Pel darrere

4-N 2009

Imaginem-nos que avui no és avui, sinó el 4 de novembre del 2009, el dia que farà un any que Barack Obama va ser elegit president dels Estats Units. Sabeu què sentirem a dir d'ell llavors?

Albert Om

Avui, 4 de novembre de 2008, el món s'ha llevat disposat a celebrar la victòria d'Obama. El guió ja està escrit i a ningú ni tan sols se li passa pel cap la possibilitat que John McCain, el secundari de luxe, pugui capgirar la història. Ens agraden els finals feliços. Obama ha de guanyar, la Casa Blanca ha de tenir el seu primer president negre i els periodistes ens hem de quedar, aquesta matinada que ve, sense adjectius per descriure-ho tot plegat. Aleshores, l'obamamania haurà arribat al seu màxim esplendor i el conte de fades s'haurà acabat.

Però, què passarà d'aquí a un any? Com que tot el que puja baixa, el més fàcil és que l'eufòria inicial doni pas a un corrent mundial d'escepticisme crític cap a la figura d'Obama. Els mateixos periodistes avui extasiats amb el líder demòcrata sembla que els senti el 4 de novembre de 2009. On és el canvi que ens va prometre aquest home? On és aquell seductor que va aconseguir enamorar mig món? És clar que el carisma pot servir per guanyar unes eleccions, però no per governar. Que siguis un bon candidat no t'assegura que també siguis un bon president. Obama ha sigut a Bush el que ZP va ser a Aznar, un canvi d'estil, un altre tarannà, i poca cosa més. Hillary Clinton o, fins i tot, John McCain estaven més preparats per governar que Obama. Tant reclamar un negre a la Casa Blanca, però el color de la pell no dictamina si un polític és bo o és dolent. Se l'ha de jutjar per la seva acció de govern i, fins ara, d'això se'n pot dir ben poca cosa. El resultat és que ja portem un any d'Obama, nosaltres continuem en crisi i a l'Iraq la situació tampoc no s'ha resolt. Potser l'error no és d'ell. L'error va ser nostre de creure que una sola persona podia canviar tot el món.

Coses com aquestes les sentirem el 4 de novembre de 2009, d'aquí a un any. Aquell dia tocarà fer balanç i, per més que treballi, és pràcticament impossible que Barack Obama hagi pogut estar a l'alçada de les expectatives que entre tots hem generat. Tant de bo m'equivoqui, però molt em temo que els mateixos que avui celebraran amb cava la victòria històrica d'Obama d'aquí a un any faran això tan nostre de tirar aigua al vi. És la distància que hi ha entre el conte de fades, que avui s'acaba, i el món real, que comença el 20 de gener, quan entri a la Casa Blanca.

AVUI