dimecres, 31 d’agost del 2011

Números convocats a Girona. Primària.

Primària

Data: 31/08/2011

Mestres


1 ALL - Audició i llenguatge 16.852
2 EES - Educació especial: pedagogia terapèutica 20.220
3 PFR - Educació Primària, francès No hi ha convocats
4 PAN - Educació primària, anglès 19.592
5 PMU - Educació primària, música 20.344
6 PEF - Educació primària, educació física 18.775
7 INF - Educació infantil 49.424
8 PRI - Educació Primària 46.277

Professors de secundària amb disponibilitat per primària


1 ALL - Audició i llenguatge No hi ha convocats
2 EES (PSI)  - Educació especial: pedagogia terapèutica 20.286
3 PFR (FR)  - Educació Primària, francès 11.138
4 PAN (AN)  - Educació primària, anglès 49.843
5 PMU (MU)  - Educació primària, música 21.799
6 PEF (EF)  - Educació primària, educació física No hi ha convocats
7 INF (PSI)  - Educació infantil 42.889
8 PRI (AL,  AN,  CN,  DI,  EF,  FI,  FQ,  FR,  GE,  GR,  LA,  LC,  LE,  MA,  MU,  PSI)  - Educació Primària 14.057

Nomenaments telemàtics. Convocats a Girona. Secundària

Girona

Secundària

Data: 31/08/2011

Professors de secundària


1 MA - Matemàtiques 21.860
2 133 - Alemany EOI 11.591
3 192 - Francès 17.402
4 193 - Anglès EOI 13.486
5 195 - Català EOI 5.374
6 506 - Hoteleria i Turisme 18.379
7 507 - Informàtica 43.530
8 601 - Cuina i pastisseria 21.959
9 603 - Estètica 13.971
10 604 - Fabricació i instal·lació de fusteria i mobles 17.786
11 609 - Manteniment de vehicles 8.860
12 611 - Mecanització i manteniment de màquines 18.870
13 627 - Sistemes i Aplicacions Informàtiques 52.323
14 709 - Disseny d'interiors 30.762
15 720 - Materials i Tecnologia: Disseny 6.377
16 808 - Fotografia i Procesos de Reproducció 21.686
17 501 - Administració d'empreses 18.459
18 505 - Formació i orientació laboral 9.301
19 508 - Intervenció sociocomunitària 1.365
20 512 - Organització i projectes de fabricació mecànica 15.002
21 513 - Organització i Projectes de Sistemes Energètics 19.308
22 518 - Processos sanitaris 10.107
23 524 - Sistemes electrònics 19.395
24 525 - Sistemes electrotècnics i automàtics 20.474
25 602 - Equips electrònics 18.580
26 606 - Instal·lacions Electrotècniques 20.813
27 612 - Oficina de Projectes de Construcció 15.154
28 616 - Operacions i equips de Producció Agrària 10.016
29 620 - Procediments Sanitaris i Assistencials 13.680
30 621 - Processos comercials 15.526
31 622 - Processos de gestió administrativa 19.223
32 625 - Serveis a la comunitat 12.083
33 723 - Organització Industrial i Legislació 20.609
34 FR - Francès 19.552
35 AN - Anglès 20.445
36 LC - Llengua Catalana i Literatura 14.488
37 MU - Música 17.256
38 DI - Dibuix 21.202
39 CLA - Cultura Clàssica 14.049
40 FQ - Física i Química 20.694
41 ECO - Economia 30.389
42 CN - Biologia i Geologia 18.678
43 TEC - Tecnologia 19.489
44 EF - Educació Física 14.663
45 LE - Llengua Castellana i Literatura 16.952
46 FI - Filosofia 10.674
47 GE - Geografia i Història 11.517
48 PSI - Orientació educativa 11.790
49 707 - Dibuix Artístic i Color 20.975

La nova versió d'en Wally

http://estatic.elpunt.net/imatges/43/99/alta/780_008_4399324_c1cc68c64e56072b626a40746a9b0d96.jpg

Borsa de treball de personal docent. Servei territorial de Girona.

Si algú vol veure la relació de personal docent per especialitat del Servei Territorial de Girona (aquell famós totxo que abans corria pel departament i que, per fi, l'han digitalitzat), acaba de sortir l'actualització a data de 31 d'agost. Pel que veig, hi surten tots els interins, inclosos els del pacte d'estabilitat que, en teoria, no haurien d'entrar als nomenaments telemàtics d'avui.

dimarts, 30 d’agost del 2011

V Marxa de Torxes a Girona. 10-09-11


"L'evolució del Barça" per Martí Perarnau

Barça 3.0, el Idioma sigue evolucionando


1.- El 3-4-3 anunciado al conocer la alineación ha sido, en realidad, un 3-1-3-3 totalmente “bielsano”. Mucho más cruyffista que Cruyff, Pep Guardiola se ha encomendado a su amigo Bielsa para dar una nueva vuelta de tuerca en la evolución del Idioma Barça, que cada temporada da pasos adelante en el ámbito táctico. El de ahora ya es el Barça 3.0, capaz de alinear al 'doble Messi', o sea, a Messi y a Cesc haciendo de Messi. Adelantemos ya que la evolución no se detendrá aquí: en partidos menos arriesgados del Camp Nou veremos este año un 2-3-3-2 jugando en apenas 30 metro, pero no hay que fijarse en el dibujo, que sólo es un dibujo. Lo que importa de verdad es la idea, el sentido del juego, la intención y el movimiento perpetuo. Los conceptos, no un dibujo. 
 
2.- Guardiola siempre confecciona las alineaciones pensando en cómo atacar al rival y nunca en cómo defenderse de él. El 11 de hoy es fruto de esa idea. No es una ‘boutade’ para aparentar, ni una ‘guardiolada’ sin sentido, sino una decisión meditada y estudiada. Podía haber salido mal, por supuesto, porque las decisiones pueden ser erróneas, pero nunca caprichosas. La realidad del partido ha demostrado el acierto de la decisión. 

3.- Dijo Arrigo Sacchi que la evolución del fútbol pasaría por convertir todo el terreno de juego en un centro del campo y llenarlo de centrocampistas (no sé si empleó exactamente estas palabras). Pep escuchó aquello y el Barça está por la labor. Seis centrocampistas en la alineación inicial más Messi, que lleva dos años siendo un centrocampista más, un todocampista-goleador, rara avis, especie singular. Con esos 7 centrocampistas, el juego de posición adquiere una dimensión desconocida y se acerca a la profecía de Sacchi. La fluidez deviene en movimiento perpetuo (“perpetuum mobile”). 

4.- Cesc & Messi Sociedad Limitada. Se conocieron siendo niños, coleccionaron cromos juntos y aprendieron los trucos en la vieja pizarra verde de La Masia. El retorno de Fàbregas es la mejor noticia del año para el Barça. Ya no por lo que supone de futuro, sino por lo que implica en el presente rabioso. Los viejos socios vuelven a encontrarse y repiten maniobras. Como cuando jugaban a las chapas y barrían en cadetes. No han perdido el aire pícaro de los partidos infantiles. Ni siquiera necesitan mirarse: se presienten. 

5.- El verdadero precio del fichaje de Cesc lo hemos conocido en las últimas 96 horas. Desde el viernes en Mónaco hasta hoy en el Camp Nou, pasando por la masacre de Old Trafford. Su precio ha sido una cosa. Su valor, otra muy distinta. Muy superior. Good Buy, decian en Londres. Good Buy, en efecto, ahora que se ha integrado en un ecosistema futbolístico en el que aún puede explotar más.

6.- La conducción de Thiago en el primer gol, acompañado por Cesc, es de manual. Media defensa rival espera el pase a Fàbregas y se va tras él, ayudada por el amague de Thiago, amague de cuerpo y de rostro. Incluso Diego López bascula hacia Cesc, como queriendo adelantarse al inminente remate. Y cuando ya toda la estructura defensiva está desequilibrada, Thiago emplea la pierna izquierda para cruzar donde nadie la espera. 

7.- Thiago ha perdido un balón en la zona central y en vez de quedarse mirando, como hacía, ha corrido a defenderlo (por cierto, de forma espléndida). Ese es el cambio que le pedía Pep desde hace un año y que no llegaba. Ya está aquí. 

8.- El debate del verano en Barcelona versó sobre las incompatibilidades. Teniendo tan cerca al equipo y a Guardiola, ¿a qué vino semejante debate? 

9.- Villarreal sin balón es como un jilguero sin alas. Lucha y se esfuerza denodadamente, bien plantado en el campo, cubriendo huecos, pero persigue gacelas. Siete gacelas en concreto, más dos zorros en las bandas (Pedro y Alexis). Persecución imposible por más voluntad que han derrochado los de Garrido. El Villarreal está construido para tener el balón y adquiere sentido a partir de él. Sin cuero, no hay Villarreal. Y sin Cazorla, menos.

10.- Los extremos del Barça no pueden medirse por el número de veces que tocan el balón. Ellos no están para atacar, sino para defender. Los amigos chilenos deberán reconvertir su forma tradicional de interpretar el fútbol: Alexis Sánchez ya no es un delantero. Ahora es un defensa. Está para ‘estirar la lona’, la misión que en el Barça reciben los atacantes. El Barça defiende en el área rival. Es así. No hay más. Alexis lo hará muy bien en esa función.

11.- La reconversión de Keita como mediocentro de posición. Lo que nos quedaba por ver: que fuese ancla y eje del equipo. Tras las reconversiones anteriores de Abidal, Mascherano, Messi o Busquets, la de Keita parecía la más ardua, casi un imposible, pero Pep se ha empeñado en ella y, contra todo criterio, va camino de conseguirlo.

y 12.- Y Valdés.

La primera maneta de la temporada. I no la darrera.

http://www.ara.cat/esports/barca/Messi-punt-contra-Vila-real-GETTY_ARAIMA20110829_0107_10.jpg

http://www.ara.cat/esports/barca/Barca-celebren-Messi-Vila-real-EFE_ARAIMA20110829_0108_10.jpg


http://www.ara.cat/esports/barca/Jugadors-Barca-Cesc-Vila-real-AFP_ARAIMA20110829_0103_10.jpg

http://www.ara.cat/esports/barca/Pep-Guardiola-daprovacio-jugadors-AFP_ARAIMA20110829_0106_10.jpg

http://www.ara.cat/esports/barca/Alexis-celebra-contra-Vila-real-AFP_ARAIMA20110829_0104_10.jpg

http://www.ara.cat/esports/barca/Cesc-estirat-celebra-Vila-real-AFP_ARAIMA20110829_0102_10.jpg



http://www.ara.cat/esports/barca/Thiago-Alcantara-Barca-Vila-real-GETTY_ARAIMA20110829_0100_10.jpg

dilluns, 29 d’agost del 2011

Dues assignatures més a l'ESO

Els astronautes que viatgin a Mart hauran de saber de cuina i agricultura

Les missions tripulades a Mart exigiran als astronautes coneixements de gastronomia i agricultura, a més d'astrofísica, ja que la NASA es planteja que hagin de cultivar i cuinar els seus propis aliments, segons ha informat el Laboratori de Sistemes Alimentaris de l'organisme a Houston (Texas, EUA).
"Els principals desafiaments que es presenten davant els viatges a Mart es refereixen a l'equilibri de pes, volum, utilització de recursos i acceptabilitat del menjar", va dir Maya R. Cooper, científica del Laboratori de Sistemes Alimentaris, en una conferència en la Trobada Nacional de la Societat de Química dels EUA celebrat a Denver. Cooper va assenyalar que la possibilitat que siguin els cosmonautes els que cultivin els seus propis aliments i es preparin el menjar és una de les propostes en què treballen.

Per a les estades a l'Estació Espacial Internacional (EEI) els astronautes viatgen amb 1,7 quilos de menjar per persona i dia. No obstant, els trajectes d'anada i tornada al planeta vermell poden durar cinc anys. Això significaria 3,7 tones, i complica el projecte des del punt de vista logístic. "Ara mateix contemplem la possibilitat de desenvolupar un sistema bioregeneratiu que inclogui el cultiu d'aliments en l'espai i la possibilitat d'enviar grans quantitats de productes a l'hàbitat marcià", va dir Cooper. Aquests plans exigirien una preparació més gran i un processament d'aliments que l'actual sistema utilitzat en els transbordadors espacials i l'EEI, que orbita al voltant de la Terra.


Imatge de Mart captada per la NASA. EFE

X Marxa popular de la Minerva

Diumenge 4 de setembre de 2011
X Marxa popular de la Minerva. Calella.
Sortida a les 8 del matí des del camp de futbol de mar.
Recorregut de 13 quilòmetres

I Marxa de l'Escurçó

Diumenge 4 de setembre de 2011
I Marxa de l'Escurçó. Castell d'Aro.
Sortida a les 8.30h des del Pavelló
Recorregut d'uns 12 quilòmetres



XXXII Marxa de Flaçà

Diumenge 4 de setembre de 2011
XXXII Marxa de Flaçà
Sortida a les 9 del matí des de la zona poliesportiva
Recorregut de 10 quilòmetres

diumenge, 28 d’agost del 2011

Excursió a Vallter: Bastiments i Pic de l'Infern

A dos quarts de set enfilàvem amb el cotxe des de La Bisbal direcció l'estació d'esquí de Vallter 2000. Dues hores més tard, i aparcats en un dels revolts de la carretera a pocs metres de l'estació, hem agafat el camí que ens ha portat, en poc més de 15 minuts, al refugi d'Ulldeter (2.235m). Aquí ja ens hem desabrigat ja que feia sol i, encara que al cotxe feia vent, no l'hem tornat a trobar en tot el camí. D'aquí al coll de la Marrana (2.529m) es puja fàcilment, només amb un petit desnivell en el darrer tram. Aquí hem esmorzat gaudint de les vistes del Gra de Fajol, Bastiments i pic de Fresers (que tapa el Pic de l'Infern), així com el Canigó si ens giràvem totalment. Ben esmorzats, hem començat a pujar el Bastiments (2.883m). En un primer moment la pujada és suau però ràpidament el camí comença a serpentejar fins que assolim la primera creu (trobarem dos fites més a dalt la carena del Bastiments). Aquí no ens hi hem quedat gaire ja que no volíem perdre temps perquè encara ens quedava molt camí. Des del Bastiments ja hem pogut veure el Pic de l'Infern, el darrer objectiu. Però per arribar-hi cal primer baixar el Bastiments enmig d'un pedregal, pujar el Pic de Fresers (2.835m), baixar una mica més i finalment assolir el Pic de l'Infern (2.869m). A partir d'aquí, tot venia de baixada. La part més difícil era la primera ja que la baixada era encara enmig de pedres. Però quan hem arribat a la Barraca de Tirapits, hem agafat el GR11 que porta cap a Núria i això ja semblava una autopista. Hem anat baixant cap als Aigols Podrits i, després d'una suau pujada, hem tornat al Coll de la Marrana i d'aquí, en poc més de 20 minuts, al refugi d'Ulldeter, on hem dinat. El cotxe ja estava sota nostre.

Segons el GPS, hem caminat 4h45m efectives en 12'09 quilòmetres amb un desnivell total de 2.000 metres de desnivell acumulat, amb una alçada màxima de 2.2860m i una de mínima de 2.092. Us poso també l'enllaç al WIKILOC perquè pogueu veure el recorregut.

El Bastiments des del Coll de la Marrana
Fauna pirinenca

Arribant al Bastiments
Hem fet el cim!
El Pic de l'Infern. Al fons, el Canigó
El majestuós Canigó
La cabana de Tirapits. Bon lloc de conèixer si t'agafa mal temps.
I més fauna

Passejada per l'Excellence Fair

Ahir, gràcies a un bon amic (no direm el nom per no portar-li problemes :-p) vam poder entrar a l'Excellence Fair que es feia a La Gavina de S'Agaró. Com podeu comprovar amb les fotos, ens vam endur un parell de cotxes ...



divendres, 26 d’agost del 2011

De la nena maca al toquem-la sense que se n'assabentin

Com deveu haver sentit en els darrers dies, la sagrada Constitució Espanyola serà reformada. Però no us penseu que és una reforma de punts substancials que han de ser modernitzats ja que una constitució amb 33 anys d'existència potser ja no és tant vigent com abans. Reformen el Senat perquè sigui una cambra de representació territorial i no un cementiri d'elefants com ho és actualment? No. Introdueixen canvis fiscals perquè altres comunitats autònomes puguin accedir al concert econòmic? No. Ni tant sols perquè una dona pugui ser reina? Però què dius! Les reformes es fan com ho han fet el PSOE i el PP. Amb "nocturnidad y alevosía". De nit, pactant els dos grans partits polítics. I, evidentment, sense referèndum. No sigui que els ho tombem. Per tant, la tant sagrada constitució que no es pot canviar perquè trenca la unitat d'Espanya quan ho demanen els anomenats "nacionalistes", ara sí que val perquè ho fan els "constitucionalistes".

PD. Per a mi, tant m'és si la reformen com si la deixen com està. El que realment desitjo és tenir una altra constitució. I no l'espanyola.

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJcx0YE2sY1y-lWge5stTT0e19-YtZPx72qEWYBpIkOBcsY10EDiZ47CMDfgElF4f8xDaBpzQlQ_3Ggce79G32i4YmBig7uW9ZFbsy20XwGMD-IrhRe4ReGWa1gVJft0hXHZE/s320/constitucion.jpg

Humor gràfic

http://estatic.elpunt.net/imatges/43/96/alta/780_008_4396368_ce54fcd70370b9880535f6f2bc630217.jpg 

http://estatic.elpunt.net/imatges/43/96/alta/780_008_4396373_6af473440317c0690854af618af73f9f.jpg

http://estatic.elpunt.net/imatges/43/96/alta/780_008_4396467_39eefdec4fecc56cef34a3eddd9621da.jpg

dimecres, 24 d’agost del 2011

El millor per fer passar la calor ...

http://comradioblocs.com/eureka/files/2010/08/gaspatxo.jpg

Darrers dies a Austràlia

Si us hi heu fixat, en els darrers posts d'Austràlia no hi havia fotos ja que, o estàvem al wifi del Mcdonalds o no teníem internet. Per això ara en penjo algunes.




Quan vam arribar a Brisbane el divendres 19 d'agost, vam anar a sopar amb la família australiana a una pizzeria italiana i l'endemà ens van venir tots a acomiadar-nos. Durant el vol de tornada, les hores a l'avió van donar per a molt ...

Paronella Park. El somni continua ...

Com ja vam comentar el dia que ho vam visitar, en una de les excursions a Cairns (Tablelands) vam anar fins a Paronella Park, una barreja de jardí botànic i hotel fundat per un català, el senyor Josep Paronella, un barceloní que el 1913 va decidir emigrar i anar a Austràlia. Durant els seus primers anys es va guanyar la vida tallant canya de sucre i més tard venent plantacions de sucre. El 1929 va decidir comprar uns terrenys al costat de Mena Creek i va construir-hi el que avui és Paronella Park.
Paronella es va inspirar en els castells medievals catalans per dissenyar el seu somni: un parc amb teatre, un gran saló per fer-hi festes i un inmens jardí botànic, envoltat tot pel soroll de l'aigua. Va instal·lar-hi també una planta hidroelèctrica el 1933, la primera en el nord de Queensland. 
Aquest parc, però, ha patit moltes desgràcies. El 1946 unes esllavissades, el 1967, 72 i 74 inundacions, el 1977 un incendi, el 1986 un cicló i en els darrers anys més ciclons i inundacions. Per tot això, el lema del parc és que el somni continua.

Però l'exemple de Josep Paronella no és l'únic en l'emigració catalana a Austràlia. En l'estudi de William Douglas El factor català a la història de la immigració australiana, l'autor ens relata altres casos d'emigrants catalans a les antípodes. De Paronella diu : Finalment, hi ha un complex anomenat Paronella Park a Mena Creek, a prop d'Innisfai1. José Paronella era de Barcelona i va arribar al nord de Queensland el 19 11. Va treballar com a tallador de canya, miner, reco1,lector de fusta i plantador. El 1926 va tornar a Catalunya, es va casar i va tornar amb la dona a Queensland. Abans de morir el 1948, José va construir un complex extraordinari que va adquirir gran renom a tot el nord de Queensland com a important centre d'atracció turística. Amb el nom de Paronella Park, consistia en un castell d'estil espanyol en un ambient tropical. El 1933 havia dividit el rierol de Mena per formar una caiguda d'aigiies i una piscina, i per impulsar un innovador enginy hidroelectric que donava energia al seu projecte. A la llarga, Paronella Park va comptar amb pistes de tennis, piscina, jardí, sala de ball, centre de recepció, cafi., cinema, museu, jardins tropicals, estació de servei i parc de caravanes.

Si voleu tenir més informació sobre el parc, aquesta és la pàgina web i també podeu trobar-hi fotografies del lloc.

http://shop.oz-e.com.au/paronella/nighttopcastlelge.jpg 

http://shop.oz-e.com.au/paronella/highres/downloads/falls_hydro_picnic.jpg

http://shop.oz-e.com.au/paronella/highres/downloads/bamboo.jpg 

http://shop.oz-e.com.au/paronella/highres/downloads/grandstaircase.jpg

http://shop.oz-e.com.au/paronella/highres/downloads/picnictables.jpg 

http://shop.oz-e.com.au/paronella/highres/downloads/teresafalls.jpg

dilluns, 22 d’agost del 2011

XLII Mini marató de Calella de Palafrugell

Diumenge 28 d'agost de 2011
XLII Mini marató de Calella de Palafrugell
Sortida a les 9 del matí des de l'Hotel Alga
Recorregut de 8'6 quilòmetres

Article de Marcos López (Futbolitis) sobre la plantilla actual del Barça

Una plantilla densa

La plantilla galáctica del Barcelona

Falta un central, podría ser. Los análisis que así lo manifiestan están argumentados, llenos de indicaciones y bien podrían ser la referencia de la planificación. La idea de Guardiola es otra. No se hará el fichaje ya que las posiciones están dobladas, la plantilla ha crecido en competencia interna y el valor del grupo está por encima de todo. Fichar a un futbolista nuevo supone un esfuerzo de integración, una distracción para el colectivo y la necesidad de tiempo para que sea uno.

http://futbolitis.terra.es/addon/img/elbus/8a949bpepggp.jpg 


Con Cesc las posiciones están dobladas. En la portería, Valdés y Pinto. Uno indiscutible, Valdés, y otro que asume su rol a la perfección, Pinto. Será el portero de la Copa del Rey. En el lateral diestro, Alves y Montoya. En el izquierdo, Adriano y Maxwell, siendo el primero una opción para suplir a Alves a la par de que Abidal puede asumir su rol primario como lateral zurdo. Como centrales, Piqué y Puyol, como primeras opciones con Mascherano y Abidal para doblar posición considerando que si Guardiola necesita dos más tiene a Bartra y Fontás. En el futuro, la dupla del Barça será Piqué y Bartra con Sergi Gómez como tercera opción.
En el mediocentro, Busquets es referencia, un futbolista que aglutina los conceptos del juego del Barça y el físico del fútbol de gladiadores. Como segunda opción bien podríamos hablar de Mascherano o de Cesc como heredero este último de Guardiola. Masche para destruir, para cortar y soltar siendo Cesc el especialista en jugar de ‘6’ para darle una velocidad imparable a la posesión del Barça.
Para jugar de ‘8’ y de ‘10’ , Xavi e Iniesta, en su tiempo indiscutibles. Eso era ayer, hoy la realidad es otra. Thiago y Cesc son perfectos para competir y dosificar esfuerzos. Clones perfectos, jugadores más verticales si cabe y con una velocidad mental en la toma de decisiones.
Arriba Messi, con un doble en la gambeta y el desborde, Alexis, considerando que Messi es inigualable y que el chileno necesita reducir toques y adaptarse a la par de que su rol será de ‘7’ compitiendo con Pedro y con Villa. Serán tres para dos posiciones o cuatro para tres lugares. Ahí bien podría faltar uno. Los minutos de Jonathan Soriano en pretemporada fueron muy buenos, sus movimientos demostraban entender el modelo de juego; su lesión es un inconveniente.
El quinto hombre será Afellay jugando de ‘11’ aunque bien podríamos ver a Iniesta haciendo las veces del Ronadinho de la era Rijkaard, siendo Deulofeu el sexto hombre de la lista de atacantes de Guardiola. El canterano es 1x1, velocidad y desequilibrio. Atrevimiento y un juego de explosión que significa cambio de ritmo e intimidación en el juego de posesión del Barça.
En el ‘B’ jugadores con potencial del primer equipo y con talento para dar el relevo. Allí, con Eusebio, estarán Bartra y Sergi Gómez, Montoya en el lateral con Sergi Roberto y Jonathan Dos Santos jugando Deulofeu arriba sin olvidarnos de Martí Riverola. El Barça tiene una plantilla espectacular. Como ven, lo de plantilla corta es ya una cosa del pasado. 
 
http://estatic.elpunt.net/imatges/43/93/alta/780_008_4393154_236240409092838d640b5bff502eb92d.jpg

diumenge, 21 d’agost del 2011

Dia 40. Ja queda menys.


Si miro el rellotge amb l’hora de Brisbane són gairebé les 9 del matí però per l’horari català encara no són ni les dues de la matinada. Però bé, com que en algun lloc hem de començar a canviar d’hores ho farem ara.
El vol fins a Singapur ha anat segons el previst. Hem arribat just després de 7 hores i mitja de trajecte, ben atipats com si a Singapur ens esperessin per fer paté. A l’anada vam haver de fer transbord de la terminal 1 a la 3, que és la de sortides, però avui ja hem aterrat a la 3. Per tant, encara hem hagut de fer menys coses a Singapur. Només esperar tres hores. El vestíbul s’anava omplint de catalans (es veuen d’una hora lluny,no sé per què ...). Se’ns han assegut uns al costat i una senyora diu en veu alta: Aquests vénen d’Austràlia! Porten un koala. I els hi responem que sí. I la senyora, una mica avergonyida, ha respost si l’enteníem. Després ha volgut fer-se la simpàtica ...
A les 11.30 PM hora deSingapur, a la 01.30 hora de Brisbane i a les 17.30 hora Catalunya hem sortit de Singapur direcció Barcelona fent una escala d’una hora i poc més a Milà. Ara són les 2 de la nit (portem més de 8 hores de vol i encara en queden 4 fins a Milà) però per nosaltres ja és el matí. Per tant, el jetlag ja ens afecta. Hem dormit força estona però les cames i l’esquena ja protesten.
M’ha sobtat també que el trajecte és una mica diferent. Venint cap a Austràlia vam passar pel Mar Negre, la zona del Caucas i l’interior de la Índia mentre que ara estem tornant pel sud de la Índia, Aràbia Saudita i entrarem a Europa pel Pròxim Orient. Deuen ser coses de les autopistes del cel.

04:37 AM
Falta una hora per arribar a Milà. Això ja s’acaba nois. Finalment, quan hem arribat al Pròxim Orient hem girat cap al nord i hem acabat entrant a Europa a través de Turquia. No sé si hi ha algun problema amb l’espai aeri d’aquests països o és l’entrada principal. Ens han acabat de donar l’enèsim àpat (ara crec que era l’esmorzar ... tot i que per nosaltres ja seria el dinar perquè fa més de 24 hores que vam marxar de ca la Pat per anar a l’aeroport ...).

08:00 AM
Fa 20 minuts que hem sortit de Milà direcció Barcelona. A Milà hi hem arribat amb molta antelació però hem estat molta estona fent el canvi de catèring, deixalles i hostesses. Malgrat això, arribarem a El Prat cap a les 08:40, 15 minuts abans del previst. Esperem trobar l’Enric ràpidament i anar ràpid cap a casa. Ja estem una mica cansats de tant avió ...

18:10 PM
Fa unes hores que hem arribat a casa. Hem endreçat maletes i el pis ja sembla una altra cosa. Fa molta calor i no ens hi acabem d'acostumar. De moment no tenim son, tot i que pel nostre cos ja és la matinada. A veure a la nit quan ens posem al llit. No sé si no dormirem pel jetlag o per la calor ...

Dia 39. Comencem el trajecte de tornada a casa


17:30 PM
Ens hem aixecat quan el cos ha dit prou (eren dos quarts de set del matí i sembla estrany que el cos se’ns hagi acostumat a aquests horaris ... Que dur serà tornar als horaris catalans ...) i, després de fer una caminadeta i mig esmorzar-dinar (ens hem acabat la pizza d’ahir sopar), hem enllestit maletes ja que a les 12 ens portaven a l’aeroport. Una estona abans la casa s’ha començat a omplir per dir-nos el darrer adéu i donar records a tota la família catalana (que seran ben donats quan arribem a casa). Després d’una foto de record, ens hem acomiadat de la Jenny, en Robert i les seves filles i la Kathryn, ja que la Linda i en Shane ens han acompanyat a l’aeroport. Durant el trajecte, ens hem despistat i hem anat a parar a la Domestic Terminal, quan en realitat havíem d’anar a la international. Després de fer una imprudència viària (anar marxa enrere un centenar de metres), hem agafat el camí correcte que ens ha dut fins a la terminal. Allà hem facturat equipatge (22’6 quilos la meva maleta i 17’8 la de la Mireia) i ens hem acomiadat finalment de la Linda i en Shane. Segur que els veurem algun dia per l’Empordà! Tot i arribar a l’aeroport dues hores abans, no hem tingut gaire temps lliure. En primer lloc passar per l’escàner l’equipatge de mà i, després d’una altra cua, control de passaports. Deu minuts abans de l’hora prevista, el nostre avió Airbus 330-300 s’ha enlairat destí Singapur, un trajecte de gairebé 8 hores.
Com que hem d’aprofitar el temps, hem començat a muntar el Hoffman del nostre viatge fins que ens han dut el dinar. Hem demanat vi negre i tot per celebrar que tornem a casa! Tres hores després d’enlairar-nos encara estem sobrevolant Austràlia. De fet, la meitat del trajecte és creuar el país ... Tot just ara passem per sota Darwin. M’ha sobtat l’alçada en què volem: 11.500 metres. Crec que a l’anada no anàvem tant alts!

PD. Hem arribat a 12.500 metres d’alçada.