Joan-Ramon Laporte: "Hi ha molta gent interessada a exagerar els riscos de la grip A"
Nascut a Barcelona el 1948.
És catedràtic de Farmacologia per la Universitat Autònoma de Barcelona.
És cap del servei de Farmacologia de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona.
Dirigeix l’Institut Català de Farmacologia, centre col·laborador de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
Dirigeix la revista Butlletí Groc.
Coneix amb precisió, perquè els investiga des de fa decennis, què són els fàrmacs i les vacunes. Reconeix tant el seu poder terapèutic com els seus riscos i insuficiències. Desconfia de la majoria de consignes i missatges sobre el virus gripal A/H1N1 que han llançat les principals estructures sanitàries del món des que va ser descrita la nova grip. L’inquieta l’escassa investigació que subjau a decisions polítiques tan transcendents i costoses com, per exemple, l’adquisició massiva d’antivirals. No té por de la grip A.
–La consellera de Salut ha dit que aquest hivern podríem passar la grip A sense vacuna.
–És que la passarem sense vacuna. De moment, no hi ha vacuna. S’han fet un embolic impressionant.
–¿Si n’hi hagués, es vacunaria?
–No. En principi, no tinc intenció de vacunar-me, encara que al personal sanitari se’ns recomana que ho fem. Ara bé, si m’arribessin dades d’assajos clínics convincents, que indiquessin que la vacuna és realment protectora, consideraria el fet de vacunar-me. També ho faria en el cas, molt improbable, que l’epidèmia fos gravíssima. Les dades que arriben des d’Austràlia, on encara és hivern, indiquen tot el contrari.
–¿La vacuna que està en preparació no li inspira confiança?
–No tinc proves que no s’estigui fent bé. Normalment, les vacunes antigripals s’elaboren amb una certa rapidesa, perquè existeix una base que és comuna a les anteriors, però aquesta nova és una mica diferent, per l’origen porcí de
l’A/H1N1. Les bases de coneixement disponibles són inferiors. Els assajos que estan en marxa mesuren la quantitat d’anticossos que genera en les persones, la seva resposta immunitària, però no el grau de protecció que tindrà la comunitat vacunada contra el virus. Això se sabrà quan s’administri a milions de persones.
–¿Va ser precipitat l’anunci que hi hauria una vacuna?
–Tot això forma part de la forma de funcionar dels polítics, que necessiten transmetre als ciutadans el missatge que diu: «Tot està sota control. M’estic ocupant del tema. No us preocupeu. Fem tot el que és possible». La ministra de Sanitat, a més, ha mostrat un cert afany de protagonisme.
–¿És incorrecte transmetre calma?
–No. Però si se’ls pregunta com és que ho tenen tot sota control responen que és així perquè han pagat 300 milions d’euros a tal i tal laboratori farmacèutic perquè ens venguin vacunes de la grip A, i perquè han comprat encara més antiviral Tamiflú, per si n’hi havia poc. És a dir, que han fet una sèrie de coses que no existeix cap manera de demostrar que serveixin per a res.
–¿Com haurien d’actuar?
–A mi em semblaria molt més sensat que, si volen (perquè són polítics), diguessin alguna cosa tranquil·litzadora, però que afegissin que, sobretot, estan investigant. Davant una malaltia causada per un virus desconegut el que no poden dir és que ho tenen tot sota control.
–¿Diu que l’adquisició d’antivirals també forma part d’aquesta política tranquil·litzadora?
–Els antivirals, Tamiflú en concret, que és el que s’ha comprat aquí, no són una arma mèdica, ni sanitària, ni farmacològica. Potser podria donar-se a persones amb pneumònies molt greus, però és un fàrmac poc eficaç. Potser redueix la durada de la infecció gripal de 4,5 dies a 3,2 dies. És molt delicat utilitzar-lo com a preventiu de la grip per a tota la població. Abans, caldria valorar tant l’eficàcia del producte com els seus efectes adversos.
–¿Quins són?
–Són potencialment molt greus. Digestius i neuropsiquiàtrics. Al Japó, on es va administrar a una gran quantitat de població, ha provocat comportaments al·lucinatoris i s’han descrit suïcidis molt violents. Ara es parla de donar-lo a embarassades, quan no sabem quin efecte té en el fetus. Només es pensa a donarlo i donar-lo, quan el que s’ha de fer és investigar.
–¿S’han excedit les expectatives sobre el perill de la grip A?
–S’han exagerat. Hi ha molta gent interessada a exagerar els riscos de la grip A: tots els que venen alguna cosa relacionada amb ella, des de fàrmacs fins a antivirals, vacunes o mascaretes. L’epidermis d’això són els mitjans de comunicació. Corre massa informació no seleccionada i la gent s’ha intoxicat.
–¿I per què es deu exagerar?
–Perquè ens trobem davant d’una malaltia que afecta els països rics. L’OMS ha trobat en aquesta grip una manera de recuperar un protagonisme que havia perdut, tot i que encara és l’entitat mundial amb més autoritat moral. Fa 15 anys era l’únic organisme que actuava en polítiques sanitàries, però n’han aparegut d’altres que tenen molt més pressupost. La grip A és la seva panacea.
–¿Què creu que passarà amb la grip A aquest hivern?
–Tindrà una repercussió més baixa que la grip de l’hivern passat i hi haurà menys morts. Tinc un temor enorme que es col·lapsin els serveis de salut, a causa de la política exagerada de l’Administració. Només s’ha de veure el document que han elaborat les conselleries de Salut i Educació.
–¿El pla escolar contra la grip?
–Sí. Un dels seus apartats diu: «Si un nen pateix símptomes susceptibles de ser grip se l’aïllarà i s’avisarà la seva família i les famílies dels seus companys». És a dir, els mestres es passaran el dia telefonant els pares, que hauran de deixar les seves feines i anar a l’escola a recollir els nens. ¡I tenir-los a casa! O tot això no s’aplica, o el sistema es col·lapsa i, a través de l’escola, s’atura tota la societat. És un reglament incomplible.
És catedràtic de Farmacologia per la Universitat Autònoma de Barcelona.
És cap del servei de Farmacologia de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona.
Dirigeix l’Institut Català de Farmacologia, centre col·laborador de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
Dirigeix la revista Butlletí Groc.
Coneix amb precisió, perquè els investiga des de fa decennis, què són els fàrmacs i les vacunes. Reconeix tant el seu poder terapèutic com els seus riscos i insuficiències. Desconfia de la majoria de consignes i missatges sobre el virus gripal A/H1N1 que han llançat les principals estructures sanitàries del món des que va ser descrita la nova grip. L’inquieta l’escassa investigació que subjau a decisions polítiques tan transcendents i costoses com, per exemple, l’adquisició massiva d’antivirals. No té por de la grip A.
–La consellera de Salut ha dit que aquest hivern podríem passar la grip A sense vacuna.
–És que la passarem sense vacuna. De moment, no hi ha vacuna. S’han fet un embolic impressionant.
–¿Si n’hi hagués, es vacunaria?
–No. En principi, no tinc intenció de vacunar-me, encara que al personal sanitari se’ns recomana que ho fem. Ara bé, si m’arribessin dades d’assajos clínics convincents, que indiquessin que la vacuna és realment protectora, consideraria el fet de vacunar-me. També ho faria en el cas, molt improbable, que l’epidèmia fos gravíssima. Les dades que arriben des d’Austràlia, on encara és hivern, indiquen tot el contrari.
–¿La vacuna que està en preparació no li inspira confiança?
–No tinc proves que no s’estigui fent bé. Normalment, les vacunes antigripals s’elaboren amb una certa rapidesa, perquè existeix una base que és comuna a les anteriors, però aquesta nova és una mica diferent, per l’origen porcí de
l’A/H1N1. Les bases de coneixement disponibles són inferiors. Els assajos que estan en marxa mesuren la quantitat d’anticossos que genera en les persones, la seva resposta immunitària, però no el grau de protecció que tindrà la comunitat vacunada contra el virus. Això se sabrà quan s’administri a milions de persones.
–¿Va ser precipitat l’anunci que hi hauria una vacuna?
–Tot això forma part de la forma de funcionar dels polítics, que necessiten transmetre als ciutadans el missatge que diu: «Tot està sota control. M’estic ocupant del tema. No us preocupeu. Fem tot el que és possible». La ministra de Sanitat, a més, ha mostrat un cert afany de protagonisme.
–¿És incorrecte transmetre calma?
–No. Però si se’ls pregunta com és que ho tenen tot sota control responen que és així perquè han pagat 300 milions d’euros a tal i tal laboratori farmacèutic perquè ens venguin vacunes de la grip A, i perquè han comprat encara més antiviral Tamiflú, per si n’hi havia poc. És a dir, que han fet una sèrie de coses que no existeix cap manera de demostrar que serveixin per a res.
–¿Com haurien d’actuar?
–A mi em semblaria molt més sensat que, si volen (perquè són polítics), diguessin alguna cosa tranquil·litzadora, però que afegissin que, sobretot, estan investigant. Davant una malaltia causada per un virus desconegut el que no poden dir és que ho tenen tot sota control.
–¿Diu que l’adquisició d’antivirals també forma part d’aquesta política tranquil·litzadora?
–Els antivirals, Tamiflú en concret, que és el que s’ha comprat aquí, no són una arma mèdica, ni sanitària, ni farmacològica. Potser podria donar-se a persones amb pneumònies molt greus, però és un fàrmac poc eficaç. Potser redueix la durada de la infecció gripal de 4,5 dies a 3,2 dies. És molt delicat utilitzar-lo com a preventiu de la grip per a tota la població. Abans, caldria valorar tant l’eficàcia del producte com els seus efectes adversos.
–¿Quins són?
–Són potencialment molt greus. Digestius i neuropsiquiàtrics. Al Japó, on es va administrar a una gran quantitat de població, ha provocat comportaments al·lucinatoris i s’han descrit suïcidis molt violents. Ara es parla de donar-lo a embarassades, quan no sabem quin efecte té en el fetus. Només es pensa a donarlo i donar-lo, quan el que s’ha de fer és investigar.
–¿S’han excedit les expectatives sobre el perill de la grip A?
–S’han exagerat. Hi ha molta gent interessada a exagerar els riscos de la grip A: tots els que venen alguna cosa relacionada amb ella, des de fàrmacs fins a antivirals, vacunes o mascaretes. L’epidermis d’això són els mitjans de comunicació. Corre massa informació no seleccionada i la gent s’ha intoxicat.
–¿I per què es deu exagerar?
–Perquè ens trobem davant d’una malaltia que afecta els països rics. L’OMS ha trobat en aquesta grip una manera de recuperar un protagonisme que havia perdut, tot i que encara és l’entitat mundial amb més autoritat moral. Fa 15 anys era l’únic organisme que actuava en polítiques sanitàries, però n’han aparegut d’altres que tenen molt més pressupost. La grip A és la seva panacea.
–¿Què creu que passarà amb la grip A aquest hivern?
–Tindrà una repercussió més baixa que la grip de l’hivern passat i hi haurà menys morts. Tinc un temor enorme que es col·lapsin els serveis de salut, a causa de la política exagerada de l’Administració. Només s’ha de veure el document que han elaborat les conselleries de Salut i Educació.
–¿El pla escolar contra la grip?
–Sí. Un dels seus apartats diu: «Si un nen pateix símptomes susceptibles de ser grip se l’aïllarà i s’avisarà la seva família i les famílies dels seus companys». És a dir, els mestres es passaran el dia telefonant els pares, que hauran de deixar les seves feines i anar a l’escola a recollir els nens. ¡I tenir-los a casa! O tot això no s’aplica, o el sistema es col·lapsa i, a través de l’escola, s’atura tota la societat. És un reglament incomplible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada