Sopar d'empresa a Can Tripartit
Passa-ho!
Iu Forn
Ahir vaig anar al sopar d'empresa de Tripartit SL. Feia anys que no assistia a una festa amb tanta disbauxa.
Només arribar hi havia barra lliure de valeriana, com per anar escalfant l'ambient, sap? El menjador estava presidit per un arbre de plàstic il·luminat amb ciris de baix consum i les taules estaven decorades amb centres que eren una corona de morts, un detall sobri, però bonic. De fons sonava cant gregorià interpretat per Leonard Cohen. Pot imaginar que entre la beguda, la música i les ganes de passar-s'ho bé, ja abans de sopar la gresca era brutal. El menú va estar a l'altura. Servit per l'empresa Fets i No o Crus o Adobats, de primer hi va haver un enciam sense amanir i de segon, bledes. Tot això regat amb abundant til·la.
L'ambient era tan descontrolat que justament passava pel restaurant un eremita que fa 43 anys que viu sol en una muntanya i va quedar-s'hi una estona. Al cap de cinc minuts va fotre el camp fart de tant de silenci.
I llavors va arribar la gran fi de festa. Havia de venir Tricicle, però des de Presidència van considerar que xerraven massa. Al final van actuar els Doctor Estivill, un grup trashpunk patxuco que va interpretar el tradicional Fum, fum, fum amb roncs i badalls. Els consellers i les conselleres ja estaven drets a les cadires ballant com posseïts (i posseïdes) quan va venir el número més fort vist en molt de temps: Montilla i Obiols van pujar a l'escenari per jugar una partida d'escacs. Tres hores després, havent realitzat dos moviments cada un, van haver de parar. Més que res pel paroxisme bestial dels presents. Llavors, en nom de tots els presents, va prendre la paraula el vicepresident.
-Crec que parlo en nom de tots i de totes quan dic que no tenim res a dir... per si de cas.
I de la resta, sento no poder explicar-li res de res. No recordo què va passar. Crec que va ser la barreja entre la valeriana i la til·la. És que a mi barrejar se'm posa fatal.
Passa-ho!
Iu Forn
Ahir vaig anar al sopar d'empresa de Tripartit SL. Feia anys que no assistia a una festa amb tanta disbauxa.
Només arribar hi havia barra lliure de valeriana, com per anar escalfant l'ambient, sap? El menjador estava presidit per un arbre de plàstic il·luminat amb ciris de baix consum i les taules estaven decorades amb centres que eren una corona de morts, un detall sobri, però bonic. De fons sonava cant gregorià interpretat per Leonard Cohen. Pot imaginar que entre la beguda, la música i les ganes de passar-s'ho bé, ja abans de sopar la gresca era brutal. El menú va estar a l'altura. Servit per l'empresa Fets i No o Crus o Adobats, de primer hi va haver un enciam sense amanir i de segon, bledes. Tot això regat amb abundant til·la.
L'ambient era tan descontrolat que justament passava pel restaurant un eremita que fa 43 anys que viu sol en una muntanya i va quedar-s'hi una estona. Al cap de cinc minuts va fotre el camp fart de tant de silenci.
I llavors va arribar la gran fi de festa. Havia de venir Tricicle, però des de Presidència van considerar que xerraven massa. Al final van actuar els Doctor Estivill, un grup trashpunk patxuco que va interpretar el tradicional Fum, fum, fum amb roncs i badalls. Els consellers i les conselleres ja estaven drets a les cadires ballant com posseïts (i posseïdes) quan va venir el número més fort vist en molt de temps: Montilla i Obiols van pujar a l'escenari per jugar una partida d'escacs. Tres hores després, havent realitzat dos moviments cada un, van haver de parar. Més que res pel paroxisme bestial dels presents. Llavors, en nom de tots els presents, va prendre la paraula el vicepresident.
-Crec que parlo en nom de tots i de totes quan dic que no tenim res a dir... per si de cas.
I de la resta, sento no poder explicar-li res de res. No recordo què va passar. Crec que va ser la barreja entre la valeriana i la til·la. És que a mi barrejar se'm posa fatal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada