Pel darrere
Efecte dòmino
L'encesa, ahir al vespre, de l'enllumenat nadalenc provoca un efecte dòmino imparable. A partir d'ara, comencen a caure totes les fitxes que, d'avui a un mes, ens porten a Nadal.
Albert Om
L'encesa de llums dispara la decoració nadalenca als aparadors de les botigues. Obren les estacions d'esquí. El departament de Consum de la Generalitat fa pública la xifra de diners que cada català es gastarà per Nadal. S'estrena l'espot de Freixenet i reapareixen tots aquells que van pel món dient que prefereixen el de Codorniu. També torna l'anunci d'aquell torró que cada any torna a casa per Nadal.
Si algú busca al·licients nous, més val que se salti directament el mes de desembre. Aquí no hi ha espai per a la sorpresa. Només n'hi ha per a la nostàlgia.
Per a les figuretes del pessebre comprades a la Fira de Santa Llúcia de Barcelona i per a l'arbre de la Fira de l'Avet d'Espinelves. Per a les mateixes cues de cada any a la Bruixa d'Or de Sort. Per a les botigues que obren en festius i per al pont de la Puríssima, aquest any escapçat. Per als estudiants disfressats de Pare Noel a cada cantonada. Per a TV3, que fa La Marató un diumenge, i el diumenge abans esgota tots els cedés de l'esdeveniment als quioscos. Com també s'esgota el número de loteria de la tragèdia de l'any: el 20808, el dia de l'accident de l'avió de Spanair a Barajas.
En un món tan frenètic, hi ha poques coses que es mantinguin inalterables al pas dels anys. El desembre n'és una. Tot el que veiem i tot el que sentim és pràcticament igual de desembre en desembre. Per això, notem tant els nostres, de canvis. Perquè el que ens ve de fora és la mateixa cantarella de sempre.
El Messies de Händel al Palau. La llista dels nous caganers de l'any. Pastorets, pessebres vivents i calendaris semidespullats a tots els pobles de Catalunya. El Barça-Madrid que cada any toca per aquestes dates. L'amic invisible. Els sopars d'empresa. Els lots de Nadal i les paneres. El col·legi que s'acaba. Els galls dels nens de San Ildefonso i la rifa, que haurà anat molt repartida. El cava que corre a les administracions afortunades. El tió que es caga en la crisi. Els llagostins que s'apugen i l'escudella que, d'avui a un mes, ja serà a taula, fumejant.
Desembre és la seguretat d'allò que ja coneixes. Un mes que ens és familiar. Un mes que el vivim com si encara fóssim nens. I on, per més gent de la teva família que ja no hi sigui, el dia de Nadal els continuaràs veient tots asseguts a taula, als seus llocs de sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada