Tornar a la manualitat

JULI CAPELLA

Aeroport de Madrid, flamant Terminal 4. Entres a l'higiènic lavabo, t'asseus al vàter, i quan et disposes a netejar-te, el gest d'ajupir-te cap endavant dispara automàticament el flux d'aigua. Gairebé t'atrapa. Procedeixes novament a agafar paper, però un altre cop el detector produeix una descàrrega. Cada vegada que t'apartes del camp volumètric de la cèl.lula, el dispositiu es dispara. Fart i mullat, t'aixeques finalment i t'apuges els pantalons. Però encara queda paper al vàter. Desitges, ara sí, des- carregar una mica d'aigua per deixar-lo net. Però llavors la cèl.lula no respon. T'ajups en humiliant postura, però res. Mous la mà, t'asseus amb la tapa abaixada, però no hi ha manera. Segurament el dispositiu, de tant disparar-se, ara té un temps d'espera. Surts avergonyit que el senyor que està esperant el seu torn et consideri un porc.A fora, més automatismes. Vas a rentar-te les mans, les mous a sota de l'aixeta sense comandament com un posseït. Finalment surt un raig que immediatament es talla, tornes a intentar-ho, però no és fàcil trobar el punt g adequat. Després intentes assecar- te les mans, les acostes a l'aparell automàtic, però no arrenca, tornes a fregar-les amb més afany, però tampoc; finalment, si les baixes una mica cap a l'esquerra, es dispara el flux d'aire, però efímerament. Te'n vas mullat. I cabrejat de tant automatisme. Posats a moure tant les mans, ¿no seria el mateix estirar la cadena, o girar una aixeta? Al sortir del lavabo, a la porta --no és automàtica-- hi ha maneta, la toco, i tot el presumpte cicle higiènic dels automatismes se'n va a fer punyetes. No vull atrofiar-me. Visca les coses manuals.

EL PERIODICO