Pel darrere

Òndia, la cartera

M'han fotut els calés de les infraestructures. I em sento tractat igual que el turista de les Rambles a qui li acaben de robar la cartera. Ens pot caure malament, el podem trobar hortera, però la cartera era seva.

Carles Capdevila

No em deixen publicar les balances fiscals. Com si quan el turista digués que a dins hi duia dos-cents euros i una Visa, li responguessin: "Això no ho farem constar per no fomentar enveges ni greuges amb gent a qui li han robat més o menys que a vostè".

Els molesta que em queixi. Com si al turista a comissaria li responguessin: " No pensi tant en la seva cartera, egoista provincià, persona tancada i garrepa, deixi de lamentar-se i disfruti del goig de conèixer la ciutat".

No es posen d'acord sobre qui ha d'actuar. Com si al turista li diguessin que li van robar amb un peu al carrer, que depèn d'uns, i un peu a la vorera, que depèn d'uns altres, i era fosc per culpa d'un fanal que van deixar espatllar els que manaven abans.

Els meus representants no es posen d'acord. Com si al turista un li fes saber que s'ho havia buscat, per portar massa diners, anar ensenyant el mapa i dur bermudes. I un altre li discutís si en realitat era seva la cartera, i li exigís que demostrés que ho era, i sobretot què pensava fer amb els seus diners. I un tercer li prometés que si confia en ell, que coneix els que l'hi han fotut, l'hi acabaran tornant, a canvi que estigui calladet. I un quart li promet recuperar-la, però només si rebaixa l'ambició i accepta fer constar a la denúncia que la cartera era de plàstic, i que no hi duia dos-cents euros, sinó cent cinquanta.

La sola idea que em tornin el que era meu, encara que sigui tard i malament, provoca que em tinguin més mania. Com si els veïns de la Rambla s'indignessin davant de la possibilitat que al turista li tornin la cartera i, per calmar-los, la policia els promet que, per compensar, els donaran una propineta a ells, a qui per cert ningú els havia pres res.

No em deixen evadir amb banalitats com un partit amistós per oblidar el disgust. Com si al turista li prohibissin jugar un partit de futbolí al bar de davant de comissaria, amb la moneda d'euro que li queda a la butxaca, perquè veure'l jugar alegrement fomentaria encara més l'odi que es té als turistes en general.

Si explico com em sento m'acusen de victimista, i de no mirar cap endavant. Com si al turista l'acusessin d'estar obsessionat de forma malaltissa pel seu passat amb cartera, en lloc de ser positiu i constructiu i pensar en com sobreviurà sense.

És ben fotut sentir-te turista a casa.

AVUI