Un sempre va a l'Alguer pensant que sentirà parlar un dialecte del català, l'alguerès. No és ben bé així. Vam trobar que parlaven català la noia que hi havia a la informació de turisme (diria que és lògic) i el noi que s'ocupava de l'apartament que vam fer servir. Descomptant aquestes dues excepcions, la mostra de català es redueix a la nomenclatura dels carrers (de la part antiga, com si fós un tret folclòric) i als cartells que anunciaven classes d'alguerès, amb un lema prou reivindicatiu: qui no estima la sua llengua no vol bé al sou país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada