L'Òmnium pren la iniciativa: dignitat nacional

Avui he decidit que em faré soci d'Òmnium Cultural. Al meu poble no en tenim, de delegació de l'Òmnium. I a casa els pares, sincerament, això de l'Òmnium no els sona de res. De res de res. Si no ho mames a casa, i al teu poble no contactes amb socis... el resultat és el que és. Que ja tens 35 tacos i has d'esperar que se celebri un acte com el d'aquest dimarts per ratificar-te en una sospita personal de fa mesos: aquí es mou alguna cosa. El discurs i l'esperit poc té a veure amb el de l'entitat de fa uns anys. La imatge i la trempera, ja no en parlem. Quina revista! Això d'avui ha estat sonat, deia. M'hi he apropat, i he sortit gratament sorprès. L'Òmnium deu ser l'únic pont que es manté en peu entre CiU i ERC. Cosa rara. Deu ser l'única entitat capaç de practicar l'autocrítica al mateix moment que proposa i engresca. No convocar la manifestació del 18-F va ser-ho, un error. Ho ha confessat Jordi Porta [Respecte i dignitat]. Però aplegar la colla de gent que hi havia a l'entorn d'un clam de l'estil Nosaltres decidim: Dignitat Nacional, per defensar l'Estatut del 30-S no és cap broma tal i com està l'escena política catalana i... l'espanyola. Llengua, cultura i país. Són els tres eixos de l'entitat. Sembla que toca tornar a fer país, i l'Òmnium vol jugar-hi un paper clau. Superar la divisió del catalanisme, enfortir el projecte i el discurs a l'entorn d'un Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya que està sent vulnerat dia rere dia i que el Tribunal Constitucional amenaça. Però vull intuir que l'Estatut és l'excusa per aprofundir en un discurs sobiranista desacomplexat. Que demanar suport al Tinell, a l'Estatut i a l'autogovern català és la manera de plantar cara a un Estat que no acaba de donar cabuda a la plurinacionalitat promesa.No us perdeu els discursos de Porta i d'Isidor Marí [aquí els trobareu]. Hi ha una crítica a CiU i ERC —especialment dura la referència al candidat a ministre Duran Lleida—, però la renovació de discurs i projecte que proposen és altament positiva i engrescadora. Democràcia mirant Escòcia [Com ha aconseguit créixer l'SNP? i Xavier Solano: Hem guanyat!]. Unitat d'acció al marge de les conjuntures. I un horitzó que queda lluny del passat —una mala transició política a l'entorn d'una Constitució Espanyola que escanya— i mira al futur: el crit d'in-inde-independència amb els Mas, Madí i Pujol Ferrsussola, els Ridao, Tresserras i Portabella, o els Bosch i Camats, inclús el Balcells, allà presents.La pregunta és: I ara què? Torna a tocar fer país? I com?Per cert, he conegut la blocaire Sílvia Martínez, que marxava amb presses...

BLOC SENSE FULLS