dimarts, 29 de setembre del 2009

peeeeeeeeedro




XXI Marxa popular Termes d'Arenys de Munt

Diumenge 4 d'octubre de 2009.
XXI Marxa popular Termes d'Arenys de Munt.
Sortida a les 7.30h de la plaça de l'Església.
Recorregut a escollir entre un de 12 quilòmetres i un altre de 20.

http://www.arenysdemunt.org/ARXIUS/2009/fotografies/Esports/actes/marxapopular09.jpg

ou yea

Un informe va alertar Puigcercós de la seva mala imatge a 'Polònia'


La Conselleria de Governació i Administracions Públiques va pagar 12.006 euros el 2007 per un servei d’assistència tècnica per millorar la comunicació del departament i de l’aleshores conseller, Joan Puigcercós. Entre altres advertències, l’estudi avisava el líder d’ERC que «programes com Polònia fan que cali una imatge de líder polític prepotent i agressiu». El resum de l’informe, diagnostica que el departament «és complex», «atomitzat» i amb un nom que «no ajuda a clarificar el missatge».

EL PERIODICO

http://www.eldimoni.com/imatges/foto/puigcercos_polonia.jpg

dilluns, 28 de setembre del 2009

Mail obert

per Vicent Partal

El zapaterisme que s'esgota

La ziga-zaga permanent sempre té límits i Zapatero ja hi ha topat. Fa temps que ho havíem vist, en relació amb el conflicte nacional, en què ja no li resten cops màgics ni parauletes sensacionals a proferir i s'ha d'alinear amb el PP, despullat ja d'enganys. Però és que ara tampoc no li resta marge de maniobra en economia, i per més xerrameca peronista que vulga exhibir, la pujada d'impostos que va aprovar divendres és la prova pública de la seua incompetència.

Ho vestiran com voldran, però les mesures anunciades divendres pel consell de ministres espanyol signifiquen un augment considerable de la pressió fiscal contra la majoria de la població, cosa que contradiu la fraseologia obrerista barata que exhibia el PSOE fa quatre dies, tots amb els punys enlaire. I encara més: la majoria de les mesures aprovades ensenyen l'estil de governar populista de Zapatero i els seus límits alhora, i deixen despullat qui pot ser el més frívol dels presidents del govern espanyol que mai hàgim conegut en democràcia.

De primer desapareix la famosa deducció de 400 euros de l'IRPF que, a bombo i plateret, es va aplicar l'any passat. Hi ha socialistes que es pensen que va ser gràcies a aquell anunci que van guanyar les eleccions. Jo no m'ho crec, però si va ser així, vés a saber si ara la mesura no se'ls girarà contra, perquè només haurà valgut per assegurar uns vots. Per a això i per fer un forat enorme a la caixa general de l'estat, sense que els 400 euros hagen arribat mai a qui de veritat els necessitava ni hagen resolt res a qui els ha rebuts.

Després, com a segona mesura, s'apuja de dos punts l'IVA general, i el reduït, que és el fonamental, perquè s'aplica a l'alimentació, a l'habitatge, al transport i als altres serveis bàsics, un punt. Però, en una altra exhibició de zapaterisme frívol, avui ens anuncien que aquesta pujada entrarà en funcionament el mes de juliol i no al gener. Per què? Si tan mal anem de caixa, una decisió dolorosa com aquesta s'hauria d'aplicar immediatament, però el president espanyol sembla que vulga ser fidel a una de les seues màximes que és de no donar mai la cara quan passa alguna cosa i enviar al futur la hipotètica resolució d'un problema. Què es pensa? Que al juliol les coses hauran canviat tant que podrà fer un nou cop d'efecte? O que al juliol la gent haurà oblidat que li apugen els impostos? O espera saber si superarà el debat de pressupostos? O potser es pensa que al juliol hi haurà un altre president a la Moncloa i que ja s'ho farà?

Finalment augmenten els impostos provinents de les rendes de capital, o siga dels interessos dels comptes corrents (de manera que es penalitza l'estalvi) i també els de les assegurances de vida, transmissions patrimonials, accions, etcètera. És un augment tan generalitzat que fa impossible, simplement, d'afirmar amb seriositat que afecta solament, o sobretot, els més rics.

