diumenge, 30 de setembre del 2007
Nou rècord mundial de marató
L'etíop Haile Gebrselassie ha superat la marca en gairebé mig minut. Ha estat a la marató de Berlín, que s'ha disputat aquest matí. L'atleta etíop ha fet un registre de 2.04.26, que millora el del kenià Paul Tergat, establert el 2003 en el mateix trajecte berlinès, de 2.04.55. Gebrselassie ja havia intentat millorar aquesta marca l'any passat a Berlín, però en els últims quatre quilòmetres el vent en contra li va tallar el ritme i va haver d'ajornar el seu objectiu.
Un cop més, Berlín ha estat l'escenari d'un nou rècord del món de marató. El circuit de la capital alemanya passa per ser un dels més ràpids del món, i les condicions meteorològiques han estat ideals perquè Haile Gebrselassie, aquest cop sí, aprovés la seva assignatura pendent i superés el rècord del món de la distància mítica dels 42 quilòmetres i 195 metres. L'etíop ha sortit des del començament a ritme de rècord, que li marcaven les llebres, curiosament quatre kenians, compatriotes de Paul Tergat, que tenia el rècord mundial des de feia quatre anys. En el quilòmetre 10 portaven un ritme per fer 2.04.15, 40 segons menys que Tergat. Aquí han afluixat una mica, i el pas per la mitja marató ha estat d'1.02.28, el ritme just per igualar la marca de Tergat. En la segona meitat, Gebrselassie ja ha deixat les llebres i, esperonat pel públic, ha aconseguit córrer més ràpid la segona meitat que la primera. Al final, el cronòmetre ha marcat 2 hores, 4 minuts i 26 segons, 29 segons menys que l'anterior rècord, que Tergat havia fet en el mateix circuit. El ritme, senzillament impressionant: 2 minuts i 57 segons per quilòmetre.
Un cop més, Berlín ha estat l'escenari d'un nou rècord del món de marató. El circuit de la capital alemanya passa per ser un dels més ràpids del món, i les condicions meteorològiques han estat ideals perquè Haile Gebrselassie, aquest cop sí, aprovés la seva assignatura pendent i superés el rècord del món de la distància mítica dels 42 quilòmetres i 195 metres. L'etíop ha sortit des del començament a ritme de rècord, que li marcaven les llebres, curiosament quatre kenians, compatriotes de Paul Tergat, que tenia el rècord mundial des de feia quatre anys. En el quilòmetre 10 portaven un ritme per fer 2.04.15, 40 segons menys que Tergat. Aquí han afluixat una mica, i el pas per la mitja marató ha estat d'1.02.28, el ritme just per igualar la marca de Tergat. En la segona meitat, Gebrselassie ja ha deixat les llebres i, esperonat pel públic, ha aconseguit córrer més ràpid la segona meitat que la primera. Al final, el cronòmetre ha marcat 2 hores, 4 minuts i 26 segons, 29 segons menys que l'anterior rècord, que Tergat havia fet en el mateix circuit. El ritme, senzillament impressionant: 2 minuts i 57 segons per quilòmetre.
dissabte, 29 de setembre del 2007
Comiat
l'apunt
Em sap greu, perquè ja m'havia acostumat a aquest espai. Però m'hauré d'acomiadar de vostès durant una temporada. La qüestió és que el cap de setmana passat vaig aprofitar per fer neteja a l'estudi que tinc a casa. No es poden ni imaginar la pila de papers i papers que havia acumulat. I vaig prendre aquella decisió que s'ha de prendre en aquests casos: agafar-ho tot i dur-ho al contenidor. Però ara m'ha vingut com un tret! He recordat que, enmig de tot plegat, també vaig llençar unes quantes cartes antigues, de les que portaven segells d'aquells amb la imatge dels reis. Si la brossa acaba a Campdorà, la fiscalia –que no és ximple i sap que allà ho cremen tot– m'imputarà per injúries a la Corona. I si decideixen reciclar les cartes per fer-ne pasta de paper, suposo que el delicte serà per tortures. Ho he comptat. Com que hi havia més d'una carta, seré reincident i em cauran deu anys. Ja sé que els serà difícil, però hauran de passar sense mi. Em sap greu.
TV3, la dels altres
Des de fa mesos, TV3 (la teva, la nostra, la de tots) va perdent dècimes en la lluita de les audiències. A l'estiu diuen que és perquè la gent marxa a les segones residències i allà no hi ha els mesuradors d'audiència. Quan és època de futbol, diuen que és per culpa dels partits de la Champions que TV3 fa temps que no emet. Quan és Nadal perquè no és una bona època de consum televisiu. I un llarg etcètera.
Però si mireu la graella d'aquesta setmana ho entendreu. Sabeu què emet TV3 quan acaba el Club (cap a dos quarts de set) fins al Telenoticies (a les 9)? Pel·lícules de western ... Després que no em diguin que perden audiència. L'estrany és que encara hi hagi algú que se la miri ...
divendres, 28 de setembre del 2007
dijous, 27 de setembre del 2007
petites històries quotidianes
Avui a la tarda anava cap a l'estació de Figueres tornant del cole. Mentre caminava per la vorera he vist com una mare i un fill s'acostaven per la mateixa. Llavors m'he adonat que el nen anava amb les mans a les butxaques i la mare arrossegava una motxilla amb rodes. És un clar reflex de la societat d'avui en dia.
Si tiro uns anys enrera (reconec que en són força ...), recordo com cada dia anava i venia quatre vegades de casa a l'escola, amb una motxilla plena de llibretes i llibres. Les maletes amb rodes encara no s'havien inventat i la portàvem penjant de l'esquena. Algú de nosaltres ha acabat amb l'esquena torta? Hem acabat traumatitzats per aquest fet?
Doncs avui en dia sembla que la mainada no pot fer esforços. Ja no estic parlant d'intentar escoltar allò que explica el mestre o de no xerrar a classe. Parlo de portar la maleta cap a casa. Els nens tenen els llibres sempre a classe, no porten estoig perquè tenen el material a classe, no utilitzen llibretes sinó fitxes que classifiquen en classificadors (valgui la redundància). I la maleta que no pesa res perquè no hi ha res encara l'ha d'acabar portant la mare ... Quin esforç seria haver de portar tot aquest pes a l'esquena !
dimecres, 26 de setembre del 2007
article de Pasqual Maragall al diari ADN
Vascos y catalanes
Felipe González, según nos recuerda Patxo Unzueta, dijo hace años que respetaría el Estatuto que los vascos hubiesen aprobado con la sola condición de respetar la Constitución. En nuestro caso no fue así: Zapatero, inquieto por la magnitud de la propuesta estatutaria catalana, pactó su recorte con los nacionalistas catalanes y con el presidente de la Generalitat. Pero añadió una condición: el presidente de la Generalitat, después de aprobado el Estatuto, tenía que dimitir. Esta condición no se la puso a Josu Jon Imaz en circunstancias parecidas. Pero Josu dimite. ¿Qué será que siempre se termina así?
Imaz había hecho una propuesta a la canadiense: Quebec sería independiente sólo si una mayoría clara lo reclamaba en referéndum. Allí se hizo y los independentistas perdieron. Asunto zanjado. En Flandes, igual. Imaz proponía, no exactamente lo mismo, pero sí algo parecido: no impedir, no imponer. Los nacionalistas vascos no imponen, sino que pactan en Euskadi un texto con las otras fuerzas, a condición de que esas fuerzas renuncien a hacer la puñeta luego en Madrid.
¿Qué ha pasado? Que el PNV ha tomado la propuesta Imaz por bandera, ha aceptado su dimisión, y se dispone a defenderla en Madrid.
Estamos expectantes. Si la tocan, ¿qué pasará? Aquí la tocaron en las Cortes, pactamos soluciones y se aprobó en referéndum. Veremos los vascos.
Imaz había hecho una propuesta a la canadiense: Quebec sería independiente sólo si una mayoría clara lo reclamaba en referéndum. Allí se hizo y los independentistas perdieron. Asunto zanjado. En Flandes, igual. Imaz proponía, no exactamente lo mismo, pero sí algo parecido: no impedir, no imponer. Los nacionalistas vascos no imponen, sino que pactan en Euskadi un texto con las otras fuerzas, a condición de que esas fuerzas renuncien a hacer la puñeta luego en Madrid.
¿Qué ha pasado? Que el PNV ha tomado la propuesta Imaz por bandera, ha aceptado su dimisión, y se dispone a defenderla en Madrid.
Estamos expectantes. Si la tocan, ¿qué pasará? Aquí la tocaron en las Cortes, pactamos soluciones y se aprobó en referéndum. Veremos los vascos.
Pero ahora resulta que el TC puede impugnar artículos del Estatuto catalán, lo que nos pondría a los pies de los caballos frente al pueblo que refrendó lo que le propusimos que ratificara. Supongo que, por eso, los vascos se quieren asegurar de que no habrá retoques, creen que así no ha lugar a recurso. Pero ¿no puede, por ejemplo, recurrir el defensor del pueblo? ¿Cómo acabará todo esto?
Estamos expectantes.
Estamos expectantes.
dimarts, 25 de setembre del 2007
dilluns, 24 de setembre del 2007
cap de setmana a Carcassona
Vista de Carcassona des de les vinyes que l'envolten
Carcassona il·luminada de nit
Cargol derrapant
Carcassona entre la boira
Davant la porta Narbonesa
diumenge, 23 de setembre del 2007
amb les autoritats que corren per l'aeroport ...
Un home burla la seguretat de l´aeroport de Girona i vola a Blackpool amb una pistola
Un home de nacionalitat britànica va aconseguir burlar divendres els sistemes de seguretat de l´aeroport de Girona i va volar cap a la localitat anglesa de Blackpool amb una pistola amagada entre el seu equipatge de mà. La policia britànica va intervenir quan el vol va arribar al seu destí i l´home va ser detingut.
Segons informava ahir la BBC, l´home va sortir divendres a la tarda de l´aeroport gironí en el vol de la companyia Ryanair cap a la localitat de Blackpool, al nord-est d´Anglaterra. Aparentment, cap dels membres dels diferents cossos de seguretat que treballen a Vilobí va detectar la presència de l´arma.
Mentre l´home ja volava cap al seu destí, agents de la policia de Lancashire van saber, a través d´un avís anònim, que hi havia un passatger en el vol de Ryanair procedent de Girona que pretenia entrar a la Gran Bretanya amb una arma de foc en alguna de les seves maletes. Va ser així com es van preparar per actuar. Un cop l´avió ja havia aterrat, els policies van pujar a bord i van escorcollar tot l´equipatge fins que van trobar una pistola de fogueig amb una mica de munició. No els va costar gaire identificar el propietari de la bossa, que seguidament va ser detingut.
L´arrestat és un home de la localitat de Blackpool, de 39 anys, que va respondre totes les preguntes que li va fer la policia sobre l´arma i va quedar en llibertat a l´espera de futures investigacions que els agents vulguin realitzar. Podria haver de respondre davant la justícia per tinença d´una arma de foc i també podria haver violat les normes de seguretat aèria, segons que ha informat la policia de Lancashire que s´ha fet càrrec del cas. Un portaveu d´aquest cos ja ha descartat que hi hagi relació entre el detingut i qualsevol activitat terrorista.
Descarten que fes de correu
«En aquests moments nosaltres no estem tractant aquest fet com si fos una activitat terrorista i tampoc no creiem que l´home hagi tranportat l´arma en el seu equipatge per fer-la arribar a una altra persona», han assegurat des del cos policial, sense donar més detalls sobre l´operació i sobre la identitat de la persona que ha estat detinguda.
Segons la normativa, només es poden transportar armes a les bodegues dels avions i no es poden portar mai com a equipatge de mà.
Amb tot i amb això, sempre que algú vulgui viatjar amb una arma, ho ha de comunicar al Servei d´Intervenció d´Armes que verificarà tota la documentació i prendrà mesures per garantir la seguretat dels passatgers.
DIARI DE GIRONA
Un home de nacionalitat britànica va aconseguir burlar divendres els sistemes de seguretat de l´aeroport de Girona i va volar cap a la localitat anglesa de Blackpool amb una pistola amagada entre el seu equipatge de mà. La policia britànica va intervenir quan el vol va arribar al seu destí i l´home va ser detingut.
Segons informava ahir la BBC, l´home va sortir divendres a la tarda de l´aeroport gironí en el vol de la companyia Ryanair cap a la localitat de Blackpool, al nord-est d´Anglaterra. Aparentment, cap dels membres dels diferents cossos de seguretat que treballen a Vilobí va detectar la presència de l´arma.
Mentre l´home ja volava cap al seu destí, agents de la policia de Lancashire van saber, a través d´un avís anònim, que hi havia un passatger en el vol de Ryanair procedent de Girona que pretenia entrar a la Gran Bretanya amb una arma de foc en alguna de les seves maletes. Va ser així com es van preparar per actuar. Un cop l´avió ja havia aterrat, els policies van pujar a bord i van escorcollar tot l´equipatge fins que van trobar una pistola de fogueig amb una mica de munició. No els va costar gaire identificar el propietari de la bossa, que seguidament va ser detingut.
L´arrestat és un home de la localitat de Blackpool, de 39 anys, que va respondre totes les preguntes que li va fer la policia sobre l´arma i va quedar en llibertat a l´espera de futures investigacions que els agents vulguin realitzar. Podria haver de respondre davant la justícia per tinença d´una arma de foc i també podria haver violat les normes de seguretat aèria, segons que ha informat la policia de Lancashire que s´ha fet càrrec del cas. Un portaveu d´aquest cos ja ha descartat que hi hagi relació entre el detingut i qualsevol activitat terrorista.
Descarten que fes de correu
«En aquests moments nosaltres no estem tractant aquest fet com si fos una activitat terrorista i tampoc no creiem que l´home hagi tranportat l´arma en el seu equipatge per fer-la arribar a una altra persona», han assegurat des del cos policial, sense donar més detalls sobre l´operació i sobre la identitat de la persona que ha estat detinguda.
Segons la normativa, només es poden transportar armes a les bodegues dels avions i no es poden portar mai com a equipatge de mà.
Amb tot i amb això, sempre que algú vulgui viatjar amb una arma, ho ha de comunicar al Servei d´Intervenció d´Armes que verificarà tota la documentació i prendrà mesures per garantir la seguretat dels passatgers.
DIARI DE GIRONA
dissabte, 22 de setembre del 2007
divendres, 21 de setembre del 2007
dijous, 20 de setembre del 2007
En José Mourinho ha dit prou. O potser ha estat en Roman Abramovich. El que està clar és que ja no és l'entrenador del Chelsea. Però no patiu. No tindrà problemes econòmics. Encara li quedaven tres temporades a raó de 7'5 milions d'euros per any. En total, i comptant indemnitzacions, marxarà de Londres amb la bonica xifra de 35 milions d'euros. Una bona picossada.
dimecres, 19 de setembre del 2007
Matrimonis
l'apunt
Diuen que arriba un punt del matrimoni en què ja no surt a compte divorciar-se. Passats uns anys, concedida la hipoteca de torn i amb un o dos fills, es veu que els costos de la separació són tan grans que surt més a compte conviure en una plàcida discussió permanent que no pas haver de barallar-se per la pensió i el règim de visites dels fills i per qui es queda el cotxe i la casa. El problema és que llavors, pactada una teatral convivència, qualsevol espurna encén un foc i el plaer masoquista que el matrimoni acaba experimentant per la picabaralla és inversament proporcional al mareig que per ells senten els amics de la parella. Mas i Duran i Lleida estan tips l'un de l'altre, s'espien mútuament, s'han perdut la confiança i passen dies i dies sense ni parlar-se. Però aguanten. I a mi això ja em mareja. Sí, ja sé que hi ha matrimonis que han aguantat així tota la vida. Però els temps han canviat. Posats a refundar-se, no en dubtin: a vegades el remei no és pitjor que la malaltia. Divorciïn-se. Ens/es faran un favor.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)