Breu història de l'Alguer

L'Alguer (en italià: Alghero, en sard: S'Alighèra) és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya (Itàlia), al nord-oest de l'illa, a la província de Sàsser.

L'Alguer té una població de 40.391 habitants (2006). La població de la ciutat va ser substituïda per colons catalans del Penedès i del Camp de Tarragona després d'un aixecament popular contra el rei Pere el Cerimoniós. A finals de 1354, la població queda molt reduïda per la fam, després de mig any de setge, i els resistents algueresos són expulsats o esclavitzats.

És per això que fins fa relativament poc la llengua majoritària de la ciutat era el català, en la seua varietat algueresa. Des de la fi de la Segona Guerra Mundial, però, la immigració de gent de parla sarda, l'escola, la televisió i els diaris de parla italiana han fet que menys famílies l'hagin transmès als fills. Al 2004 els usos lingüístics de la població de l'Alguer eren els següents

Des de 1997 el català compta amb reconeixement i legislació lingüística específica atorgada pel Consell Regional de Sardenya en la llei de Promozione e valorizzazione della cultura e della lingua della Sardegna. A més, diferents entitats, com ara Òmnium Cultural, el Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori i l'Obra Cultural de l'Alguer, promouen la llengua i cultura pròpies. Recentment, el municipi de l'Alguer ha organitzat cursos intensius als seus empleats. Gràcies a això, ara tots els ciutadans poden adreçar-se en alguerès a l'administració de la ciutat. També s'estan organitzant cursos de llengua per a nens i adults amb el suport de la Generalitat de Catalunya.

El nucli antic de l'Alguer mostra molts trets urbanístics i arquitectònics comuns a les ciutats medievals dels Països Catalans. Les muralles i torres, allà on s'han conservat, són molt característiques de la ciutat.

Els algueresos diuen a la seva ciutat la "Barceloneta", a causa de la seva ascendència barcelonina i de la germanor amb aquesta ciutat. Entre Barcelona i l'Alguer s'organitzen viatges xàrter, generalment durant l'estiu. Des del 5 de febrer de 2004 existeix un servei de vols regulars entre Girona i l'Alguer.

Entre les seves tradicions vives destaca el Cant de la Sibil·la, que es canta la nit de Nadal a l'Alguer (com també a Mallorca i altres zones del País Valencià com passa a Xeraco).

L'àrea de l'Alguer va ser poblada temps prehistòrics ençà. L'anomenada cultura Ozieri va estar present ací al 4t mil·leni aC quan la civilització nurag hi fou present des de 1500 aC, i també s'han trobat jaciments fenicis no molt lluny de la ciutat.

La ciutat de l'Alguer va ser fundada pel 1102 per la família genovesa Doria, com a port fortificat. Els Doria van manar durant segles, a banda d'un període sota el control de Pisa (1283-1284). El 1353 la ciutat va ser conquerida per Pere III el Cerimoniós i colonitzada per catalans; llavors la ciutat va prosperar i va rebre el títol de ciutat reial.

Amb la Guerra de Successió, el domini de la Corona d'Aragó va acabar el 1702 amb una gran decadència de la ciutat. En 1720 l'Alguer, com la resta de Sardenya, va ser dominada pel Piemont. Cap al 1750, es va excavar un gran canal per a millorar la defensa de la península. A finals del segle XVIII destacaren alguns cronistes en italià com Mateu Lluís i Joan Francesc Simon i Delitala.

Ja a 1821, la fam va provocar una revolta de la població, la qual va ser reprimida sanguinàriament. Al final d'aquest segle l'Alguer va ser desmilitaritzat i, durant l'època feixista, part dels pantans dels voltants van ser reclamats i els suburbis de Fertilia i S.M. La Palma van ser poblats; tanmateix, la presència de la malària al camp va ser eliminada a la dècada del 1950. Durant la II Guerra Mundial (1943) l'Alguer va ser bombardejada i el seu centre històric va quedar força malmès.

Després de la guerra, l'Alguer s'ha convertit en una popular ciutat turística.

Les relacions de l'Alguer amb els altres territoris de parla catalana es van reprendre a mitjans de segle XIX, quan Josep Frank es va escriure amb Manuel Milà i Fontanals durant el 1869-1870; el 1886 el va visitar l'aleshores cònsol a Càller, Eduard Toda i Güell . Però fins el 1902 no fou fundada la primera Agrupació Catalanista, de la qual alguns membres com Joan Palomba i Antoni Ciuffo assistiren el 1906, al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. L'Agrupació es transformà en el Centre Catalanista La Palmavera, que aplegà els catalanistes algueresos, però fou clausurada després de la Primera Guerra Mundial. El 1922 l'Institut d'Estudis Catalans envià una nova missió a l'illa i des d'aleshores les relacions entre catalanistes de Catalunya i l'Alguer ha estat més fluïda.

VIQUIPÈDIA