleó.
El muntanyès té dos subdialectes: l'occidental i l'oriental. La divisòria entre ambdues variants està entre els rius Saja i Pas. El pasiego pertany a la variant oriental, amb la particularitat que està especialment ben conservat.
Podeu visitar l'enllaç de la Viquipèdia i una pàgina web dedicada al muntanyès.
dimecres, 11 de juliol del 2007
les cinquenes llengües (I)
Sempre ens han fet creure que aquest país nostre anomenat Espanya només té una llengua propia: el castellà. Sempre hem de dir que s'hi parla tres llengües més; el català, l'euskera i el gallec, cooficials a les seves respectives comunitats i amb un estatut d'autonomia com a salvaguarda. Malgrat això, hi ha altres llengües que es parlen a altres regions. Avui parlarem de l'extremeny.
L'extremeny (estremeñu) és el dialecte del grup asturlleonès (en el sentit filològic del terme) parlat en el nord-est d'Extremadura i sud de Salamanca, habitualment classificat dins dels idiomes d'Espanya per organitzacions internacionals i nacionals, malgrat no ser oficial en las Comunitats on encara es parla.
També rep el nom de castúo, encara que aquest terme pot dur a la confusió, ja que també es denomina així tant a les parles de trànsit amb el lleonès (castúo) com a les parles castellanes de l'orient d'Extremadura i poblacions de Sevilla i Còrdoba, d'influència lleonesa.
Es parla en les comarques salmantines de El Rebollar, sud de Ciudad Rodrigo i de Béjar. A Càceres es parla en les comarques de Sierra de Gata, Las Hurdes(Les H.urdis, es pronuncia H. com una h aspirada), Guijo de Santa Bárbara, Valle del Alagón, Riberos del Tajo-Alagón, Riberos del Tajo-Almonte i poblacions del Valle del Jerte com Piornal, Rebollar o El Torno, Valle del Ambroz, Monfragüe i a Berzocana i Madroñera, en la comarca de Las Villuercas-Guadalupe. També es parla una varietat a mig camí entre l'estremeny i el portuguès a la vila portuguesa de Barrancos, a la frontera portuguesa amb Extremadura i Andalusia.
Les estadístiques que es tenen sobre el nombre de parlants són antigues i no molt fiables. Possiblement siguin uns milers els majors que encara conserven trets dialectals que es poden identificar amb l'històric dialecte asturlleonès.
També rep el nom de castúo, encara que aquest terme pot dur a la confusió, ja que també es denomina així tant a les parles de trànsit amb el lleonès (castúo) com a les parles castellanes de l'orient d'Extremadura i poblacions de Sevilla i Còrdoba, d'influència lleonesa.
Es parla en les comarques salmantines de El Rebollar, sud de Ciudad Rodrigo i de Béjar. A Càceres es parla en les comarques de Sierra de Gata, Las Hurdes(Les H.urdis, es pronuncia H. com una h aspirada), Guijo de Santa Bárbara, Valle del Alagón, Riberos del Tajo-Alagón, Riberos del Tajo-Almonte i poblacions del Valle del Jerte com Piornal, Rebollar o El Torno, Valle del Ambroz, Monfragüe i a Berzocana i Madroñera, en la comarca de Las Villuercas-Guadalupe. També es parla una varietat a mig camí entre l'estremeny i el portuguès a la vila portuguesa de Barrancos, a la frontera portuguesa amb Extremadura i Andalusia.
Les estadístiques que es tenen sobre el nombre de parlants són antigues i no molt fiables. Possiblement siguin uns milers els majors que encara conserven trets dialectals que es poden identificar amb l'històric dialecte asturlleonès.
Si en voleu més informació, podeu visitar l'entrada que té a la Viquipèdia. O aquest bloc escrit integrament en extremeny.
Tal com publiquen la premsa madrilenya (Marca, As), el reial Madrid ha fitxat el central Pepe, del Porto. Fins aquí res a dir. Però el que és bo és el preu ... 30 milions d'euros, 5.000 milions de les antigues pessetes. Si algú es queixava que Thierry Henry era car (24 milions), a veure que diuen d'en Pepe. I això que Chivu val uns 18 milions, més o menys com Gabi Milito. Això és fitxa bo i barat ... i ja diuen que és el millor central del món. Recordem "il muro" Samuel, que va durar un any.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)