El despropòsit és tal que fins i tot Jordi Sevilla, que va ser ministre de Zapatero, ja diu en el seu bloc que això és un 'Frankestein' desconcertant, i uns quants ministres, començant per Solbes, han decidit de plegar veles del tot i apartar-se ben lluny de la política. No m'estranya, sincerament. Viure al costat d'un personatge com el que habita a la Moncloa deu ser molt difícil.
Merkel guanya els comicis i anuncia un govern de coalició amb els liberals

Angela Merkel seguirà sent la cancellera alemanya durant quatre anys més en fer bons els pronòstics i aconseguir ahir que la democristiana CDU-CSU guanyés les eleccions legislatives. “Hem assolit el nostre objectiu d’obtenir una majoria estable i poder formar govern amb els liberals”, va dir la cancellera després que el seu partit s’imposés als comicis amb un 33,8% dels vots, segons els primers resultats.

Per contra, els socialdemòcrates del fins ara vicecanceller Frank-Walter Steinmeier van patir el pitjor resultat de la seva història en recollir només el 22,9% dels sufragis, una caiguda de més de deu punts respecte als comicis del 2005 que sentencia el govern de gran coalició i condemna l’SPD a l’oposició. “És un dia amarg i una derrota amarga”, va admetre Steinmeier en conèixer els primers resultats, mentre amenaçava amb “una oposició dura” al nou Bundestag (Parlament).

El Partit Liberal (FDP) de Guido Westerwelle va treure un 14,6% dels vots i aconsegueix posar fi a onze anys de travessa pel desert de l’oposició. De fet, l’FDP va ser el partit que més va incrementar els vots (un 4,8%) respecte als comicis del 2005, seguit dels postcomunistes de L’Esquerra, que, amb el 12%, es consoliden com a quarta força, i els Verds (10,7%). La participació, tal com es temia, va baixar i va caure del 77,7% de fa quatre anys al 71,2%.

Després de proclamar la victòria, Merkel va anunciar el seu propòsit de reunir-se avui mateix amb Westerwelle per “fixar un primer calendari de converses” i va deixar clar que la coalició de govern es formalitzarà aviat. Merkel va prometre també que seguirà sent “la cancellera de tots els alemanys” i que no perdrà ni un minut per posar-se mans a l’obra, “ja que hi ha molts problemes per resoldre”.

AVUI


Veurem ara l'autèntica Merkel? Els darrers anys han estat de coalició amb els socialdemòcrates i la seva política va ser centrista. Seguirà així o s'escorarà cap a la dreta amb els liberals? A veure com mana ara amb més llibertat aquesta dona conservadora però nascuda a l'Alemanya de l'Est.

I per cert, l'escenari parlamentari alemany es va assemblant cada cop més al català. Dues forces conservadores i tres d'esquerres (tot molt teòricament, és clar) però aquí cal afegir-hi la clivella nacionalista. Per tant, que no ens diguin que el nostre parlament sembla l'israelià ...

http://farm1.static.flickr.com/33/48024231_29c15ac741.jpg

VI Marxa nocturna d'Arbúcies

Dissabte 3 d'octubre de 2009.
VI Marxa nocturna d'Arbúcies.
Sortida a les 10 de la nit des de la Plaça de la Vila.
Recorregut d'uns 11 quilòmetres.

XXVI Marxa de Navata

Diumenge 4 d'octubre de 2009.
XXVI Marxa de Navata.
Sortida a les 8 del matí des de l'Era de l'Obra.
Recorregut d'uns 18 quilòmetres.

XIX Marxa popular Palol de Revardit

Diumenge 4 d'octubre de 2009.
XIX Marxa popular de Palol de Revardit.
Sortida a les 9 del matí des del local polivalent La Banyeta.
Recorregut de 10 quilòmetres (Ruta de Salamina).
Esmorzar i obsequi per a tothom.

diumenge, 27 de setembre del 2009

i anar sumant i marcant




XXX Marxa de Madremanya

Segons la meva llibreta d'anotacions (ja vaig per la segona perquè la primera està acabada), el darrer cop que vaig fer la marxa de Madremanya va ser l'any 99. Recordo la de l'any 89 perquè ens van donar un ocellet de ceràmica que servia per posar-hi escuradents. Doncs l'any 2009, hi he tornat. Sembla que només hi vagi els anys acabats en 9 però espero no haver-me d'esperar 10 anys més per fer-la.
Com sempre, sortida a les 8 del matí i aquest cop recorregut únic de 12 quilòmetres. Estaven tots marcats però el primer estava una mica mal posat ja que en David i jo l'hem passat amb gairebé 9 minuts. A partir de llavors, 5'30'' el quilòmetre i anar tirant. Continus puges i baixes per arribar a Millàs i d'aquí enfilar la darrera pujada fins al polivalent, amb un temps d'1h12m.

http://www.remences.com/album1/Madremanya.jpg

dissabte, 26 de setembre del 2009

sortim al diari i tot!

El PSC a Montblanc i Vilobí, amb la consulta

Montblanc i Vilobí d’Onyar s’han afegit a la trentena de municipis que ja han fet costat a la consulta sobiranista d’Arenys de Munt i que veurien bé que se’n fes una al seu municipi. A les dues localitats les marques blanques del PSC van donar suport dijous a la iniciativa, tot i que la posició de la formació de Montilla és no donar-hi suport.

En un sentit similar es va expressar l’independent Ramon Rovira, cap del grup de Progrés Municipal de Vilobí d’Onyar. Els dos regidors d’aquesta candidatura vinculada al PSC van fer costat a la moció, que va rebre al ple del consistori també l’aval de CiU (6 edils) i la llista d’independents vinculada a ERC (dos regidors) en aquest poble del Gironès de poc més de 3.000 habitants.

AVUI

dimecres, 23 de setembre del 2009

Una ONG brasilera recomana orinar a la dutxa per estalviar aigua

Orinar a la dutxa per estalviar aigua. Aquesta és la idea que impulsa una ONG brasilera, SOS Mata Atlántica, que ha calculat que si una persona aprofita per fer pipí mentre es dutxa pot arribar a estalviar més de 4.000 litres d'aigua al cap d'un any. Per això, ha llançat una campanya per conscienciar la població dels beneficis d'adoptar aquest hàbit amb la finalitat de protegir els boscos nadius de la costa atlàntica del Brasil. Amb el lema "Fes pipí a la banyera", expliquen que així es poden estalviar els 12 litres d'aigua potable que es perden cada cop que es descarrega una cisterna.

TELENOTICIES

Pixar un cop al dia o dutxar-nos quatre cops?


Orinar a la dutxa pot contribuir a estalviar aigua.

Las universidades con mayor número de aprobados recibirán más dinero

El éxito académico de los estudiantes será uno de los parámetros que influirá en la cantidad de dinero que reciban las universidades. Se considera como éxito que un estudiante apruebe el 80% de los créditos en que se matricula por curso –en el año 2007-2008 los alumnos aprobaban de media 71% de los créditos–. La conselleria de Innovació, Universitat i Empresa quiere introducir el concepto de rendimiento del alumnado para que las universidades tengan más o menos fondos públicos, en su línea de potenciar la financiación por objetivos. La reforma de la Llei d'Universitats se empezará a discutir este mes en el Parlament. La intención del Govern es que este nuevo concepto referente a las notas de los estudiantes se vaya introduciendo en el plazo de cuatro años. Mientras más alumnos superen el 80% de las asignaturas, más dinero conseguirá la universidad.

LA VANGUARDIA

Pregunta indiscreta: baixarà el nivell acadèmic? Perquè el més fàcil és aprovar a tothom perquè els donin calés ...

el més pròxim a l'art



dimarts, 22 de setembre del 2009

manifestació a Ventdelplà?

ABC publica la crònica d'una manifestació mai feta en favor dels presos bascos

Grups pro amnistia havien convocat un acte en un poble fictici d'una sèrie de televisió

Com explicava dissabte VilaWeb, els grups pro amnistia bascos van enganyar Dignidad y Justicia convocant una manifestació en favor dels presos bascos a Arralde, poble fictici de la sèrie televisiva 'Goenkale'. L'associació, sense adonar-se que la convocatòria era de per riure, va demanar que es prohibís l'acte. Però el diari ABC no solament s'ho va creure sinó que l'endemà mateix va publicar una crònica d'una manifestació que no s'havia fet.

VILAWEB


El juez de la Audiencia Nacional Baltasar Garzón ha autorizado una jornada de apoyo a los presos de Ekin, cuya condena ha sido ratificada por el Tribunal Supremo por delitos de integración y colaboración con ETA, que se celebrará hoy en las Campas de San Pedro, situado entre las localidades navarras de Alsasua y Urdiain.
Por otra parte, el juez también autorizó otro homenaje que se celebró ayer en la localidad guipuzcoana de Arralde y que consistió en una comida y en una manifestación de apoyo a los presos de ETA. Las Fuerzas de Seguridad informaron con la urgencia que se les requirió de que no disponían de más información sobre esta convocatoria que la derivada de la página «www.askatu.org», web, recuerda Dignidad y Justicia, de la ilegal Askatasuna. También en esta ocasión, el magistrado ordena que se adopten las medidas necesarias para evitar la posible comisión de delitos de enaltecimiento del terrorismo. Ambas autorizaciones -la de Alsasua y la de Arralde- han contado con el visto bueno de la Fiscalía.

ABC

dilluns, 21 de setembre del 2009

XXX Marxa popular Platges les de Lloret

Diumenge 27 de setembre de 2009.
XXX Marxa popular Platges les de Lloret.
Sortida a les 8 del matí des de la Plaça de la Vila.
Recorregut d'uns 12 quilòmetres.

XXX Marxa de Tardor de Madremanya

Diumenge 27 de setembre de 2009.
XXX Marxa de Tardor de Madremanya.
Sortida a les 8 del matí des de la pista polivalent.
Recorregut de 12 quilòmetres.

Cursa popular dels 8 pobles. Capmany.

Diumenge 27 de setembre de 2009.
Cursa popular dels 8 pobles. Capmany.
Recorregut de 10 o 20 Km per camins de la Serra de L'Albera, entrant en els 8 termes municipals que envolten el poble de Capmany.
Inscripcions el mateix dia de la cursa de 7:30 a 8:30.
Sortida a les 9 del matí des de la Pista poliesportiva.
Més informació a Capmany.

doncs cap a dins

dissabte, 19 de setembre del 2009

a veure si és veritat i més empreses ho fan

Obre als Estats Units una fàbrica capaç de convertir el plàstic en petroli

De petroli a plàstic i de plàstic de nou a petroli. Aquest segon pas és el que proposa Envion, una empresa dels Estats Units que ha obert una fàbrica capaç de transformar el plàstic en petroli. La idea no és nova, però per primer cop sembla que és factible fer-ho a un preu raonable i amb un cost energètic assumible. D'aquestes plantes transformadores n'hi ha diverses arreu del món, però no acaben de funcionar, perquè el procés és massa car i consumeix massa energia. Envio promet que la seva sí que serà útil i rendible. Tant que ja es plantegen convertir cada any 6.000 tones de plàstic en un milió de barrils d'un líquid semblant al petroli.

La companyia Envion assegura que la seva planta és capaç de convertir qualsevol tipus de plàstic en petroli sintètic d'alta qualitat. Tot plegat, per menys de 10 dòlars el barril. En tones, 17 dòlars, molt menys del que costa en altres fàbriques del món i fins i tot per sota dels mínims 70 dòlars que costa gestionar les deixalles en un abocador.

L'empresa calcula que els Estats Units produeixen 50 milions de tones de deixalles de plàstic a l'any. La seva planta seria capaç de convertir fins a 10.000 d'aquestes tones i transformar-les en 150.000 barrils del seu petroli.

El cru sintètic que fabrica Envion, barrejat amb altres components, es podria vendre com a gasolina, gasoil o fins i tot combustible per a avions.

TELENOTICIES

Amb el mètode d'Envion es podria treure profit de les tones de plàstic que es llencen cada any.

dimecres, 16 de setembre del 2009

un puntet per començar





Samuel Etoo i Zlatan Ibrahimovic. Foto: EL PERIÓDICO

TV3 - APM? - "Canti qui pugui": Com mola tornar a currar

anàlisi política de Vicenç Partal

per Vicent Partal

La fi del projecte de Maragall

Els capitans del PSC van haver d'anar a Roma a recuperar Maragall per fer possible el somni de guanyar la Generalitat. Des de l'Ajuntament de Barcelona el nét del poeta havia traçat un camí que es va demostrar encertat: com que el PSC sol no podia guanyar al Principat calia canviar el debat i mirar d'acostar ERC a un projecte d'esquerres comú. L'invent, xim-xim, ha funcionat des d'aleshores, però em fa l'efecte que, com tantes coses, es va acabar de cop el cap de setmana passat.

La genialitat de Maragall va consistir a veure que era possible d'esquerdar el bloc nacionalista quan ningú no s'ho imaginava i situar el PSC, amb aquest hàbil cop de timó, al centre del debat polític. Això requeria unes condicions especials que concorrien fa set anys: cansament de Convergència, intent de relleu generacional d'Esquerra, front comú en els passos previs a la independència o les famoses estacions del tren de Carod, demonització del PP d'Aznar... Però, set anys després, totes les condicions favorables sembla que s'hagen esvaït. El recurs als anys de govern de CiU ja no s'aguanta, CiU ha resistit i Esquerra no ha aconseguit de desbancar-la; el país ja es troba a l'estació dels referèndums, inassumible pel PSC; demonitzar el PP és fer el ridícul quan és el teu soci de govern a Euskadi o quan vota com tu a l'Ajuntament de Barcelona sempre que s'ha de defensar l'espanyolitat.

Per si no fos prou, encara hi ha Maragall. Davant l'opinió pública el catalanisme del president de les esquerres s'ha anat reforçant a mesura que s'ha allunyat del PSC, la credibilitat catalanista del qual ha caigut per terra. I hi ha caigut a còpia de subordinació permanent i acrítica a un Zapatero en hores baixes (i alerta que el PSC no es faci un altre problema amb el conseller Castells). Hi ha caigut després dels pactes d'Hereu amb el PP sobre Montjuïc o contra el domini .cat. Hi ha caigut per culpa de la crispació antireferèndum que, amb El Periódico de bandera, des del carrer de Nicaragua no saben tapar, o potser ni volen.

I Esquerra, a més, es troba al límit. Avui cap observador de la política catalana no ignora que seria una sorpresa monumental que el partit de Puigcercós conservàs una quantitat substancial dels diputats i els vots que té en el parlament actual. I si bé semblava que havia contingut l'amenaça del Reagrupament de Carretero, un nou Reagrupament, ara amb Laporta de cap de fila i secundat per les activíssimes plataformes sobiranistes (tot plegat, el bloc central de la manifestació de la Diada), és tota una altra cançó, molt més amenaçadora.

Si ja semblava que Puigcercós veia clar que mantenir-se sense més en el govern portava el partit republicà al suïcidi electoral, la perspectiva oberta aquest cap de setmana sembla haver-lo reforçat en aquesta opinió i per això ha reaccionat ràpidament apujant el to de l'escalada verbal amb els socialistes, provant d'encapçalar el front dels referèndums i fins i tot posant pegues al parlament de Madrid, on fins ara tot eren alegries i abraçades.

El drama del PSC és que cap de les hipòtesis que s'obren al davant del país després d'aquest cap de setmana històric no l'afavoreixen.

N'és una que Esquerra vulga, o necessite, accentuar el perfil independentista i encapçale el moviment de referèndums. Malament per al PSC, perquè la pressió de Madrid serà insuportable i perquè es pot tesar tant la corda entre els dos socis de govern que acabe trencant-se i tot. De moment callen i fan veure que no plou, però això no durarà sempre.

N'és una altra que, no sé com, Esquerra reeixís a mantenir-se en el govern amb una certa tranquil·litat. No crec que siga difícil d'imaginar que aquest gest alimentaria la tercera força nacionalista que s'insinua aquests dies al voltant de Carretero, Laporta i les plataformes. I si bé és especular molt, quan encara falta força temps, supose que molts lectors estaran d'acord amb mi que, si aquest entorn quallava, fóra molt difícil que no entràs al parlament. I si es dava el cas, és fora de tot dubte que amb qui no pactarien, passe què passe, seria amb el PSC. Malament també per als socialistes, doncs.

És veritat que el PSC pot confiar que el bloc de Carretero fes sobretot mal a Convergència, més que no pas a Esquerra. És una hipòtesi plausible, però a l'hora de formar govern no serveix de res. Si cada diputat que perdés Convergència, el guanyàs la tercera força nacionalista, la impossibilitat de repetir el tripartit fóra la mateixa o pitjor, perquè segurament que Esquerra hauria de marcar perfil per competir amb els nous i res no marca més nítidament el perfil que atacar els socialistes.

El panorama, per tant, s'enfosqueix sobtadament per a Montilla i els seus. Tant que segurament haurien de començar a pensar seriosament en les dues alternatives que, a la desesperada, els resten. La primera, provar la 'sociovergència'; però això té un preu, el de fer president Artur Mas. I la segona, intentar un pacte a la basca amb el PP, especialment si l'efervescència sobiranista creix tan ràpidament que l'any vinent ja puga ser un desafiament total a l'estat espanyol. Però la veritat és que cap enquesta no indica, ni remotament, que aquesta opció tinga possibilitats matemàtiques, i això sense comptar que Iniciativa no s'hi avindria mai.

dimarts, 15 de setembre del 2009

XX Pujada a Sant Ferriol

Diumenge 20 de setembre de 2009.
XX Pujada a Sant Ferriol. Besalú.
Sortida a les 9 del matí des de la plaça de la Llibertat de Besalú.
Recorregut de 7 quilòmetres.
Samarreta i esmorzar per a tothom.

61 demòcrates

Salvador Cot

Un 2,28 per cent dels arenyencs que van participar a la consulta de diumenge van votar que no. Són 61 persones que van anar a fer cua per manifestar que volen que Catalunya continuï formant part d'Espanya. I crec, sincerament, que van donar una esplèndida lliçó de democràcia. No pas als que van votar afirmativament, sinó als que s'entesten a posar límits al que la gent pot decidir i el que no.

De fet, aquests 61 ciutadans no necessitaven votar. L'Estat, amb tots els seus recursos, s'ocupa que no calgui i que la seva opció sigui la guanyadora per imposició. Però, en canvi, van decidir participar, cívicament, en la votació.

Els 61 nos arenyencs volen una Catalunya espanyola, però democràtica. En canvi, la Fiscalia, l'advocat de l'Estat, el govern espanyol, el PP, el PSOE, els mitjans de la dreta, els mitjans de l'esquerra i tota l'Espanya de sempre han combatut la consulta d'Arenys des de la força i, per tant, des de l'abús. Amb advocats, fiscals i jutges. Amb menysteniment i amenaces implícites. Amb el garrot de sempre.

A la pràctica, la mateixa actitud que ha tingut una altra seixantena: els falangistes que van manifestar-se a Arenys de Munt. Curiosament, n'hi ha hagut prou amb trenta anys perquè fins i tot FE y de las JONS hagi entès que la simbologia franquista i la constitucionalista expressen, pel que fa a Catalunya, una mateixa idea de subordinació política. Els falangistes d'aquest diumenge feien voleiar, amb entusiasme militant, banderes escrupolosament constitucionals mentre cridaven "Una, grande y libre" i "España una, y no cincuenta y una". És així com l'escut monàrquic ha substituït l'àguila de sant Joan, sense cap problema, a les concentracions falangistes.

I el problema és que en trenta anys només s'han confirmat 61 espanyolistes demòcrates.

AVUI

Les patates light no ón light ... però són patates?

La Unió de Consumidors andalusa denuncia que les patates fregides 'light' no ho són

La Unió de Consumidors d'Andalusia ha denunciat davant la Direcció General de Consum de la Junta les infraccions comeses per algunes marques de patates fregides en l'etiquetatge, ja que les patates fregides que es venen com a light no compleixen la normativa europea vigent des del 2006.

La UCE-Andalusia ha constatat que els productes light o baixos en calories de les marques Pringles, Lays, Carrefour, Hipercor i Mercadona no compleixen la normativa exigida, ja que la diferència calòrica no supera, en cap dels casos, el 15,5%.

La normativa europea exigeix per designar un producte com a light una reducció mínima de l'aportació calòrica d'un 30% respecte al producte convencional de referència.

EL PERIODICO
L'informe denuncia que les patates no compleixen la normativa europea. Foto: FERRAN NADEU

Les persones que dormen acompanyades tenen un 50% més de trastorns del son

Un estudi de la Universitat de Surrey, al Regne Unit, conclou que dormir en parella perjudica la salut. I és que ha arribat a la conclusió que les persones que dormen acompanyades presenten un 50% més de trastorns del son. La majoria dels pacients que s'han sotmès a l'estudi clínic declaren que se senten més bé si dormen acompanyats, però les proves científiques demostren el contrari.

Segons la investigació, el que més molesta de la parella a l'hora de dormir són els moviments. Un dels dos es desperta sovint i li costa dormir si la parella es mou molt al llit. Els autors de l'estudi recorden que dormir poc o malament provoca depressió, malalties cardíaques, accidents cerebrovasculars, trastorns pulmonars i accidents de trànsit.

Un 8% de les persones que viuen en parella dormen en llits o en habitacions separades. El percentatge més alt es concentra en les parelles que tenen entre 40 i 50 anys.

TELENOTICIES

I què en diu l'estudi sobre els peus freds de l'acompanyant?

Un llit de matrimoni (Foto: Reuters)

dilluns, 14 de setembre del 2009

XXX Marxa als Sants Metges. Sant Julià de Ramis.

Diumenge 20 de setembre de 2009.
XXX Marxa als Sants Metges. Sant Julià de Ramis.
Sortida a les 8 del matí des de la Plaça de l'Església.
Recorregut d'uns 10 quilòmetres.

El pla de digitalització de les aules arrenca amb retards a Catalunya
Els ordinadors portàtils només han arribat a un centre. Es tracta de l'Institut on Montilla ha fet un discurs sobre l'inici del curs

El pla de digitalització de les aules, una de les novetats del curs que arrenca a Catalunya, ha començat amb mal peu ja que els ordinadors portàtils han arribat avui a un sol centre, encara que la Generalitat afirma que en acabar la setmana n'hi haurà també a tots els que participen en el programa.

