Des d'alguns sectors de la brunete mediàtica s'ha comparat el Parlament de Catalunya amb l'israelià a causa dels nombrosos grups parlamentaris que hi són presents. Potser no s'han adonat que com més partits més plural és el parlament. Per ells, qualsevol partit que no sigui el PP, PSOE i potser IU ja és estrany. Doncs no ho és. I no només a Catalunya passa. Quins partits existeixen a més dels tradicionals? Si mirem els resultats electorals, veiem com a cada comunitat autònoma hi ha nombrosos partits que només treuen diputats als parlaments autonòmics o regidors a les municipals. Veiem-ne alguns casos:

• Andalusia: Partit Andalucista (ha tingut algun diputat a Corts) i Partit Socialista d'Andalusia (escissió del PSOE andalús, amb el senyor Pacheco al capdavant)
• Aragó: la Chunta Aragonesista i el PAR (Partido Aragones Regionalista)
• Astúries: Partiu asturianista, Andecha Astur i Unión Renovadora Asturiana (URAS)
  
• Canàries: Coalición Canaria, Agrupación Tiñerfeña de Independientes i Iniciativa Canaria
  
• Cantabria: Partido Regionalista Cántabro (actualment el president de Cantabria ho és del partit)
• Castella i Lleó: Unión del Pueblo Leonés i Tierra Comunera-Partido Nacionalista Castellano
• Castella la Manxa: Tierra Comunera-Partido Nacionalista Castellano
• Catalunya: Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya, Inicativa per Catalunya-Verds
• País Valencià: Bloc Nacionalista, Unió Valenciana, Esquerra Republicana del País Valencià
• Extremadura: Extremadura Unida
• Galícia: Bloque Nacionalista Galego
• Illes Balears: Partit Socialista de Mallorca-Entesa Mallorquina, Unió Mallorquina, Unió de Centristes de Menorca, Unió del Poble Balear
• La Rioja: Partido riojano
• Madrid: Los Verdes de la Comunidad de Madrid
• Navarra: Unión del Pueblo Navarro (el PP a Navarra no es presenta i la UPN ocupa el seu lloc), Nafarroa Bai, Aralar, PNB-EA, Batzarre, Convergencia de Democrátas de Navarra
• Euskadi: PNB, EA, Aralar, Batasuna, Partit Comunista de les Terres Basques, Unio Alavesa
• Múrcia: aquí estan més preocupats amb l'aigua que amb els partits polítics