L'afroninja més famós

I per què me n'he recordat ara? Doncs perquè he visitat la web d'en Marc, diga-li zpixel, diga-li lo marc.
... fa més la constància d'una gota que la força d'una onada ... ... el pessimista es queixa del vent, l'optimista espera que canvïi i el realista ajusta les veles ... ... tinc quatre lectors als qui cada dia els dóno les gràcies perquè llegeixen bé allò que jo escric malament ...

When you walk through a storm, hold your head up highAnd don't be afraid of the darkAt the end of the storm, is a golden lightAnd the sweet silver voice from a larkWalk on through the rain, Walk on through the wind Though your dreams be lost and tornWalk on, walk on, with hope in your heartAnd you'll never walk aloneYou'll never walk alone.
Walk on, walk on, with hope in your heartAnd you'll never walk aloneYou'll never walk alone.
Doncs si, era El Perfum de Patrick Süskind. Ara us posaré el següent fragment. Només us diré que és una obra llunyana en el temps, de fa uns quants segles ... per tant no serà Asensi !!!!!
I com heu pogut veure, canvi de look ... fins que me'n cansi i el torni a canviar.
Foto del cim de l'Aneto feta probablement des de la glacera, tot just passat el portilló superior
El massís de la Maladeta
La glacera de l'Aneto. A mà dreta, fora de la foto, hi ha el pic de Corones. Entre el pic de Corones i l'Aneto, la collada de Corones. La punta que es veu al fons és la punta Oliveres. L'Aneto està darrera.
El pas de Mahoma. En aquesta foto no es veu bé el pas. Tot i que hi ha molta mitologia envers aquest pas, tampoc és que sigui de gran dificultat. Un cop hi ets t'adones que has passat per llocs molt més difícils i perillosos que aquest, però és l'Aneto.
El pas de Mahoma des de la Punta Oliveras
Corria el mes d'octubre quan va aparèixer amb molta força un nou weblog, l'XMON!, on l'autor afirmava que seria el primer weblog que no defraudaria. Us donaré quatre dades:
Spanish Bizarro
El Puticuero, el metrosexual que Catalunya necessitava
Sopar de Reactiva a Begur. Després vindria Sa Riera, l'observació de dues morses úniques en la seva espècie i el fi de festa amb en Narcís i el seu equalitzador.
Eto'o la va cagar amb el que va dir. Però també se li ha de reconèixer valentia per sortir 24 hores després i demanar perdó. Cosa que no han fet altres persones que es van posar a cantar altres "perles":
Minut 1 de partit. El Barça empata i suma el punt que el fa campió de lliga. Nosaltres ja ho celebrem.
Futbol Club Barcelona amigo. La bufanda penjada al coll recorda la final de Wembley ... il y a ... il y a ... collons, quan temps fa ja ...
Mitja part. El llevant guanya i el barça ja no és campió. En David no vol ni mirar-ho.
Sant Eto'o fa el seu golet i el barça guanya la lliga. A celebrar-ho tots a la plaça Catalunya !!!!!!!!!
Sense comentaris. Si la bufanda del barça és del 92, la samarreta és del 89. Encara era meyba !!!
Jaume I ben col·lapsat.


Al final en jordi ja m'ha passat les seves fotos i les de la carina i us n'ensenyaré unes quantes. Més o menys són com les que ja us havia posat però n'hi ha alguna de graciosa ...
A punt d'embarcar en aquest preciós Airbus 737-800 de la companyia Ryanair.
Descansant després d'una de les patejades per París
No vam dormir gaire aquelles dues nits: soroll de campanes (per la mort del papa), el camió d'escombraries ...
Me llamo Gump, Forrest Gump. Fent el gilipolles per París ... per no perdre el costum
Joc de reflexos ... li està llepant la cara?
Fa un dia que el papa ha mort. Per tant, l'església no té amo. Jo i la carina decidim fer-nos amb el poder.
El gran sopar a base de productes típics del paki
Els tres mosqueters davant la torre eiffel
Això és una bassa. Fins aquí la sessió de Barrio Sésamo. És la bassa que es troba passat Can Cassà, més amunt de l'Ermita de Serrallonga (el famós bandoler). Com podeu veure els dos darrers dies ha plogut i per això l'aigua està bruta.
Ohhhhhhhhhh, que maco :-p Això ja és baixant de Brunyola. Al fons es veu Santa Bàrbara (la tapa el quicaracoc aquest) i com veieu pot ser que a mitja tarda faci una xafegada.
Dades tècniques del recorregut
Avui ja he estrenat la nova bicicleta. Hi he estat pensant i fa com uns sis o set anys que no pujava a cap bici ... i encara me'n recordava. Això deu ser com el volar, que un cop n'has après no ho oblides mai. Per estrenar-la, he anat a fer la mítica volta al "circuit" (de circuit no en té res però quan erem petits semblava que anàvem qui sap on els tres germanets) d'uns set quilòmetres. La distància era força escueta però ha servit per constatar dues coses:
Demà faré un altre mític recorregut: el col du "Bunyol". Altrament dit pujar a Brunyola per la carretera que ve de Santa Coloma (jo hi pujaré per Serrallonga, perquè és més curt) i baixaré per Sant Dalmai (tot i que trencaré abans d'arribar a l'Onyar i baixaré fins a casa a través de ca la regidora i els rovira). Ja us diré com ha anat. Normalment em portaré la càmera, qui sap si un dia fotografïi alguna cosa interessant (alguna prenent el sol ...).