Avui a la tarda anava cap a l'estació de Figueres tornant del cole. Mentre caminava per la vorera he vist com una mare i un fill s'acostaven per la mateixa. Llavors m'he adonat que el nen anava amb les mans a les butxaques i la mare arrossegava una motxilla amb rodes. És un clar reflex de la societat d'avui en dia.
Si tiro uns anys enrera (reconec que en són força ...), recordo com cada dia anava i venia quatre vegades de casa a l'escola, amb una motxilla plena de llibretes i llibres. Les maletes amb rodes encara no s'havien inventat i la portàvem penjant de l'esquena. Algú de nosaltres ha acabat amb l'esquena torta? Hem acabat traumatitzats per aquest fet?
Doncs avui en dia sembla que la mainada no pot fer esforços. Ja no estic parlant d'intentar escoltar allò que explica el mestre o de no xerrar a classe. Parlo de portar la maleta cap a casa. Els nens tenen els llibres sempre a classe, no porten estoig perquè tenen el material a classe, no utilitzen llibretes sinó fitxes que classifiquen en classificadors (valgui la redundància). I la maleta que no pesa res perquè no hi ha res encara l'ha d'acabar portant la mare ... Quin esforç seria haver de portar tot aquest pes a l'esquena !
1 comentari:
Tu ho has dit, això és un clar reflex de la societat. Si els pares els hi fan tot, per què a l'escola s'haurien d'eforçar? si no respecten als pares per què haurien de respectar als professors o mestres?
I aquests estic segura que no són pas imigrants.
Publica un comentari a l'entrada