França estudia implantar a les escoles la setmana de quatre dies

El Ministeri d'Educació francès ha decidit posar fi a la particularitat de fer classe els dissabtes. La mesura, que s'aplicarà inicialment al nivell de primària --de 6 a 11 anys--, ha posat al damunt de la taula la possibilitat d'implantar la setmana de quatre dies, ja que a França el dimecres no és lectiu per als nens i, a partir dels 12 anys, només s'estudia fins al migdia.Farts de matinar els dissabtes, els pares són els que més han saludat la iniciativa. Segons una enquesta, el 80% està a favor de la supressió. Però la reforma planteja diversos interrogants. En primer lloc, ¿què cal fer amb les tres hores dels dissabtes que quedaran alliberades? El titular d'Educació, Xavier Darcos, ha anunciat que es destinaran a ajudar els alumnes endarrerits o que tinguin dificultats d'aprenentatge.

958 HORES A L'ANY

Aquesta mesura busca pal.liar un dels problemes dels quals alerta l'últim informe de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic(OCDE), el de sistemes educatius com el d'Espanya, en què només sobreviuen els més llestos o amb més suport familiar. La reducció d'hores lectives no ha originat enrenou, ja que França és un els països amb un programa escolar més carregat: una mitjana de 958 hores de curs a l'any davant de les 800 hores de la mitjana europea. I donat que la taxa de fracàs escolar s'ha disparat, la idea d'ajudar els que més ho necessiten ha estat ben rebuda, encara que hi ha pedagogs que veuen poc recomanable carregar amb més horesaquells que manifesten un rebuig a l'escola.Així que el nucli del debat recau en com redistribuir el temps. La principal associació de pares d'alumnes, la progressista FCPE, que recolza la supressió del dissabte lectiu, rebutja la setmana de quatre dies. Per ells, un programa excessivament concentrat incrementa el risc de fatiga infantil. Aquesta organització no veu amb bons ulls la retallada d'hores, però es mostra disposada a discutir la "reestructuració" d'uns programes que considera massa carregats. La conservadora Peep reclama igualment "una reflexió global sobre l'organització"."MALA DISTRIBUCIÓ"La majoria dels pedagogs també s'oposen als quatre dies. François Testu, psicòleg expert en ritme escolar, opina que és "la pitjor distribució per als nens" i defensa que entrin una mica més tard --a les nou en lloc de les 8.30-- i treballin el dimecres "no més de dues hores" per adaptar-se de mica en mica a la setmana laboral adulta. En canvi, el sindicat de professors Snuipp es mostra més obert: "Una quarta part de les escoles ja funcionen amb aquest sistema i la cosa va bé", sosté un portaveu.Els professors són reticents a trencar una arrelada tradició. La jornada de repòs del dimecres data del 1972, quan es va instituir perquè els nens poguessin seguir cursos d'educació religiosa al marge de l'escola pública, que des de finals del segle XIX fa gala d'un laïcisme militant. Posteriorment, van néixer els teòrics en ritme infantil, pels quals la setmana partida i amb un cap de setmana curt s'adapta bastant més bé a la infància. No obstant, per compatibilitzar-ho amb la feina dels adults, molts nens són dipositats els dimecres en centres d'esbarjo que segueixen l'horari escolar.

EL PERIODICO