La falta de respecte, principal causa de malestar dels docents
| Més del 50% de professors de secundària assenyalen l'hostilitat dels alumnes com el primer factor que altera el seu benestar | Els de primària destaquen la dificultat de treballar amb un alumnat molt divers
La falta de respecte dels alumnes -incloses les agressions verbals-, constitueix per a més del 50% dels professors d'ensenyament secundari el principal factor de risc laboral que afecta la seva salut i benestar, segons revela un estudi de CCOO realitzat a la comarca d'Osona, que situa com a segona preocupació del col·lectiu la manca d'interès dels alumnes per aprendre.
Vinculats amb aquests dos factors, i ocupant també una posició destacada en el rànquing de factors de risc, els professors de secundària identifiquen entre les principals causes del seu malestar la manca d'autoritat per sancionar actituds incorrectes i el desinterès dels alumnes per qualsevol activitat que impliqui esforç.
CCOO va presentar ahir els resultats de l'estudi, en el qual han participat més de 500 professionals d'una desena de centres (6 de públics i 4 de concertats), i les conclusions del qual -per la seva coincidència amb investigacions anteriors-, es consideren extrapolables a tot el col·lectiu docent de Catalunya.
Pel que fa a la primària, l'informe situa com a principals preocupacions dels mestres la dificultat de treballar amb alumnes de diversos nivells a l'aula i la manca de temps de què es disposa per realitzar una gran quantitat de tasques d'índole molt diversa. Factors que, en tots dos casos, "estan molt relacionats amb la manca de recursos per atendre la diversitat", segons va explicar el secretari general de la federació d'ensenyament de CCOO a Osona i coordinador de l'estudi, Pere Dot. Cal no oblidar que les escoles de la comarca, en ciutats com Vic o Manlleu, tenen al voltant d'un 30% d'alumnes immigrants.
Relació amb els pares
Una altra de les principals preocupacions dels mestres és "el desencontre amb els pares en el procés educatiu", tant pel que fa a la desautorització de la figura docent com a la "poca autoritat" que exerceixen les famílies sobre els fills.
Segons Dot, "pràcticament el 90% dels factors assenyalats pels enquestats, tant a primària com a secundària, són d'origen psicosocial". Els responsables de l'estudi constaten l'existència d'una vinculació entre "la realitat que s'hi descriu" i els mals resultats del sistema educatiu que han revelat recentment els informes PISA de l'OCDE i l'anuari sobre l'estat de l'educació a Catalunya elaborat per la Fundació Jaume Bofill.
El desgast emocional, la síndrome del burnout (desgast professional conegut popularment com el fet d'estar cremat), l'ansietat i la fatiga psíquica són algunes de les conseqüències que produeix en la salut dels professors la falta de respecte dels alumnes. D'altra banda, la desmotivació per aprendre provoca "pèrdua de sentit" i "poc control" sobre la feina, que generen frustració, mal estat de salut, estrès i cansament en el col·lectiu de secundària.
Acumulació de feina
Les exigències psicològiques "quantitatives", assenyalades de manera preferent pels mestres d'infantil i primària, repercuteixen en canvi en l'"acumulació de feina" i el "ritme de treball", que també produeixen estrès i fatiga i són a l'origen de moltes malalties cròniques.
Dot va destacar la "unanimitat" en les respostes entre els professionals de l'escola pública i els de la concertada.
AVUI
