Què fa tanta gent junta? I asseguda? I en taules de quatre? Doncs és l'inici de la festa major de Sant Dalmai, amb el campionat de botifarra. I recordeu, divendres dia 5 de desembre ... Orquestra Di-versiones i Loca Histeria a Sant Dalmai !!!!! Ho haveu vist!!!!!!

Primera etapa del Tourmalet superada. A veure a quants punts tenim el segon classificat avui a la nit. Següent etapa: València. Sense Eto'o, però amb Messi.

Tuneladora

l'apunt

XEVI XIRGO

Això de posar un nom a la tuneladora que farà el forat del TAV al pas per Girona, estic d'acord amb tots vostès, no deixa de ser una collonada. Però, a diferència d'altres collonades (com la d'El Niu que han muntat a la Rambla de Girona), aquesta no ens costa ni un duro. És cert, com deia en Carles Ribera ahir, que vista l'enquesta que estem fent –i que continuarem uns dies més– hi ha qui s'ho ha agafat seriosament i hi ha qui aprofita per fer-hi broma. Jo no tinc imaginació. Pensant que passarà just per sota on treballo només penso en noms com Por, Desastre o Fem-ne via. Per això faig una enquesta ràpida per la casa. M'agrada la proposta que fa algú d'esports. La tuneladora es podria dir Akasvayu. En record de l'equip que hi havia a Girona? No. Perquè quan acabi la feina haurà deixat un forat tan gros com el que ha deixat l'Akasvayu.

EL PUNT

AVUI

us agradi o no, el nadal ja és aquí

Pel darrere

Efecte dòmino

L'encesa, ahir al vespre, de l'enllumenat nadalenc provoca un efecte dòmino imparable. A partir d'ara, comencen a caure totes les fitxes que, d'avui a un mes, ens porten a Nadal.

Albert Om

L'encesa de llums dispara la decoració nadalenca als aparadors de les botigues. Obren les estacions d'esquí. El departament de Consum de la Generalitat fa pública la xifra de diners que cada català es gastarà per Nadal. S'estrena l'espot de Freixenet i reapareixen tots aquells que van pel món dient que prefereixen el de Codorniu. També torna l'anunci d'aquell torró que cada any torna a casa per Nadal.

Si algú busca al·licients nous, més val que se salti directament el mes de desembre. Aquí no hi ha espai per a la sorpresa. Només n'hi ha per a la nostàlgia.

Per a les figuretes del pessebre comprades a la Fira de Santa Llúcia de Barcelona i per a l'arbre de la Fira de l'Avet d'Espinelves. Per a les mateixes cues de cada any a la Bruixa d'Or de Sort. Per a les botigues que obren en festius i per al pont de la Puríssima, aquest any escapçat. Per als estudiants disfressats de Pare Noel a cada cantonada. Per a TV3, que fa La Marató un diumenge, i el diumenge abans esgota tots els cedés de l'esdeveniment als quioscos. Com també s'esgota el número de loteria de la tragèdia de l'any: el 20808, el dia de l'accident de l'avió de Spanair a Barajas.

En un món tan frenètic, hi ha poques coses que es mantinguin inalterables al pas dels anys. El desembre n'és una. Tot el que veiem i tot el que sentim és pràcticament igual de desembre en desembre. Per això, notem tant els nostres, de canvis. Perquè el que ens ve de fora és la mateixa cantarella de sempre.

El Messies de Händel al Palau. La llista dels nous caganers de l'any. Pastorets, pessebres vivents i calendaris semidespullats a tots els pobles de Catalunya. El Barça-Madrid que cada any toca per aquestes dates. L'amic invisible. Els sopars d'empresa. Els lots de Nadal i les paneres. El col·legi que s'acaba. Els galls dels nens de San Ildefonso i la rifa, que haurà anat molt repartida. El cava que corre a les administracions afortunades. El tió que es caga en la crisi. Els llagostins que s'apugen i l'escudella que, d'avui a un mes, ja serà a taula, fumejant.

Desembre és la seguretat d'allò que ja coneixes. Un mes que ens és familiar. Un mes que el vivim com si encara fóssim nens. I on, per més gent de la teva família que ja no hi sigui, el dia de Nadal els continuaràs veient tots asseguts a taula, als seus llocs de sempre.

