Mamà, jo vull ser okupa

Passa-ho!

Iu Forn

Aquest matí a primera hora he anat a l'entitat on vaig contractar la hipoteca i els he dit, textualment: "Mirin, ke a partir d'avui li passin l'import de la kuota mensual a l'Ajuntament de BCN. Ah, i la resta de rebuts ja vindré a buskar-los personalment perkè, saben kè passa, que m'instal·lo en una kasa okupa i encara no sé en kina. O sigui ke, de moment, tindré una adreça incerta. Enkantat d'haver-los konegut i ke mori el kapital".

I sap per què aquest matí he fet això? Home (i dona) és la reacció normal després de llegir que l'Ajuntament de BCN ha ofert un pis de protecció oficial i diners a uns okupes perquè abandonin un edifici en què, com és evident, s'estaven il·legalment. És la notícia que ens canvia la vida a tots (i a totes). Ciutadans (i ciutadanes), s'ha acabat arribar justet a final de mes (o no arribar-hi) per culpa del rebut de la hipoteca. Fem-nos tots okupes i a viure. I espero que amb mi vinguin, per exemple, els adjudicataris dels pisos de protecció oficial que van ser sortejats a Badalona l'any 2000. Sis anys després només saben que de 900 habitatges promesos se n'han fet 103. ¿Per què aquestes 797 parelles que encara no tenen pis han de continuar esperant pacientment que l'administració solucioni un problema que ella mateixa ha creat, oi? Au, tots a okupar i a esperar el pis de protecció oficial.

Bé, i també espero que en aquesta aventura m'acompanyin els veïns del casal okupa del carrer Sant Pere Més Baix de BCN. Ni s'imagina que contents que estan per poder suportar cada cap de setmana des de fa cinc anys macrofestes amb presència de més de mil persones. Miri si són unes trobades multiculturals que la batalla campal del passat mes de febrer va acabar amb un membre de la Guàrdia Urbana en estat de coma a causa d'una pedrada.

Vinga, va!!! Què fa encara a casa seva? Okupem-ho tot i a partir d'aquí exigim els nostres drets.

AVUI