Estic venint
Les dues paraules més utilitzades no són "T'estimo" ni "Tens tabac?". L'expressió de moda és "Estic venint". El gerundi denota acció, mobilitat, però enganya: un cop arribem, ja és hora d'anar tornant.
Carles Capdevila
Fixeu-vos en les plantilles de SMS que et venen de sèrie al mòbil. La primera que m'ofereix el meu Nokia 5200 perquè m'estalviï haver d'escriure és "Faig tard. Arribaré a les". És la que faig servir més.
Quan estudiava a Barcelona i hi anava en Renfe des del poble, una vegada vaig arribar a l'estació de Sants tan tard que ja havia perdut el tren de retorn a casa, el que agafava després de tot un dia de classes a la facultat. Em va semblar molt simptomàtic: quan el viatge d'anada s'encavalca amb el de tornada, t'adones que no tens vida, només tens trajecte, et passes el dia enlloc.
Crec que és una mala lectura del trident Kavafis-Llach-Oleguer. Allà on el poeta diu "has de pregar que el camí sigui llarg", i "és preferible que duri molts anys", no crec que fes un cant als retards i als embussos. Allà on el cantant lloa un viatge a Ítaca "ple d'aventures, ple de coneixences", no crec que es referís als esvorancs com a aventura ni a Víctor Morlán com la nova coneixença més recomanable. Precisament per això afegeix: "Tingueu ben present no aturar-vos". I ho remata: "Més lluny, heu d'anar més lluny".
Però no tota la culpa és del tren: és remarcable la capacitat que tenim per complicar-nos la vida i anar amunt i avall. Hem assumit com a sinònim de progrés viure en un lloc, treballar en un altre i beure l'aigua envasada al màxim de lluny de casa. Presumim d'agafar un vol barat per anar a dinar a París. Ens agrada demanar vi d'Austràlia a Barcelona, i quan som a Itàlia ens fa gràcia que tinguin vi del Priorat.
Si sumeu les estones que dediqueu a esperar per posar benzina, a esperar el tallat i el dònut a la barra, esperant maletes a l'aeroport, esperant la criatura, esperant que els fills marxin de casa, esperant companys a les reunions, esperant amics a les portes del cinema i esperant un augment de sou, us deprimireu. Augmenta l'esperança de vida perquè la gent es passa la vida esperant-se.
Al regne de les esperes, mentre esperem noves competències, la rotonda és el símbol nacional, i en floreixen com bolets en cada municipi. Cada vegada que vaig a un poble després d'uns anys, descobreixo que per accedir-hi n'he de superar un parell de noves. I el mètode rotonda és el més utilitzat per decidir les coses: per això a les reunions quan hi ha un tema conflictiu la conclusió sol ser sempre la mateixa: donem-hi un parell de voltes més.
Quan estudiava a Barcelona i hi anava en Renfe des del poble, una vegada vaig arribar a l'estació de Sants tan tard que ja havia perdut el tren de retorn a casa, el que agafava després de tot un dia de classes a la facultat. Em va semblar molt simptomàtic: quan el viatge d'anada s'encavalca amb el de tornada, t'adones que no tens vida, només tens trajecte, et passes el dia enlloc.
Crec que és una mala lectura del trident Kavafis-Llach-Oleguer. Allà on el poeta diu "has de pregar que el camí sigui llarg", i "és preferible que duri molts anys", no crec que fes un cant als retards i als embussos. Allà on el cantant lloa un viatge a Ítaca "ple d'aventures, ple de coneixences", no crec que es referís als esvorancs com a aventura ni a Víctor Morlán com la nova coneixença més recomanable. Precisament per això afegeix: "Tingueu ben present no aturar-vos". I ho remata: "Més lluny, heu d'anar més lluny".
Però no tota la culpa és del tren: és remarcable la capacitat que tenim per complicar-nos la vida i anar amunt i avall. Hem assumit com a sinònim de progrés viure en un lloc, treballar en un altre i beure l'aigua envasada al màxim de lluny de casa. Presumim d'agafar un vol barat per anar a dinar a París. Ens agrada demanar vi d'Austràlia a Barcelona, i quan som a Itàlia ens fa gràcia que tinguin vi del Priorat.
Si sumeu les estones que dediqueu a esperar per posar benzina, a esperar el tallat i el dònut a la barra, esperant maletes a l'aeroport, esperant la criatura, esperant que els fills marxin de casa, esperant companys a les reunions, esperant amics a les portes del cinema i esperant un augment de sou, us deprimireu. Augmenta l'esperança de vida perquè la gent es passa la vida esperant-se.
Al regne de les esperes, mentre esperem noves competències, la rotonda és el símbol nacional, i en floreixen com bolets en cada municipi. Cada vegada que vaig a un poble després d'uns anys, descobreixo que per accedir-hi n'he de superar un parell de noves. I el mètode rotonda és el més utilitzat per decidir les coses: per això a les reunions quan hi ha un tema conflictiu la conclusió sol ser sempre la mateixa: donem-hi un parell de voltes més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada