Just al revés

l'apunt

XEVI XIRGO

Si els dic que les coses transcendents se'ns escapen i que d'allò banal –els periodistes primer, però tots vostès al darrere– en fem notícia, suposo que no els descobriré pas res de nou. I menys a dos dies d'un Barça-Madrid. Ho pensava ahir llegint el diari. L'inconscient de Joan Tardà pixa fora de test en un acte i el PP i el fiscal general de l'Estat –que deuen tenir tots dos poca feina, francament– li salten a la jugular. I ahir, és clar, encara hi havia diaris que a tot plegat hi dedicaven tres planes. El mateix dia, en canvi, a Solbes –a tot un ministre d'Economia– li tomben el pressupost i no passa absolutament res. Al contrari. Encara ens acollona. Ens diu que «el temps és molt just» i que abans de final d'any (com si no hagués tingut temps fins ara) no hi haurà acord per al finançament. Li retreuen que el pressupost està desfasat i ell diu que no, que simplement està «desactualitzat». En un país normal –sí, d'acord, jo ja ho sé que no n'hi ha, de països normals–, de Tardà, ens en riuríem i a Solbes, li demanaríem la dimissió. Aquí va just al revés.

AVUI