AVUI

EL PUNT

Primers de grup quan falta un partit per acabar la lligueta. Però com sempre, aquell parell de minuts que ho fan regirar tot.

Tuneladora l'apunt CARLES RIBERA

Això de posar nom a les màquines de fer túnels deu ser una cosa molt seriosa i oficial, perquè es veu que es fa cada vegada que se'n munta una per foradar en algun punt o altre, però la veritat és que els gironins consultats s'ho han pres de manera força anecdòtica, amb algunes aportacions de pes històric, altres de caràcter simbòlic, algunes de càrrega irònica i també en trobareu alguna de més críptica o destralera. No sabem si els responsables d'aquest curiós bateig s'inspiraran en aquestes propostes, i en les que continuarem publicant demà, o bé en triaran alguna altra. Personalment, per a això dels noms no tinc gaire imaginació, i si em fessin l'encàrrec o la pregunta diria que li posessin 2004. No és pas el número de sèrie, ni l'any en què va ser patentada la màquina. Senzillament, és la data en què el TAV havia d'haver estat completament acabat entre Barcelona i la frontera. No sé per què, però em sembla que aquest nom no el triaran.

EL PUNT

Nomenaments de primària a Girona. Dijous 27 d'octubre.

ACTE PÚBLIC
ADJUDICACIÓ DE PLACES VACANTS
I SUBSTITUCIONS DE PRIMÀRIA

Lloc: C/Ultònia, 9-11, ent. 1a
17002 Girona
Dia: dijous, 27 de novembre de 2008
I - Per a TOTES les especialitats
Hora: 12:00 h
Persones convocades: -mestres: tots (fins el núm. 69.999)
-professors de secundària amb disponibilitat a primària:
· Tots els que ja hagin treballat aquest curs a primària.

EL PUNT

Comença la festa major de Sant Dalmai

Com és costum de cada any, la festa major de Sant Dalmai comença amb el Gran Campionat de Botifarra, que enguany arriba ja a la vint-i-quatrena edició. Cartes, emoció i, com sempre, premis per a tothom. Us hi esperem dissabte a partir de les 4 de la tarda.

ELS LLOBATONS

Alerta: extrema dreta

Salvador Cot / Director d'edicions /

Ser lector de l'AVUI comporta alguns luxes. Com, per exemple, estar al cas del fet que Plataforma per Catalunya (PxC) ha decidit presentar-se a les pròximes eleccions catalanes amb la intenció d'entrar al Parlament. Una notícia important que -per pur paternalisme davant els lectors- ha estat ocultada per la resta de diaris catalans.

Informar no és fer propaganda. I PxC té una notable implantació municipal, el suport de l'extrema dreta europea i un context social i polític favorable per a les tesis xenòfobes. Anglada i els seus s'aprofiten, justament, del fet que ells són capaços de repetir en públic alguns arguments que circulen amb molta força pels barris.

Cal que tots plegats ens prenguem seriosament aquest nou fenomen polític. L'extrema dreta, un cop entra en un ajuntament o en un Parlament, ja no en surt mai més. Enverina les societats i contamina la resta dels partits de la seva demagògia. I en el cas català, encara és pitjor. Necessitem incorporar la nova immigració (i part de la vella) al projecte de país. No podem excloure.

AVUI

Michelin

l'apunt CARLES RIBERA

Hauria d'estar prohibit concedir estrelles Michelin als restaurants que admeten clients com jo: sóc incapaç de valorar-ne prou l'art per pair la relació qualitat-preu de l'experiència. Ep, que en les comptades ocasions que he menjat a casa d'algun dels gironins que en lluen una o dues (a can tres estrelles no he tingut mai el gust, ni el tindré si no m'hi conviden) n'he sortit extremadament satisfet. Aquesta falta de sensibilitat gastronòmica, malgrat tot, no m'impedeix reconèixer que les distincions michelinianes premien excel·lents professionals. Ara caldria que les estrelles també servissin com a model i al·licient per irradiar la seva lluentor a tota la restauració gironina, fins al punt que la més modesta botifarra amb seques de menú de sis euros acredités la dignitat no pas d'un aspirant a cuiner de prestigi sinó simplement a cuiner. Que una cosa és no ser un bon gurmet i l'altra haver-se d'empassar certes gasòfies com si fos menjar.

EL PUNT

Nomenaments de primària. Dimarts 25 de novembre de 2008

Lloc: C/Ultònia, 9-11, ent. 1a
17002 Girona
Dia: dimarts, 25 de novembre de 2008

I - Per a TOTES les especialitats
Hora: 12:00 h
Persones convocades: -mestres: tots (fins el núm. 69.999)

• professors de secundària amb disponibilitat a primària:
• per a totes les especialitats: fins el núm. 24.066

Nomenaments de secundària a Girona. 21 de novembre de 2008

COSSOS DOCENTS DE SECUNDÀRIA

Relació d’especialitats amb indicació del número del primer aspirant disponible per cobrir places vacants i substitucions

ESPECIALITAT	21/11/2008
133 ALEMANY EOI	2ns. Opcions
134 ARAB	31037
135 ITALIA	2ns. Opcions
192 FRANCES EOI	2ns. Opcions
193 ANGLÈS EOI	2ns. Opcions
195 CATALA EOI	2ns. Opcions
501 ADMINISTRACIÓ D’EMPRESES	44695
505 FORMACIÓ I ORIENTACIÓ LABORAL	23676
507 INFORMÀTICA	52594
508 INTERVENCIO SOCIOCOMUNITARIA	22315
512 PROCESSOS DE FABRICACIÓ MECÀNICA	20653
515 PROCESSOS AGRARIS	19994
517 PROCES. DE DIAG. CLINICS I PROD. ORTOPROT.	23774
524 SISTEMES ELECTRONICS	65536
525 SISTEMES ELECTROTECNICS I AUTOMATICS	65486
601 CUINA I PASTISSERIA	54643
603 ESTETICA	74568
606 INSTAL.LACIONS ELECTROTÈCNIQUES	23826
609 MANTENIMENT DE VEHICLES	68139
611 MECANITZACIO I MANTENIMENT DE MAQUINES	54296
616 OPERACIONS AGRARIAS	41752
618 PERRUQUERIA	25073
619 PROC. DE DIAGNOSTIC CLINIC I ORTOPROTETICS	24113
620 PROCEDIMENTS SANITARIA I ASSISTENCIALS	49335
622 PROCESSOS DE GESTIÓ ADMINISTRATIVA	31174
625 SERVEIS A LA COMUNITAT	18287
627 SISTEMES I APLICACIONS INFORMATIQUES	50237
715 FOTOGRAFIA	31129
720 MATERIALS I TECNOLOGIA: DISSENY	2ns. Opcions
725 VOLUM	2ns. Opcions
AN ANGLES	52276
CN BIOLOGIA I GEOLOGIA	11810
CLA CULTURA CLÀSSICA	18448
DI DIBUIX	63903
ECO ECONOMIA	44208
EF EDUCACIO FISICA	53454
FI FILOSOFIA	15665
FQ FISICA I QUIMICA	41583
FR FRANCES	19906
GE GEOGRAFIA I HISTORIA	23280
LE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA	23860
LC LLENGUA CATALANA I LITERATURA	23010
MA MATEMATIQUES	52661
MU MUSICA	2ns. opcions
PSI PSICOLOGIA I PEDAGOGIA	22878
TEC TECNOLOGIA	23966

AVUI

Marxa d'Estanyol

Avui, dia amunt dia avall, fa 23 anys que vaig fer la meva primera marxa popular. Qui conegui la meva edat sabrà, doncs, que la vaig fer quan en tenia 5. Mítica marxa de les que hi ha, amb fred, pujades i baixades i esmorzar en arribar.

Doncs avui, després de molts anys de no fer-la (l'organització va estar uns anys sense organitzar-la i ja fa un parell o tres d'anys que l'han recuperada) hi he tornat a participar. Per l'hora que era (8 del matí) i el mes de novembre amb què ens trobem, el fred no era gaire intens (uns 3 graus).
Dos recorreguts a escollir, un de 10'8 i un altre de 18'3. Per evitar problemes de quilometratge en què tots ens hem trobat, he decidit per la curta. A més, és un territori poc planer i els quilòmetres acaben semblant molt més llargs del que ho són. Puja i baixa i torna a pujar, hem arribat fins al terme municipal de Sant Dalmai, passant per l'àrea de les Guilloteres.
Al final, 52 minuts i mig (no està gens malament tenint en compte el recorregut, a un promig de 4'52'') i una meritòria segona posició.

EL PUNT

Barraques

l'apunt CARLES RIBERA

Les tradicions són costums que amb el pas del temps han fet la sort que ningú es planteja per què coi es mantenen. Amb aquest magnífic criteri, per tant, s'hi barregen activitats respectables amb altres que ningú amb dos dits de seny s'atreviria a autoritzar avui dia si no fos per la inèrcia del sempre s'ha fet així. Les Fires de Girona són un exemple clar d'aquesta ortodòxia de la tradició. Un exemple: durant anys i panys el castell de focs es va fer al centre de la ciutat i, com que sempre s'havia fet així, ningú va moure un dit per portar-lo fora vila fins que un coet es va anar a estampar contra un veí. Amb les barraques passa el mateix. Ja poden rebentar els timpans de mitja ciutat i ser la porta d'entrada al consum immoderat d'alcohol (i altres substàncies) de l'adolescència gironina. Tots ens hem iniciat en la disbauxa per aquest portal i moltes penyes i associacions tenen en aquest sortidor alcohòlic la principal font d'ingressos. El bonic que hi vulgui posar fre serà atropellat per la inèrcia impassible del semprisme. Fins que en passi alguna de grossa. Després tot seran jojaudeies, i jasveiavenirs, expressions de tradició tan gironina com els cotons de Sant Narcís.

EL PUNT

que algú m'ho expliqui siusplau

Avui han sortit dues enquestes sobre intenció de vot al Parlament de Catalunya. Segons el Periódico, CiU supera entre 14 i 16 escons al PSC i ERC es manté amb els resultats de les eleccions de 2006. En canvi, el Centre d'Estudis d'Opinió del Govern de la Generalitat diu que hi ha un empat tècnic entre CiU i PSC i que ERC perd un 30% del seu suport electoral.

Una cosa és maquillar resultats i l'altre això. Ja sé que una enquesta parla d'intenció de vot i l'altre de projecció en escons, però no s'assemblen en res l'una amb l'altra. Per tant, no em fio ni d'un diari prosociata ni d'un centre d'estudis que depèn del govern. L'enquesta bona, la tardor de 2010. O abans, qui ho sap.

a veure si el metge hi obliga la gent fa més esport ... fins on hem arribat

Receptar esport perquè un 18,8% de gironins no en fan

Gairebé dos de cada deu gironins (un 18,8%) no fa ni esport ni practiquen cap activitat física. En canvi, el 6,6% afirmen que són «molt actius» i que fan esport sovint. Les xifres de sedentarisme a les comarques gironines són «lleument millors» que en el conjunt de Catalunya. La directora dels serveis territorials de Salut, Marta Pedredrol, ha explicat que les dades indiquen que al país la xifra és del 23,9%. Per contra, la mitjana catalana d'activitat física intensa és del 7,5%, més alta que la de la demarcació. Per això, el govern ha impulsat el pla d'activitat física, esport i salut, que vol prescriure als pacients fer esport des de l'atenció primària.

Salut i Esport han unit esforços per elaborar el PAFES, que preveu que els metges de l'atenció primària prescriguin activitat física als pacients. Pedrerol ha explicat que fins ara els metges o infermeres es limitaven a aconsellar als pacients que fessin algun tipus d'esport però no tenien la possibilitat de supervisar si els feien cas. Amb aquest pla, la voluntat és coordinar diferents institucions i centres perquè es pugui receptar esport.

EL PUNT

ACTE PÚBLIC
ADJUDICACIÓ DE PLACES VACANTS
I SUBSTITUCIONS DE PRIMÀRIA

Lloc: C/Ultònia, 9-11, ent. 1a
17002 Girona
Dia: dijous, 20 de novembre de 2008

I - Per a TOTES les especialitats
Hora: 13:00 h
Persones convocades: -mestres: tots (fins el núm. 69.999)
-professors de secundària amb disponibilitat a primària:
· Per a totes les especialitats: fins el núm. 24.066

Marxa de Vilobí d'Onyar

Breu història de l'Alguer

L'Alguer (en italià: Alghero, en sard: S'Alighèra) és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya (Itàlia), al nord-oest de l'illa, a la província de Sàsser.

L'Alguer té una població de 40.391 habitants (2006). La població de la ciutat va ser substituïda per colons catalans del Penedès i del Camp de Tarragona després d'un aixecament popular contra el rei Pere el Cerimoniós. A finals de 1354, la població queda molt reduïda per la fam, després de mig any de setge, i els resistents algueresos són expulsats o esclavitzats.

És per això que fins fa relativament poc la llengua majoritària de la ciutat era el català, en la seua varietat algueresa. Des de la fi de la Segona Guerra Mundial, però, la immigració de gent de parla sarda, l'escola, la televisió i els diaris de parla italiana han fet que menys famílies l'hagin transmès als fills. Al 2004 els usos lingüístics de la població de l'Alguer eren els següents

Des de 1997 el català compta amb reconeixement i legislació lingüística específica atorgada pel Consell Regional de Sardenya en la llei de Promozione e valorizzazione della cultura e della lingua della Sardegna. A més, diferents entitats, com ara Òmnium Cultural, el Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori i l'Obra Cultural de l'Alguer, promouen la llengua i cultura pròpies. Recentment, el municipi de l'Alguer ha organitzat cursos intensius als seus empleats. Gràcies a això, ara tots els ciutadans poden adreçar-se en alguerès a l'administració de la ciutat. També s'estan organitzant cursos de llengua per a nens i adults amb el suport de la Generalitat de Catalunya.

El nucli antic de l'Alguer mostra molts trets urbanístics i arquitectònics comuns a les ciutats medievals dels Països Catalans. Les muralles i torres, allà on s'han conservat, són molt característiques de la ciutat.

Els algueresos diuen a la seva ciutat la "Barceloneta", a causa de la seva ascendència barcelonina i de la germanor amb aquesta ciutat. Entre Barcelona i l'Alguer s'organitzen viatges xàrter, generalment durant l'estiu. Des del 5 de febrer de 2004 existeix un servei de vols regulars entre Girona i l'Alguer.

Entre les seves tradicions vives destaca el Cant de la Sibil·la, que es canta la nit de Nadal a l'Alguer (com també a Mallorca i altres zones del País Valencià com passa a Xeraco).

L'àrea de l'Alguer va ser poblada temps prehistòrics ençà. L'anomenada cultura Ozieri va estar present ací al 4t mil·leni aC quan la civilització nurag hi fou present des de 1500 aC, i també s'han trobat jaciments fenicis no molt lluny de la ciutat.

La ciutat de l'Alguer va ser fundada pel 1102 per la família genovesa Doria, com a port fortificat. Els Doria van manar durant segles, a banda d'un període sota el control de Pisa (1283-1284). El 1353 la ciutat va ser conquerida per Pere III el Cerimoniós i colonitzada per catalans; llavors la ciutat va prosperar i va rebre el títol de ciutat reial.

Amb la Guerra de Successió, el domini de la Corona d'Aragó va acabar el 1702 amb una gran decadència de la ciutat. En 1720 l'Alguer, com la resta de Sardenya, va ser dominada pel Piemont. Cap al 1750, es va excavar un gran canal per a millorar la defensa de la península. A finals del segle XVIII destacaren alguns cronistes en italià com Mateu Lluís i Joan Francesc Simon i Delitala.

Ja a 1821, la fam va provocar una revolta de la població, la qual va ser reprimida sanguinàriament. Al final d'aquest segle l'Alguer va ser desmilitaritzat i, durant l'època feixista, part dels pantans dels voltants van ser reclamats i els suburbis de Fertilia i S.M. La Palma van ser poblats; tanmateix, la presència de la malària al camp va ser eliminada a la dècada del 1950. Durant la II Guerra Mundial (1943) l'Alguer va ser bombardejada i el seu centre històric va quedar força malmès.

Després de la guerra, l'Alguer s'ha convertit en una popular ciutat turística.

Les relacions de l'Alguer amb els altres territoris de parla catalana es van reprendre a mitjans de segle XIX, quan Josep Frank es va escriure amb Manuel Milà i Fontanals durant el 1869-1870; el 1886 el va visitar l'aleshores cònsol a Càller, Eduard Toda i Güell . Però fins el 1902 no fou fundada la primera Agrupació Catalanista, de la qual alguns membres com Joan Palomba i Antoni Ciuffo assistiren el 1906, al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. L'Agrupació es transformà en el Centre Catalanista La Palmavera, que aplegà els catalanistes algueresos, però fou clausurada després de la Primera Guerra Mundial. El 1922 l'Institut d'Estudis Catalans envià una nova missió a l'illa i des d'aleshores les relacions entre catalanistes de Catalunya i l'Alguer ha estat més fluïda.

VIQUIPÈDIA

Festa major de Sant Dalmai

De tots els actes de la Festa major de Sant Dalmai (del 29 de novembre al 8 de desembre), n'heu de tenir un de ben clar:

Divendres 5 de desembre de 2008.
Nit Jove al Pavelló de Sant Dalmai. Amb: ORQUESTRA DI-VERSIONES I LA LOCA HISTERIA.

Vols ser l'únic que no sabrà que dir del concert a l'endemà? Oi que no? Doncs ja ho saps, hi falta gent.

Nit de castanyada a Sant Dalmai

A Sant Dalmai, no sé per què, la castanyada la celebrem amb alguna setmana de retard. Però tant és. La qüestió és que es faci. I aquest any, amb el gran Miquel del Roig.

ELS LLOBATONS

la última moda

No sé si és habitual o m'he trobat els dos únics friquis que ho fan. Algun dia a la setmana vaig a córrer ben d'hora, cap allà dos quarts de nou, i fa dos dies seguits que em trobo un gos corrent pel camí amb un cotxe al darrera. El primer cop vaig pensar que l'estava seguint perquè s'havia escapat ... però el segon cop ho vaig entendre tot. És la darrera moda de passejar el gos. Com que fa fred al matí, em poso a dins el cotxe amb la calefacció i la ràdio engegada i el gos passeja solet. Quan està cansat o vull plegar, el carrego a dins el cotxe i cap a casa.

Per tant, per anar a passejar el gos hem de gastar petroli i contaminar en comptes de seguir-lo a peu i fer, a més, una mica més d'exercici.

ACTE PÚBLIC
ADJUDICACIÓ DE PLACES VACANTS
I SUBSTITUCIONS DE PRIMÀRIA

Lloc: C/Ultònia, 9-11, ent. 1a
17002 Girona
Dia: dimarts, 18 de novembre de 2008

I - Per a TOTES les especialitats
Hora: 12:00 h
Persones convocades: -mestres: tots (fins el núm. 69.999)
-professors de secundària amb disponibilitat a primària:
· Per a totes les especialitats: fins el núm. 24.066

COSSOS DOCENTS DE SECUNDÀRIA

Relació d’especialitats amb indicació del número del primer aspirant disponible per cobrir places vacants i substitucions

ESPECIALITAT	14/11/2008
133 ALEMANY EOI	2ns. Opcions
134 ARAB	31037
135 ITALIA	2ns. Opcions
192 FRANCES EOI	2ns. Opcions
193 ANGLÈS EOI	2ns. Opcions
195 CATALA EOI	2ns. Opcions
501 ADMINISTRACIÓ D’EMPRESES	42838
505 FORMACIÓ I ORIENTACIÓ LABORAL	23676
507 INFORMÀTICA	52594
508 INTERVENCIO SOCIOCOMUNITARIA	22315
512 PROCESSOS DE FABRICACIÓ MECÀNICA	20653
515 PROCESSOS AGRARIS	19994
517 PROCES. DE DIAG. CLINICS I PROD. ORTOPROT.	23774
524 SISTEMES ELECTRONICS	65536
525 SISTEMES ELECTROTECNICS I AUTOMATICS	23826
601 CUINA I PASTISSERIA	54643
603 ESTETICA	74568
606 INSTAL.LACIONS ELECTROTÈCNIQUES	23826
609 MANTENIMENT DE VEHICLES	50113
611 MECANITZACIO I MANTENIMENT DE MAQUINES	54296
616 OPERACIONS AGRARIAS	41752
618 PERRUQUERIA	25073
619 PROC. DE DIAGNOSTIC CLINIC I ORTOPROTETICS	24113
620 PROCEDIMENTS SANITARIA I ASSISTENCIALS	25302
622 PROCESSOS DE GESTIÓ ADMINISTRATIVA	31174
625 SERVEIS A LA COMUNITAT	18287
627 SISTEMES I APLICACIONS INFORMATIQUES	50237
715 FOTOGRAFIA	31129
720 MATERIALS I TECNOLOGIA: DISSENY	2ns. Opcions
725 VOLUM	2ns. Opcions
AN ANGLES	52276
CN BIOLOGIA I GEOLOGIA	10742
CLA CULTURA CLÀSSICA	18448
DI DIBUIX	63903
ECO ECONOMIA	44208
EF EDUCACIO FISICA	53454
FI FILOSOFIA	15665
FQ FISICA I QUIMICA	41583
FR FRANCES	19906
GE GEOGRAFIA I HISTORIA	23451
LE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA	23860
LC LLENGUA CATALANA I LITERATURA	23010
MA MATEMATIQUES	52661
MU MUSICA	2ns. opcions
PSI PSICOLOGIA I PEDAGOGIA	22878
TEC TECNOLOGIA	23966

L'Alguer. Segon dia.

El segon dia va ser per visitar el poble del costat, Fertilia. Hi vam anar seguint la costa, com si fossin platges paradisíaques. Encara que sembli que estiguin aprop, vam caminar més de tres hores entre anar i venir. Cap al tard, bus cap a l'aeroport i Ryanair cap a caseta.

Fertilia al fons

L'Alguer vist des de Fertilia. Sí!, d'allà en venim i allà hem de tornar.

Marxa popular d'Estanyol

Diumenge 23 de novembre de 2008.
Marxa popular d'Estanyol.
Sortida a les 8h del matí des de la Plaça de l'Església.
Dos recorreguts a escollir.

3 puntets més i més coixí. I sí!, funcionen les jugades d'estratègia!

Marxa popular de Sant Andreu de Llavaneres

Diumenge 23 de novembre de 2008.
Marxa popular de Sant Andreu de Llavaneres.
Sortida a les 8h del matí del Casal.
Recorregut de 14 quilòmetres.

Miquel del Roig - Yo no te pido la luna

Yo no te pido la luna, sólo que enseñes las balanzas fiscales para ver quien es solidario

EL PUNT

Miquel del Roig - Sobreviurem + hotel catalunya

Passa-ho! FRANQUISME I VIDRES TRENCATS Iu Forn

Exemple 1. Ahir el món civilitzat commemorava la Nit dels Vidres Trencats, considerat l'inici de l'Holocaust, en complir-se'n el 70è aniversari. La classe política alemanya, encapçalada per la seva cancellera, va estar on havia d'estar, amb els perseguits, i cap historiador (o autoproclamat historiador) sensat va sortir a justificar aquell genocidi dient que els jueus eren culpables. Exemple 2. Fa una setmana, un canal cultural de la televisió belga va renunciar a cuinar davant les càmeres el plat preferit de Hitler perquè, tot i considerar-ho un exercici històric, es va creure que "banalitzava la història i enaltia la figura del dictador".

Vaja, exactament igual que passa aquí amb Franco, sí. Aquí cada dia hi ha més veus justificant el franquisme; cada dia apareix un nou ciutadà autoproclamat historiador que defensa el cop d'Estat del 36 a base de manipular fets certs; cada dia surt un "intel·lectual" afirmant, per exemple, que Companys va ser afusellat perquè no es mereixia altra cosa; cada dia, en ràdios i diaris que passen per ser democràtics, s'enalteix el colpisme i les dictadures i s'insulta les víctimes. Per no parlar del paper de l'Església oficial i del principal partit de dretes espanyol en aquesta qüestió o de l'estatus que encara avui té la família Franco.

La Guerra Incivil és un cadàver llançat al mar fa 70 anys i que, com passa amb tots els cadàvers llançats al mar, ha acabat surant. Tothom va cometre barbaritats? Sí. Van patir-les des de Carrasco i Formiguera a Andreu Nin. Però les ferides no es tanquen permetent al franquisme sociològic fer-se encara avui la víctima ofesa. Aquí hi ha milers de famílies (sí dels dos bàndols però d'un més que l'altre) que encara no han pogut enterrar els seus morts. ¿No és moment que puguin fer-ho i començar a tancar ferides obertes fa 70 anys? Per què l'any 2008 els assassinats pel franquisme tenen menys dignitat que els assassinats pel nazisme?

AVUI