El divendres 11 de juliol vam sortir de casa per agafar un tren a Sils que ens portés a Barcelona. Vam fer nit a Can Tupazi II i a les 5 del matí ens llevàvem per anar cap a Sants. Com que la línia verda del metro estava tancada per obres, vam haver d'anar caminant des de Gràcia (L4 a Joanic) fins a Diagonal per agafar la verda que ens dugués cap a Sants. Per tant, un primer tros amb les motxilles plenes. A les 7 del matí havia de sortir el tren cap a Pamplona, però com ja ens té acostumats RENFE, vam sortir un quart d'hora tard. A dos quarts de dues arribàvem a Pamplona, i només en baixar ja vam notar l'aire dels sanfermines. A l'estació hi havia gent vestida de blanc i vermell estirada per terra esperant algun tren que els portés cap a casa. El trajecte que vam fer entre l'estació de tren i la d'autobusos va anar acompanyat de gent dormint pels carrers o a dins dels cotxes i els constants colors blanc i vermell per tot arreu: als vestits de la gent, als carrers, a les cases ...
A les quatre de la tarda agafàvem un autobús que en poc més d'una hora ens portaria a Roncesvalles, punt d'inici del nostre camino. Feia un dia ennuvolat, frescot i plujós. A Roncesvalles ens fem la credencial, obtenim posada i acabem anant a la tradicional missa dels pelegrins, on el capellà ens beneeix perquè tinguem un bon Camino. Sopar i ben d'hora a dormir, ja que el dia feia hores que havia començat per a nosaltres i l'endemà ja no trigaria gaire d'arribar.
A les quatre de la tarda agafàvem un autobús que en poc més d'una hora ens portaria a Roncesvalles, punt d'inici del nostre camino. Feia un dia ennuvolat, frescot i plujós. A Roncesvalles ens fem la credencial, obtenim posada i acabem anant a la tradicional missa dels pelegrins, on el capellà ens beneeix perquè tinguem un bon Camino. Sopar i ben d'hora a dormir, ja que el dia feia hores que havia començat per a nosaltres i l'endemà ja no trigaria gaire d'arribar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada