Passa-ho!

ARA LI TOCA EL REBRE AL POBRE MACIÀ

Iu Forn

Hola, sóc en Francesc Macià. No, res, que era aquí al més enllà repassant la premsa i he vist que aquests dies parlen de mi. El que no m'ha acabat de quedar clar és el que diuen que jo vaig dir, quan ho vaig dir; ni la interpretació que fan del que jo vaig fer i de per què ho vaig fer, quan ho vaig fer, ni qui vol ser exactament jo per fer o reivindicar o justificar exactament què.

Estic tan confós que vaig trucar al meu íntim amic Cambó. Li vaig dir: "Paquitu, xato (bé, això de Paquitu és fruit de la nostra coneguda amistat de tota la vida), a tu que ja van usar-te per les coses aquestes dels polítics moderns d'apropiar-se dels esperits aliens, què em recomanes? És que saps què passa, que jo sóc nou i no sé com prendre-m'ho". I en Paquitu em va dir: "La història és com una pizza que porta un ingredient de regal, que cada consumidor se la fa al seu gust". I, renoi, quanta raó tenia el paio. Els uns em reivindiquen dient que jo era A perquè els va bé fer-me passar per A de cara als seus interessos estratègics particulars. Els altres responen als uns dient que jo mai vaig ser A perquè resulta que a aquests altres els va bé pels seus interessos que jo sigui B. I és el que li deia al Cambó: "Paquitu, és que tu, i tu millor que tothom, saps que jo sempre vaig ser C. Que mai de la vida vaig ser ni A ni B". I va ser quan ell em va respondre: "A mi m'ho dius, avi?"

Total, que 75 anys després em trobo uns senyors a qui no tinc el gust de conèixer, interpretant el meu pensament i, millor encara, adaptant-lo a les actuals circumstàncies. Sen-sa-ci-o-nal!!! Ei, però que això no és el que em molesta, eh? Només demano que, si us plau, no em facin un any Macià perquè seria la manera que tothom acabés de mi fins a les orelles... Ui, disculpin, que em truquen. Digui? Ah, hola Paquitu, com estàs?... Que ja existeix l'any Macià?... I saps si hi ha bitllets per anar al més enllà del més enllà?

AVUI