Ha caigut 'il boss dei boss'

Passa-ho!

Iu Forn

La versió oficial diu que al centre de Roma no hi han construït mai un metro perquè allà hi forades i et surt un imperi. La versió real és que no volen foradar perquè el subsòl de la ciutat està, efectivament, ple de restes, però de col·legis electorals en ple funcionament. És que fan el recompte en nombres romans i tot s'alenteix tant que ara ja van per la meitat de l'escrutini de la votació que va organitzar Juli Cèsar entre Pompeu i Cras a veure qui dels tres anava a la Gàl·lia a buscar tabac.

I miri que en principi unes eleccions són una cosa senzilla. Es tracta que uns senyors i unes senyores votin uns altres senyors i senyores. Qui treu més vots guanya. Doncs no, la qüestió és complicar-ho cada cop més amb lleis i més lleis que tenen com a objectiu que hi hagi vots amb més valor que altres. Llei electoral, en diuen.

L'opinió publicada per aquí apostava per Prodi, d'igual manera que a les eleccions americanes el candidat era un ja desaparegut Kerry. No li nego que si un servidor hagués hagut de votar a les eleccions italianes, mai de la vida ho hauria fet per Berlusconi. Em repugna com a polític, com a empresari (per dir alguna cosa) i com a persona. Ara bé, me'n guardaré prou de criticar els electors que l'han votat, sobretot perquè si jo fos italià no sé si tindria motius per donar-li el meu suport o no. I, miri, aquí tampoc estem en condicions d'anar donant lliçons de democràcia quan a Itàlia ha votat el 83,6% del cens i aquí, a poques setmanes d'un referèndum, donen com a gran èxit una participació de poc més del 50%. De la mateixa manera, me'n guardaré prou de relacionar la caiguda de Berlusconi amb la del capo mafiós Bernardo Provenzano. Sobretot perquè aquí, efectivament, ha esclatat el cas Marbella, però el litoral (i el que no és litoral) va des de Port Bou fins a Irun. I en tants quilòmetres hi caben centenars de Marbelles (i de Provenzanos).

AVUI