61 demòcrates

Salvador Cot

Un 2,28 per cent dels arenyencs que van participar a la consulta de diumenge van votar que no. Són 61 persones que van anar a fer cua per manifestar que volen que Catalunya continuï formant part d'Espanya. I crec, sincerament, que van donar una esplèndida lliçó de democràcia. No pas als que van votar afirmativament, sinó als que s'entesten a posar límits al que la gent pot decidir i el que no.

De fet, aquests 61 ciutadans no necessitaven votar. L'Estat, amb tots els seus recursos, s'ocupa que no calgui i que la seva opció sigui la guanyadora per imposició. Però, en canvi, van decidir participar, cívicament, en la votació.

Els 61 nos arenyencs volen una Catalunya espanyola, però democràtica. En canvi, la Fiscalia, l'advocat de l'Estat, el govern espanyol, el PP, el PSOE, els mitjans de la dreta, els mitjans de l'esquerra i tota l'Espanya de sempre han combatut la consulta d'Arenys des de la força i, per tant, des de l'abús. Amb advocats, fiscals i jutges. Amb menysteniment i amenaces implícites. Amb el garrot de sempre.

A la pràctica, la mateixa actitud que ha tingut una altra seixantena: els falangistes que van manifestar-se a Arenys de Munt. Curiosament, n'hi ha hagut prou amb trenta anys perquè fins i tot FE y de las JONS hagi entès que la simbologia franquista i la constitucionalista expressen, pel que fa a Catalunya, una mateixa idea de subordinació política. Els falangistes d'aquest diumenge feien voleiar, amb entusiasme militant, banderes escrupolosament constitucionals mentre cridaven "Una, grande y libre" i "España una, y no cincuenta y una". És així com l'escut monàrquic ha substituït l'àguila de sant Joan, sense cap problema, a les concentracions falangistes.

I el problema és que en trenta anys només s'han confirmat 61 espanyolistes demòcrates.

AVUI