dimarts, 8 de maig del 2007

proeses


l'apunt


El mes de maig de l'any passat, la ministra Magdalena Álvarez va ser a Tarragona per anunciar que el tren d'alta velocitat (allò que jo sempre en diré el TGV) uniria Tarragona i Madrid a 250 quilòmetres per hora. I tothom la va aplaudir. Ahir, la Magdalena va tornar a viatjar amb el TAV per anunciar que el tren ara ja circula a 300 per hora –es veu que ahir va arribar als 302–. I, és clar, tothom la va tornar a aplaudir. Es veu que n'hem d'estar tan orgullosos. Perquè som tan moderns i tan europeus que tenim un tren d'alta velocitat. A més, ahir la Magdalena encara va anar més enllà i va anunciar que les obres del TAV per enllaçar Barcelona i Madrid ara agafaran velocitat i molt aviat podrem viatjar entre les dues capitals. Tota una proesa. Em fan mal les mans de tant aplaudir. Sobretot perquè no he parat de fer-ho des del 20 d'abril del 1992, quan va entrar en servei l'AVE Madrid-Sevilla, que aleshores ja anava a 300 per hora. Només han passat quinze anys. I això sí que és tota una proesa.