Sisena obra

"Però el cos humà és resistent i no es deixa trossejar amb tanta facilitat; fins i tot els cavalls s'hi han d'esforçar. Per això aviat llambrejaren els punyals, es clavaren i esventraren el cos, i les destrals i els ganivets queien, brunzint, sobre les articulacions, i feien cruixir els ossos. En molt poca estona l'àngel estigué trinxat en trenta bocins, i cadascun dels membres de la xurma n'engrapà àvidament un tros, s'enretirà i, impulsat per un deler voluptuós, el devorà. Al cap de mitja hora, totes les filagarses de [...] havien desaparegut de la terra.
Quan els caníbals s'aplegaren de nou al voltant del foc després de la menja, ningú no digué un mot. Un eructava, l'altre escopia un osset, l'altre feia petar la llengua lleugerament o acostava a les flames, amb un copet del dit, la resta d'esquinçalls de la levita blava. [...]. Llevat de sentir l'estómac una mica feixuc, notaven el cor ben lleuger. En llurs obscures ànimes vacil·là de sobte una alegria ben agradable. I en llurs rostres hi havia un resplendor tendre i jovenívol de felicitat. Potser era per això que no gosaven alçar l'esguard i mirar-se mútuament als ulls.
Després, quan es decidiren a fer-ho, de primer furtivament, més tard obertament, hagueren de somriure. Estaven extraordinàriament cofois. Per primera vegada havien fet alguna cosa per amor."