L'institut públic IES Milà i Fontanals de Barcelona és l'únic centre de secundària que avui ha pogut iniciar el curs amb els ordinadors portàtils a l'aula, encara que només estrenaran aquesta eina 17 alumnes de primer d'ESO, és a dir, un dels seus tres grups d'aquest nivell. Els disset alumnes d'aquest institut del Raval, al qual assisteix un 90% d'alumnes immigrants, semblaven ja bregats en l'ús de l'ordinador, eina que asseguraven tenir ja a casa.

Acompanyat del conseller d'Educació, Ernest Maragall, i de l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, Montilla ha obert el curs en aquest centre públic del Raval amb un discurs, de la mateixa manera que ho va fer Obama la setmana passada. Montilla ha assegurat que l'educació continua sent una prioritat per al seu govern i ha posat com a exemple, precisament, la substitució dels llibres de text en paper pels digitals.

Tot i la propaganda, els altres 69 centres que voluntàriament s'han ofert per provar aquesta nova manera d'ensenyar hauran d'esperar uns dies per problemes que han sorgit "en el sistema d'adquisició dels ordinadors", que es paguen entre la Generalitat i les famílies, segons han informat fonts del departament d'Educació.

AVUI

Com diria el senyor de l'APM, es de ser inútiles ...

http://us.123rf.com/400wm/400/400/vgajic/vgajic0708/vgajic070800034/1416227.jpg

JAP

EL PUNT

XIII Cursa popular Santa Coloma de Farners

Diumenge 20 de setembre de 2009.
XIII Cursa popular de Santa Coloma de Farners
Sortida a les 10.30 del matí des de l'Avinguda Salvador Espriu.
Recorregut de 6 quilòmetres.

El Cartell

Cursa de Santa Tecla de Cassà de la Selva

Diumenge 20 de setembre de 2009.
Cursa de Santa Tecla de Cassà de la Selva.
Recorregut de 10'5 quilòmetres.
Sortida a les 9.15h des del Pavelló Polivalent.

diumenge, 13 de setembre del 2009

Marxa popular de Canet d'Adri

Diumenge 20 de setembre de 2009.
Marxa popular de Canet d'Adri.
Sortida a les 8 del matí des del Pavelló polivalent.
3 recorreguts a escollir.

XXIII Cursa popular de Sant Hilari Sacalm

Diumenge 20 de setembre de 2009.
Sortida al pavelló poliesportiu a les 9h.
Recorregut aproximat de 10 kms pels boscos de Les Guilleries.
Inscripcions al pavelló 1 hora abans de l’inici de la cursa.
Esmorzar per a tots els participants
Organitza: Atletes de Sant Hilari.
Col·laboren: Àrea d’esports de l’Ajuntament de St. Hilari, Consell Comarcal de La Selva, Diputació de Girona, Caixa Penedès, Font Vella, Transports Moragas i Çacalm Exprés.

Algú es pensa vacunar?

Entrevista a El Periodico.

Joan-Ramon Laporte: "Hi ha molta gent interessada a exagerar els riscos de la grip A"

Nascut a Barcelona el 1948.
És catedràtic de Farmacologia per la Universitat Autònoma de Barcelona.
És cap del servei de Farmacologia de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona.
Dirigeix l’Institut Català de Farmacologia, centre col·laborador de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
Dirigeix la revista Butlletí Groc.

Coneix amb precisió, perquè els investiga des de fa decennis, què són els fàrmacs i les vacunes. Reconeix tant el seu poder terapèutic com els seus riscos i insuficiències. Desconfia de la majoria de consignes i missatges sobre el virus gripal A/H1N1 que han llançat les principals estructures sanitàries del món des que va ser descrita la nova grip. L’inquieta l’escassa investigació que subjau a decisions polítiques tan transcendents i costoses com, per exemple, l’adquisició massiva d’antivirals. No té por de la grip A.

La consellera de Salut ha dit que aquest hivern podríem passar la grip A sense vacuna.
–És que la passarem sense vacuna. De moment, no hi ha vacuna. S’han fet un embolic impressionant.

–¿Si n’hi hagués, es vacunaria?
–No. En principi, no tinc intenció de vacunar-me, encara que al personal sanitari se’ns recomana que ho fem. Ara bé, si m’arribessin dades d’assajos clínics convincents, que indiquessin que la vacuna és realment protectora, consideraria el fet de vacunar-me. També ho faria en el cas, molt improbable, que l’epidèmia fos gravíssima. Les dades que arriben des d’Austràlia, on encara és hivern, indiquen tot el contrari.

–¿La vacuna que està en preparació no li inspira confiança?
–No tinc proves que no s’estigui fent bé. Normalment, les vacunes antigripals s’elaboren amb una certa rapidesa, perquè existeix una base que és comuna a les anteriors, però aquesta nova és una mica diferent, per l’origen porcí de
l’A/H1N1. Les bases de coneixement disponibles són inferiors. Els assajos que estan en marxa mesuren la quantitat d’anticossos que genera en les persones, la seva resposta immunitària, però no el grau de protecció que tindrà la comunitat vacunada contra el virus. Això se sabrà quan s’administri a milions de persones.

–¿Va ser precipitat l’anunci que hi hauria una vacuna?
–Tot això forma part de la forma de funcionar dels polítics, que necessiten transmetre als ciutadans el missatge que diu: «Tot està sota control. M’estic ocupant del tema. No us preocupeu. Fem tot el que és possible». La ministra de Sanitat, a més, ha mostrat un cert afany de protagonisme.

–¿És incorrecte transmetre calma?
–No. Però si se’ls pregunta com és que ho tenen tot sota control responen que és així perquè han pagat 300 milions d’euros a tal i tal laboratori farmacèutic perquè ens venguin vacunes de la grip A, i perquè han comprat encara més antiviral Tamiflú, per si n’hi havia poc. És a dir, que han fet una sèrie de coses que no existeix cap manera de demostrar que serveixin per a res.

–¿Com haurien d’actuar?
–A mi em semblaria molt més sensat que, si volen (perquè són polítics), diguessin alguna cosa tranquil·litzadora, però que afegissin que, sobretot, estan investigant. Davant una malaltia causada per un virus desconegut el que no poden dir és que ho tenen tot sota control.

–¿Diu que l’adquisició d’antivirals també forma part d’aquesta política tranquil·litzadora?
–Els antivirals, Tamiflú en concret, que és el que s’ha comprat aquí, no són una arma mèdica, ni sanitària, ni farmacològica. Potser podria donar-se a persones amb pneumònies molt greus, però és un fàrmac poc eficaç. Potser redueix la durada de la infecció gripal de 4,5 dies a 3,2 dies. És molt delicat utilitzar-lo com a preventiu de la grip per a tota la població. Abans, caldria valorar tant l’eficàcia del producte com els seus efectes adversos.

–¿Quins són?
–Són potencialment molt greus. Digestius i neuropsiquiàtrics. Al Japó, on es va administrar a una gran quantitat de població, ha provocat comportaments al·lucinatoris i s’han descrit suïcidis molt violents. Ara es parla de donar-lo a embarassades, quan no sabem quin efecte té en el fetus. Només es pensa a donarlo i donar-lo, quan el que s’ha de fer és investigar.

–¿S’han excedit les expectatives sobre el perill de la grip A?
–S’han exagerat. Hi ha molta gent interessada a exagerar els riscos de la grip A: tots els que venen alguna cosa relacionada amb ella, des de fàrmacs fins a antivirals, vacunes o mascaretes. L’epidermis d’això són els mitjans de comunicació. Corre massa informació no seleccionada i la gent s’ha intoxicat.

–¿I per què es deu exagerar?
–Perquè ens trobem davant d’una malaltia que afecta els països rics. L’OMS ha trobat en aquesta grip una manera de recuperar un protagonisme que havia perdut, tot i que encara és l’entitat mundial amb més autoritat moral. Fa 15 anys era l’únic organisme que actuava en polítiques sanitàries, però n’han aparegut d’altres que tenen molt més pressupost. La grip A és la seva panacea.

–¿Què creu que passarà amb la grip A aquest hivern?
–Tindrà una repercussió més baixa que la grip de l’hivern passat i hi haurà menys morts. Tinc un temor enorme que es col·lapsin els serveis de salut, a causa de la política exagerada de l’Administració. Només s’ha de veure el document que han elaborat les conselleries de Salut i Educació.

–¿El pla escolar contra la grip?
–Sí. Un dels seus apartats diu: «Si un nen pateix símptomes susceptibles de ser grip se l’aïllarà i s’avisarà la seva família i les famílies dels seus companys». És a dir, els mestres es passaran el dia telefonant els pares, que hauran de deixar les seves feines i anar a l’escola a recollir els nens. ¡I tenir-los a casa! O tot això no s’aplica, o el sistema es col·lapsa i, a través de l’escola, s’atura tota la societat. És un reglament incomplible.

sis de sis