el rasclet
Les xilenes de José Montilla
Marta Lasalas
José Montilla, un home taciturn però de frases tan curtes com contundents, n'ha tingut prou amb dues setmanes per demostrar qui mana al govern. Els gols del president als seus socis, algun amb equilibris de xilena, són prou explícits.
Un dels primers gols el va rebre ICV. Després que l'anterior tripartit acabés sense resoldre l'enigma de quina feina hi feia Joan Saura -una incògnita inquietant però electoralment molt rendible per a Iniciativa-, Montilla va voler deixar clar aquest cop la funció del líder ecosocialista: ni més ni menys que la conselleria d'Interior. De sobte, Saura s'ha trobat, porra en mà, havent de perseguir okupes des de La Makabra fins a Can Ricart i ha constatat com la seva cursa amenaça d'obrir una esquerda al cor de l'electorat ecosocialista que fa grinyolar fins i tot la llar familiar. Això passava just abans que es registrés un agreujament del perfil de la delinqüència en ple pont festiu, quan les portades dels diaris, òrfenes de notícies, esperaven per esbombar la situació amb pèls i senyals. En qüestió de dies, doncs, la jugada de Montilla s'ha revelat tan efectiva com arriscada.
El darrer gol del president també ha tingut perfil de Ronaldinho quan els socis d'ERC van oferir-li en safata l'argument definitiu que necessitava per tranquil·litzar el PSOE. La jugada va ser ràpida: el número dos d'Esquerra xuta a córner una bandera espanyola i s'organitza una tangana que obliga els republicans a genuflexionar-se davant l'ensenya estatal amb una docilitat que ha ennuegat més d'una gola republicana. Penalti i goool de Montilla, el nou pichichi de la política catalana!
I això només són dos exemples. El partit segueix.
Les xilenes de José Montilla
Marta Lasalas
José Montilla, un home taciturn però de frases tan curtes com contundents, n'ha tingut prou amb dues setmanes per demostrar qui mana al govern. Els gols del president als seus socis, algun amb equilibris de xilena, són prou explícits.
Un dels primers gols el va rebre ICV. Després que l'anterior tripartit acabés sense resoldre l'enigma de quina feina hi feia Joan Saura -una incògnita inquietant però electoralment molt rendible per a Iniciativa-, Montilla va voler deixar clar aquest cop la funció del líder ecosocialista: ni més ni menys que la conselleria d'Interior. De sobte, Saura s'ha trobat, porra en mà, havent de perseguir okupes des de La Makabra fins a Can Ricart i ha constatat com la seva cursa amenaça d'obrir una esquerda al cor de l'electorat ecosocialista que fa grinyolar fins i tot la llar familiar. Això passava just abans que es registrés un agreujament del perfil de la delinqüència en ple pont festiu, quan les portades dels diaris, òrfenes de notícies, esperaven per esbombar la situació amb pèls i senyals. En qüestió de dies, doncs, la jugada de Montilla s'ha revelat tan efectiva com arriscada.
El darrer gol del president també ha tingut perfil de Ronaldinho quan els socis d'ERC van oferir-li en safata l'argument definitiu que necessitava per tranquil·litzar el PSOE. La jugada va ser ràpida: el número dos d'Esquerra xuta a córner una bandera espanyola i s'organitza una tangana que obliga els republicans a genuflexionar-se davant l'ensenya estatal amb una docilitat que ha ennuegat més d'una gola republicana. Penalti i goool de Montilla, el nou pichichi de la política catalana!
I això només són dos exemples. El partit segueix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada