Passa-ho!

"SÍ, PODEM", PERÒ QUÈ COI PODEM?

Iu Forn

Un dia qualsevol de fa molts milers d'anys, un ésser humà qualsevol va començar a pensar. I va adonar-se que tenia pors, que se sentia indefens, que la seva espècie naixia i moria sense un sentit aparent, que era feble, que existia la maldat... Aquell dia, aquell humà va crear Déu a imatge i semblança seva. Davant l'adversitat, Déu. Davant la injustícia, Déu. Davant la desgràcia, Déu. Davant la maldat, Déu. Déu, el proveïdor d'una vida millor que mai tindrem en aquesta vall de llàgrimes. Conformem-nos, autoconsolem-nos i serem premiats.

Si s'hi fixa, aquest és en essència el projecte Obama. El "Sí, podem" ("Yes, we can") ve a ser l'"Us ho demanem, senyor" de la missa. En un moment en què el sistema econòmic i de valors s'ha esfondrat, quan vivim la crisi definitiva dels lideratges antipàtics (Bush, Aznar) basats en la desqualificació del contrari i en la separació entre bons (ells) i dolents molt dolents (tots els altres), apareix un senyor que ens ven un somni. Una mena de messies amable que basa el seu discurs en l'esperança, en la confiança, en la il·lusió. I què fem? Comprar-l'hi, vostè dirà.

És com quan van apujar els tipus d'interès i vam adonar-nos que sumant la hipoteca i els crèdits al consum del cotxe i el viatge a Cancun no arribàvem a final de mes. Va venir una empresa d'unificació de crèdits i ens va dir que si crèiem en ells pagaríem tan poc que podríem demanar més crèdits (sí, podem... endeutar-nos encara més). I és clar que ens els vam creure. Per què afrontar la realitat si t'ofereixen el paradís, oi? Que feliços hem estat fins que ha caigut el castell de cartes i ens hem adonat que devem trenta o quaranta anys d'unes quotes que ja no podem pagar ara. Això serà més o menys el que ens passarà quan despertem del somni d'aquesta religió anomenada Obama. Però mentrestant, cridi amb mi: "Sí, podem!!!". No sabem què podem ni com podem, però, què coi, podem!!!

AVUI