Wonderland Alice
Alfred Bosch
Vas parir un personatge (Tania Head) i una vida fabulosa. Deies que havies sobreviscut de forma heroica a l'atemptat de les Torres Bessones. Passat l'impacte, figura que t'havies arrossegat entre la runa; pel camí havies trobat un moribund, que t'havia confiat l'anell per a la seva vídua; llavors un voluntari t'havia rescatat de les flames, etc., i t'havies salvat de miracle. Al cap d'uns anys, els diaris han acabat desmuntant la faula. Llàstima, perquè la història era literalment fantàstica, i un altre cop ens veiem resignats a acceptar que una trista veritat ens espatlli un bon títol. Podem pensar que la teva identitat real, Alícia Esteve, portava escrit el destí en un nom de nena meravellosa i un cognom de laboratori. T'havia tocat ser filla de Sant Gervasi, i tu volies ser la reina de Manhattan. Somniaves deixar una simple feina administrativa per encapçalar la penya de víctimes més cèlebre del món. No aspiraves a acumular una fortuna, però sí a amuntegar reconeixements. Farsant, mentidera, malalta, embolicaire? Segurament un poc de cada cosa, i un enorme sac de talent. Amb el permís d'en Quim Monzó i de 150 més, jo proposo que vagis a Frankfurt i t'erigim en tòtem de la ficció catalana. Podries fer el pregó, acompanyada del cèlebre Enric Marco -víctima de saló dels nazis-, i anunciar al món que, a l'hora de fer rondalles, com els catalans no hi ha ningú. Lògic: quan el país és esquifit, cal inventar Wonderland.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada