diumenge, 21 d’agost del 2011

Dia 39. Comencem el trajecte de tornada a casa


17:30 PM
Ens hem aixecat quan el cos ha dit prou (eren dos quarts de set del matí i sembla estrany que el cos se’ns hagi acostumat a aquests horaris ... Que dur serà tornar als horaris catalans ...) i, després de fer una caminadeta i mig esmorzar-dinar (ens hem acabat la pizza d’ahir sopar), hem enllestit maletes ja que a les 12 ens portaven a l’aeroport. Una estona abans la casa s’ha començat a omplir per dir-nos el darrer adéu i donar records a tota la família catalana (que seran ben donats quan arribem a casa). Després d’una foto de record, ens hem acomiadat de la Jenny, en Robert i les seves filles i la Kathryn, ja que la Linda i en Shane ens han acompanyat a l’aeroport. Durant el trajecte, ens hem despistat i hem anat a parar a la Domestic Terminal, quan en realitat havíem d’anar a la international. Després de fer una imprudència viària (anar marxa enrere un centenar de metres), hem agafat el camí correcte que ens ha dut fins a la terminal. Allà hem facturat equipatge (22’6 quilos la meva maleta i 17’8 la de la Mireia) i ens hem acomiadat finalment de la Linda i en Shane. Segur que els veurem algun dia per l’Empordà! Tot i arribar a l’aeroport dues hores abans, no hem tingut gaire temps lliure. En primer lloc passar per l’escàner l’equipatge de mà i, després d’una altra cua, control de passaports. Deu minuts abans de l’hora prevista, el nostre avió Airbus 330-300 s’ha enlairat destí Singapur, un trajecte de gairebé 8 hores.
Com que hem d’aprofitar el temps, hem començat a muntar el Hoffman del nostre viatge fins que ens han dut el dinar. Hem demanat vi negre i tot per celebrar que tornem a casa! Tres hores després d’enlairar-nos encara estem sobrevolant Austràlia. De fet, la meitat del trajecte és creuar el país ... Tot just ara passem per sota Darwin. M’ha sobtat l’alçada en què volem: 11.500 metres. Crec que a l’anada no anàvem tant alts!

PD. Hem arribat a 12.500 metres d’alçada.