Pel darrere
Maleïda 'ella'
Nou episodi de llengua maltractada. Ja no és que molts castellanoparlants no sàpiguen dir 'Sabadell'. El nou problema és que, en català, cada vegada costa més sentir una 'ella' ben dita.
Xavier Bosch

A Catalunya no només anem escassos d'inversions en infraestructures. Els pronoms febles, que fixen i personalitzen la nostra llengua, ja fa temps que van de baixa. Els calcs del castellà, cada dia més abundants, estan emmudint un element vertebrador del català. Ara, però, observo una altra xacra lingüística preocupant: estan desapereixent les elles i estan sent substituïdes per unes is dites sense complexos. Un cas paradigmàtic: aquesta setmana l'Agència Catalana de Consum ha estat emetent una falca a les millors cadenes de ràdio del país per canalitzar les reclamacions contra les companyies responsables de l'apagada de juliol. En aquest anunci d'una institució pública, la locutora parla del tai d'electricitat. I es queda tan ampla! Ningú no ha sigut capaç de dir-li que repetís l'enregistrament? Tenim gent que es guanya la vida posant veus sense saber dir totes les lletres? Com és que anem tan mal servits de rigor i d'exigència?
El fenomen de la iodització creix i es reprodueix, però no és nou. A Miquel Roca Junyent, de sempre, se li ha resistit la pronunciació d'aquesta lletra. Els imitadors de Joan Laporta no s'han adonat, encara, que el president del Barça tampoc no la diu. Però aquesta mancança no és una exclusiva d'advocats coneguts. És transversal. No és qüestió ni d'origen, ni de sexe, ni de professions. De fet, encara és més greu que passi tan sovint entre periodistes. Bàsicament en el ram dels esports on, sense cap motiu convincent, sembla que es tingui llicència per malmetre la llengua amb major impunitat. Total, que tant en televisions com en ràdios en català, públiques i privades, cada dia se senten professionals que tenen problemes per parlar del Sevilla, de l'estadi de Zorrilla o per informar del traspàs de Movilla. Més ben dit, de problema no en tenen cap ni un. T'hi foten una i i avall que fa baixada, convençuts, a més a més, que tenen una fonètica impecable.
No sóc filòleg per endevinar les causes d'aquest fenomen. Se m'acut, això sí, que hi ha un bon grapat de catalanoparlants que, a l'hora d'enraonar en castellà, deixen de dir la ella perquè sembli que el seu espanyol és més autèntic. Potser, en tornar a la iengua materna, ja no es recorden de parlar com cal. I tot això passa, paradoxalment, en el moment que el president del país es diu... Montilla.
P.S. Per cert, si aquest article ha ofès algú només se m'acut una cosa: mala iet.

AVUI