DIMARTS, 04/04/2006 - 06:00h
Marbella com a precedent
El govern espanyol sembla que decidirà avui de dissoldre l'ajuntament de Marbella, enfonsat en el caos de l'especulació urbanística i la delinqüència imbricada en la vida política. El cas m'interessa molt, sobretot com a precedent. Perquè estic convençut que molts ajuntaments valencians i balears no són gaire lluny de Marbella, d'això que Marbella representa. I ja se'm fa aigua a la boca sols de pensar en alguns polítics concrets i d'imaginar-me'ls ingressant a la presó.
La política valenciana, no sols aquesta, però sobretot la valenciana, ha estat marcada aquests darrers vint anys per l'especulació urbanística. Ajuntaments populars, però també molts consistoris dels altres partits, especialment socialistes, s'han llançat a una voràgine de destrucció del territori i d'enriquiment fàcil que resulta complicada d'explicar, per allò que té de manca de respecte profund del propi país i de relaxació de les regles bàsiques de la democràcia. Tan complicada d'explicar resulta aquesta voràgine especuladora, que Europa s'ha posat les mans al cap i des del Parlament Europeu ha promogut una rèplica que bé podria haver significat el principi de la fi de la impunitat viscuda aquestes dècades.
Si Marbella val com a exemple i, alguns ajuntaments més el segueixen, si realment això que viurem avui no és una anècdota, potser sí que començarà a esvair-se aquest malson dels PAIS d'urbanització obligatòria. I amb el malson es dissiparà la ràbia acumulada, la impotència que molts sentim en veient de quina manera el creixement desordenat i especulatiu ha anat apoderant-se del nostre paisatge quotidià, de la nostra geografia més estimada.
La política valenciana, no sols aquesta, però sobretot la valenciana, ha estat marcada aquests darrers vint anys per l'especulació urbanística. Ajuntaments populars, però també molts consistoris dels altres partits, especialment socialistes, s'han llançat a una voràgine de destrucció del territori i d'enriquiment fàcil que resulta complicada d'explicar, per allò que té de manca de respecte profund del propi país i de relaxació de les regles bàsiques de la democràcia. Tan complicada d'explicar resulta aquesta voràgine especuladora, que Europa s'ha posat les mans al cap i des del Parlament Europeu ha promogut una rèplica que bé podria haver significat el principi de la fi de la impunitat viscuda aquestes dècades.
Si Marbella val com a exemple i, alguns ajuntaments més el segueixen, si realment això que viurem avui no és una anècdota, potser sí que començarà a esvair-se aquest malson dels PAIS d'urbanització obligatòria. I amb el malson es dissiparà la ràbia acumulada, la impotència que molts sentim en veient de quina manera el creixement desordenat i especulatiu ha anat apoderant-se del nostre paisatge quotidià, de la nostra geografia més estimada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada