Passa-ho!
IMPOST REVOLUCIONARI (ECOLÒGIC)
Iu Forn
Aquest cas (totalment verídic) va succeir no fa gaire en una ciutat de l'àrea de Barcelona. Un particular compra una finca al centre del municipi per aterrar-la i construir-hi un equipament d'ús públic. Demana els permisos, que tarden l'habitual en un món burocratitzat com el nostre, i quan sembla que tot està correcte... apareix la regidoria de Medi Ambient i s'interessa per quatre arbres situats al jardí de la finca. El promotor diu que tenia previst tallar-los perquè no tenen cap valor, però que si cal paga de la seva butxaca el trasplantament a un altre lloc de la ciutat. La regidoria li diu que necessita temps per estudiar el cas i atura provisionalment els permisos.
Cada dia d'aturada costa diners al particular que vol construir un equipament d'ús públic, ja que 1) tindrà més temps les fiances retingudes i 2) s'encarirà el material i la mà d'obra.
Dos mesos després, Medi Ambient comunica la seva decisió: els arbres no tenen valor i poden tallar-se. Ara bé, el particular que vol construir un equipament d'ús públic ha de pagar mil euros. "Per què?", pregunta el pobre home. "Doncs perquè aquests arbres són un bé de la ciutat", contesta la regidoria. "Però si vosaltres mateixos dieu que no tenen valor, per què haig de pagar mil euros?", replica el ciutadà incrèdul. "Mil euros o no hi ha permís d'obres". "I si els trasplanto?". "Impossible. L'única opció és tallar-los".
Dies després, el particular que vol construir un equipament d'ús públic es troba una amiga que treballa a Medi Ambient. Li comenta el cas i ella li deixa anar: "Això que et diré juraré no haver-t'ho dit mai, però abans de demanar cap permís hauries d'haver tallat els arbres sense dir res. Ser honrat t'ha dut a fer el préssec".
Queda al calaix de les preguntes sense resposta saber on carai han anat a parar els mil euros de l'impost revolucionari (ecològic) que el particular, vés a saber per què, ha decidit anomenar directament xantatge.
IMPOST REVOLUCIONARI (ECOLÒGIC)
Iu Forn
Aquest cas (totalment verídic) va succeir no fa gaire en una ciutat de l'àrea de Barcelona. Un particular compra una finca al centre del municipi per aterrar-la i construir-hi un equipament d'ús públic. Demana els permisos, que tarden l'habitual en un món burocratitzat com el nostre, i quan sembla que tot està correcte... apareix la regidoria de Medi Ambient i s'interessa per quatre arbres situats al jardí de la finca. El promotor diu que tenia previst tallar-los perquè no tenen cap valor, però que si cal paga de la seva butxaca el trasplantament a un altre lloc de la ciutat. La regidoria li diu que necessita temps per estudiar el cas i atura provisionalment els permisos.
Cada dia d'aturada costa diners al particular que vol construir un equipament d'ús públic, ja que 1) tindrà més temps les fiances retingudes i 2) s'encarirà el material i la mà d'obra.
Dos mesos després, Medi Ambient comunica la seva decisió: els arbres no tenen valor i poden tallar-se. Ara bé, el particular que vol construir un equipament d'ús públic ha de pagar mil euros. "Per què?", pregunta el pobre home. "Doncs perquè aquests arbres són un bé de la ciutat", contesta la regidoria. "Però si vosaltres mateixos dieu que no tenen valor, per què haig de pagar mil euros?", replica el ciutadà incrèdul. "Mil euros o no hi ha permís d'obres". "I si els trasplanto?". "Impossible. L'única opció és tallar-los".
Dies després, el particular que vol construir un equipament d'ús públic es troba una amiga que treballa a Medi Ambient. Li comenta el cas i ella li deixa anar: "Això que et diré juraré no haver-t'ho dit mai, però abans de demanar cap permís hauries d'haver tallat els arbres sense dir res. Ser honrat t'ha dut a fer el préssec".
Queda al calaix de les preguntes sense resposta saber on carai han anat a parar els mil euros de l'impost revolucionari (ecològic) que el particular, vés a saber per què, ha decidit anomenar directament xantatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada