Des del seu retir a Màlaga, René van der Berghe, conegut com a Erik el Belga, l'exlladre d'art més famós d'Europa, rep amb sorpresa les hipòtesis policials sobre el destí del quadro El crit, d'Edvard Munch, que va ser robat diumenge passat a Oslo. El Belga, que avui inaugura un museu amb les seves donacions a Cúllar Baza (Granada), ha copiat aquesta obra en nombroses ocasions.
Les investigacions policials apunten tres vies: una acció espectacular per cridar l'atenció, un segrest destinat a obtenir un rescat o un robatori per encàrrec d'un col.leccionista sense escrúpols, indagacions que aventuren fins i tot que l'intermediari pugui ser un narcotraficant establert a la Costa del Sol, que remetria les obres a una segona persona establerta a Dubai.
"La policia té a vegades molta fantasia", ironitza Erik, que assegura que la desaparició només es pot vincular a un col.leccionista privat. "Darrere d'un robatori així sempre n'hi ha un", insisteix, alhora que descarta l'Orient Mitjà com a destí, perquè "un àrab no compra aquest tipus de coses, ni actua així". Segons ell, El crit és una de les poques obres capaces de suscitar encara el desig d'algú de posseir-lo en exclusiva. "Té una gran càrrega esotèrica i mística, una espiritualitat no vista des del gòtic", assegura. I afegeix: "Tant de bo m'equivoqui, però no crec que el quadro torni a aparèixer".
Precisament aquesta podria ser la característica que ajudi a aclarir el perfil de la persona que va encarregar el robatori. "Deu haver sigut una persona amb una personalitat similar a la d'Edvard Munch. Algú malaltís, gairebé a un pas de la bogeria; una persona que quan vegi aquest quadro, senti un gran descans", opina.
"És com les imatges religioses; un crucificat, per exemple. Representen el dolor, la sang: corones d'espines, llances al costat, fuetades... Aconsegueixen que tot aquell que les miri, per molt malament que es trobi, descobreixi que sempre hi ha algú que està pitjor, i trobi consol. No obstant, El crit representa el dolor de l'home modern, que ja no té tant sofriment físic".
Per Erik el Belga, qui hagi encarregat el robatori "deu ser una persona turmentada" que l'ha adquirit per al seu gaudi privat. Aquesta personalitat obsessiva del possible col.leccionista evitaria que el quadro veiés la llum algun dia, al no tenir cap objectiu material. "Qui sigui el vol només per a ell, no per demanar un rescat. I quan aquesta persona desaparegui, el quadro possiblement desapareixerà amb ell".
Apunta que, en els seus temps, les condicions eren diferents. "Hi havia més controls al passar el llenç d'un país a un altre", diu el Belga, que especula sobre quant hauria cobrat el seu equip per un treball similar. "Per portar armes, actuar de dia i en un museu, no menys de 350.000 o 400.000 euros. No són lladres d'estar per casa; són professionals que pot ser que entreguin el quadro i ni coneguin el destinatari".
El Belga (Nuiville, Bèlgica, 1940) ha dedicat la seva vida al robatori i la falsificació, activitats delictives que ell interpreta com "salvar milers d'obres que estaven tirades al carrer". No és el cas de les nombroses peces del patrimoni romànic català que va espoliar, cosa que el va portar a passar, als anys 80, 37 mesos a la presó Model. Ara s'ha passat a l'altre bàndol i es dedica a assessorar col.leccionistes i museus, i a pintar escenes religioses que regala a convents. Diu que no es tracta de netejar la seva consciència. "Els que se n'haurien de penedir són els que han venut obres d'art com qui ven patates", acusa. EL PERIODICO.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada