dissabte, 16 de desembre del 2006

fills de papà i mamà, o de regidors d'ajuntaments, o d'advocats peluts



Despullats davant del món (mundial)
Passa-ho!
Iu Forn


La següent conversa va produir-se ahir a la sala de hot tube ionitzat de l'spa preuquet'hicagues de la zona alta de BCN.
-Ai, nena, dijous estava veient la tele i va sortir el teu fill despullat en un acte on hi havia aquest noi que ara és l'alcalde.
-És que el meu fill és artista i reivindicava recuperar l'espai de Can Ricart.
-La nena d'Unió i el nen artista, carai quina família més completa. No, si quan el vaig veure despullat, de seguida vaig adonar-me que era un artista reivindicatiu i compromès perquè una protesta tan trencadora com despullar-se no s'havia fet mai de la vida. ¿I quina mena d'artista és el nen?
-Ell és artista en general. Ai, i no vas veure'l molt prim, pobret? Si, oi? I mira que el Sebastià, l'assistent que tenim a casa, li porta de tant en tant fricandó, que li agrada molt. Però es veu que ser artista desgasta molt.
-Ja m'ho imagino, ja.
-Imagina't si és dura la seva vida que hauries de veure com està de bruta la roba que ens porta per rentar.
-És que l'Ajuntament hauria de tenir els llocs aquest que s'okupen molt més nets, que és una vergonya com està tot.
-Precisament sobre això volen fer una acció...
-Ui nena, quin llenguatge més megafashion. Com es nota que ets mare d'artista...
-Sí, oi? Doncs per Sant Esteve vindrà una colla al mas de l'Empordà. A les carpes del jardí faran l'assaig general d'una acció que és un simbolisme sobre la repressió que pateix la cultura alternativa. Ells es despullaran i els gossos que viuen amb ells aniran vestits.
-Carai, quant de simbolisme s'amaga darrere d'aquesta... acció, oi, en dieu?
-Exacte. Bé, et deixo que haig de passar per ca n'Armani a recollir-li unes coses que s'ha comprat el nen. Ja ens trucarem.
-Ai, nena, quina enveja poder tenir un fill tan alternatiu!!!